Lleixes

Brossa, Joan. Passat festes Barcelona:  Empúries, 1995 Col·lecció Migjorn, 25 >> Què en diu la contraportada... Si canto velles cançons: m’allunyo de les paraules Si em perdia pel mar: no hi hauria retorn Si immolava un bou: erraria tot sol Si agafo un trident: no el puc clavar a les roques Si som tan limitats, per què ens en adonem tant? Si miro el firmament: no hi trobo cap semblança Dels déus en parlo en silenci, per sentir-me a mi mateix Si em pinto un sol al front: no per això deixa de ploure Si tinc un gran habitatge: ha estat a força de plors Cal viure de cara a terra, i sovint bufa l’oratge Però quan no hi siguem, amor, serà ben trist. >> Com comença... PROEMI Avui, a les dues de la matinada, cal avançar el rellotge una hora i, per tant, ha de marcar les tres, com és habitual en aquestes dates de canvi de temps. >> Moments... (Pàg. 11) PLOR DE RIALLES T’agrada l’horitzó perquè e...

Shakespeare, William. Macbeth. Barcelona: Bruguera, 1979 Macbeth Traducció de Josep M. de Sagarra Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal, 4 >> Què en diu la contraportada... La tragèdia de Macbeth , estrenada el 1606, marca un dels punts de maduresa de Shakespeare. Macbeth ha estat descrita sovint com la lluita del poder. Així és, en efecte: l’ambició del protagonista, esperonada per l’ambició de la seva esposa, no vacil·la a tacar-se de sang una i altra vegada. Amb tot, la lluita pel poder en una societat rude i autocràtica ens interessaria avui de manera molt relativa si els protagonistes de Macbeth no fossin contemplats en llur pregonesa interior i no ens fos mostrada la progressiva transformació del mal que els devora. El fat sembla acomplirse de manera ineluctable, i el món dels homes és només una esfera sotmesa a forces obscures que el determinen. Les bruixes, amb llurs profecies de doble sentit, que constitueixen alhora una promesa benaurad...

Baricco, Alessandro. Sense sang. Barcelona: La Magrana, 2003 Senza sangue Traducció d'Anna Casassas Col·lecció Les ales esteses, 153 >> Què en diu la contraportada... Manuel Roca i els seus dos fills viuen al camp, en una vella granja aïllada. Un dia, un Mercedes amb quatre homes dins enfila el camí polsegós que duu a la casa. Com si des de sempre hagués esperat aquell moment, Manuel Roca crida els seus fills sense perdre un segon. Alguna cosa tan terrible com indescriptible està a punt de succeir; alguna cosa que trasbalsarà la vida de tots de manera irremeiable, sobretot la vida de la petita Nina. Alessandro Baricco torna a la narrativa amb una novel·la breu, una història vibrant i suggerent que burxa en les profunditats de l’ànima humana. Els protagonistes són figures perdudes en l’espai i el temps, víctimes d’una guerra infinita que, com tots els conflictes de la història de la humanitat, desperta les passions i els instints més amagats. El malson de la v...

Bustos, Natacha i Sánchez, Francisco. Chernóbil – La zona Barcelona:  Glénat, 2011 >> Què en diu la contraportada... Detrás de una catástrofe siempre se esconde una historia humana. ¿Cómo reaccionarías si de un momento a otro te vieras obligado a abandonar todo cuando tienes? Este es el relato de una de las muchas familias que tras el terrible accidente nuclear de Chernóbil dejaron sus hogares convencidas de regresar al cabo de apenas unos días. Pero era demasiado tarde, un enemigo invisible se había apoderado de sus pertenencias, de sus casas, de sus tierras, y estaba dispuesto a permanecer allí durante mucho tiempo. Ha pasado un cuarto de siglo desde aquel 26 de abril de 1986, pero no es nada comparado con las decenas de miles de años que los residuos nucleares permanecerán aún en activo. Este es un homenaje a aquellas gentes que sufrieron las consecuencias de la energía nuclear fuera de control. Para que nunca olvidemos lo que allí pasó. Lejos del...