Lleixes

" I va tornar a buscar amb els dits aquella cançó d’amor oblidada..." Zweig, Stefan. L’amor d’Erika Ewald. Barcelona: Viena Edicions, 2020 Die Liebe der Erika Ewald. Traducció de Clara Formosa. Col·lecció Petits Plaers, 13 ::: Què en diu la contraportada... Erika Ewald és una professora de piano que sempre ha viscut una existència grisa i monòtona, mancada d’amor i d’alegria. Fins que un dia coneix un dia un jove violinista amb qui comparteix vocació i interessos. Conversen sobre art i literatura, toquen Chopin plegats, passegen pel Prater de Viena... però és segur que tots dos esperen el mateix d’aquesta relació tan pura? :::   Com comença... Erika Ewald va entrar a poc a poc, amb el pas cautelós i silent de qui fa tard. El seu pare i la seva germana ja estaven asseguts a taula per sopar; amb el soroll de la porta van alçar la mirada per saludar amb un gest ràpid a qui entrava, després altre cop només es sentia la remor dels plats i la dringadissa dels ganivets ...

  "La computarización le retorcerá el cuello a la civilización, pero eso sí, con suavidad..."   Lem, Stanislaw. El profesor A. Dońda. Madrid: Impedimenta, 2021 Profesor A. Dońda. Traducció de Abel Murcia i Katarzyna Moloniewicz. ::: Què en diu l’editorial... El profesor A. Dónda , inédita hasta ahora en castellano, es una novela satírica de ciencia ficción apocalíptica magistral, una joya literaria, una amarga farsa sobre nuestra civilización que aparece en plena celebración del Centenario Lem. :::   Com comença... Estoy grabando estas palabras en unas tablillas de arcilla enfrente de mi cueva. Siempre me ha interesado saber cómo lo hacían los babilonios, aunque no imaginé que un día tendría que intentarlo yo también. :::   Moments... (Pàg. 27) El profesor Dońda vino al mundo gracias a una serie de errores. Su padre era una mestiza de la tribu de los indicios navajos; madres, en cambio, tuvo dos y pico, concretamente una rusa blanca, una piel roja negra y,...

"(...) eliminen els que no estan d’acord amb nosaltres pel sol fet que amb les seves pròpies idees, no col·laboren a justificar-nos som així de febles com els pronoms que ens designen (...)". Company, Flavia. Ni tu, ni jo, ni ningún. Barcelona: Edicions 62, 1998 Col·lecció El Balancí, 318 ::: Què en diu la contraportada… Ni tu, ni jo, ni ningú , la història clàssica del triangle amorós, subtilment modificada, ens introdueix en els intricats laberints de la psicologia humana: l'A està casat amb la C i és amant de l'E; la C és amant del B; el B va a demanar feina a l'A; aquest ja sap que la C l'enganya amb el B (però el B no sap que l'A sap). Els personatges passen de l'amor a l'odi fins al punt que, cadascú per la seva banda, s'adreça a una assassina professional perquè elimini qui fa nosa. Tot plegat, una confusió de traïcions i fidelitats, una comèdia d'humor negre que ens dibuixa a la cara una ganyota entre el riure i el plor, i que t...

"(...) Creo que he perdido mi capacidad de soñar. Espero, simplemente. Espero que algo sucede en mi vida."  Lalumière, Jean-Claude. El frente ruso. Barcelona: Libros del Asteroide, 2011 Le Front russe . Traducció de Paula Sanz. ::: Què en diu la contraportada... A veces un pequeño detalle lo puede decidir todo: el que condiciona la carrera de un joven funcionario, un tanto ingenuo, del Ministerio de Asuntos Exteriores francés es el maletín que le ha regalado su madre por su primer trabajo. El día de su toma de posesión, el jefe de personal tropieza con él y destina a su dueño al departamento de «Países en vías de creación. Sección Europa del Este y Siberia»: el frente ruso. Utilizando este peculiar negociado como base de operaciones nuestro hombre intentará hacer carrera en el ministerio, aunque sus intentos no siempre tendrán éxito. El ambiente en el que desempeñará su trabajo está poblado por una peculiar fauna –una secretaria hippy a punto de jubilarse, un informático...

"(...) Un dubta si destruir una il·lusió, encara que sigui perniciosa; és tan deliciosa mentre dura…" James, Henry. Diari d’un home de cinquanta anys Barcelona : Angle Editorial, 2006 The Diary of a Man of Fifty . Traducció d’Àlex Gombau. Col·lecció El Far, 3. ::: Què en diu la contraportada… Fent estada a Florència un home de cinquanta anys coneix la filla d’un amor seu de Joventut. Coneix també el seu pretendent, un jove anglès en qui sembla reconèixer la seva pròpia història amorosa, que va acabar amb una ruptura dolorosa. Creu que, ara, ha de protegir el jove anglès perquè no es repeteixi el mateix desenllaç. Més desencantat i escèptic amb el pas dels anys, el narrador dubta si podem traslladar realment la nostra experiència a la vida dels altres, o si cada vida és única i irrepetible. Escrita sota la forma d’un diari personal, la novel·la és una galeria de personatges ben definits, embolcallats en les situacions d’intriga, ambigüitat i ironia tan habituals en He...

  "(...) semblaven temps molt tranquils, en què cadascú complia el seus deures sense agitacions ni destorbs."   Rilke, Rainer Maria. Dues històries de Praga. Barcelona: Adesiara Editorial, 2020. Zwei Prager Geschichten . Traducció de Ramon Farrés. Col·lecció d’ací i d’allà, 75 ::: Què en diu la contraportada... Praga, la ciutats dels clarobscurs i dels misteris, la ciutat lterària per antonomàsia, és el marc on se situen les dues històries que conformen aquest volum, la del “Rei Bohusch”, un homenet geperut ben peculiar, i la dels germans Wanka, que arriben a la capital amb la mare després d’haver perdut el pare en un accident d ecaça. En aquests relats magnífics, que ja permeten entreveure l’empremta del geni, un jove Rilke ens acompanya a la terra natal i a la infantesa (la seva i la de tot un poble), i ens fa descobrir, com ell mateix anticipa en el prefaci del llibre, que “només posseïm del passat allò que estimem, i volem posseir tot el que hem viscut”. ::: ...

    "(...) La pandèmia fa que els murs, les fronteres i els passaports tinguin el poc sentit que la naturalesa sap que tenen."   Smith, Ali. Estiu Barcelona: Raig Verd Editorial, 2021 Summer. Traducció de Dolors Udina. Col·lecció Raigs globulars, 40 ::: Què en diu la contraportada... Estiu s’inicia al febrer del 2020, quan el virus és encara només una amenaça a l’horitzó. Ens deixem caure a la casa de la família Greenlaw i ens endinsem en vides que s’entrecreuen. Què tenen en comú les persones que pensen que no tenen res en comú? Tornarem als personatges del quartet estacional per descobrir que, malgrat les diferències, tots estem connectats. Estiu tanca la sèrie de novel·les del quartet estacional recollint de nou la preocupació per l’emergència climàtica, els migrants, la divisió i la polarització. Als nombrosos premis guanyats per l’autora, amb Estiu hi suma l’Orwell Prize per Literatura Política, on el jurat resol: “La conclusió del quartet estacional d...