Lleixes

  "Heus ací una història antiga tan nova que encara està passant, escrivint-se ara mateix sense saber on ni com acabarà."   Smith, Ali. Tardor. Barcelona: Raig Verd, 2019 Autumn . Traducció de Dolors Udina. Col·lecció Raigs globulars, 34 ::: Què en diu la contraportada... Arriba la tardor. L’Elisabet observa els canvis en el seu entorn després d’un estiu que ho ha capgirat tot al seu país. Els governs deceben, les opinions es polaritzen, el temps passa… No pot evitar que les relacions de les persones que l’envolten es transformin, igual que ho fan les estacions, però sempre queda lloc per a l’esperança. Tardor és el primer llibre del quartet estacional d’Ali Smith, una obra lluminosa que reinventa les formes clàssiques d’escriptura i de relacionar-se amb el nostre present a través de la literatura. Ali Smith és una de les escriptores més importants i provocadores en llengua anglesa, i ha guanyat premis tan prestigiosos com el Costa Book Award, el Folio Prize, el Baileys o e...

    "Si els edificis de les ciutat poguessin parlar no podríem dormir (...)".   Ibarz, Mercè. A la ciutat en obres. Barcelona: Quaderns Crema, 2002 Col.lecció Biblioteca Mínima, 117 ::: Què en diu la contraportada... Un passeig per la ciutat, en aparença gens ocasional, dóna pas a les tres històries d’aquest volum. Una visitant imprevisible, un viatger cubista i les plantes transterrades d’un umbracle. Una escala de veïns de les moltes que les restaurades façanes de l’antic ordre urbà amaguen. Dues amigues que es retroben pel carrer. Seguint desorientacions i orientacions, aquests relats corals conjuren lligams tan transformats com la mateixa ciutat. Amb sàvia habilitat narrativa travessada d’impuls poètic, Mercè Ibarz continua explorant les fronteres entre experiències del temps—el somni i la memòria, la ruptura i el retorn—, en una ciutat en obres que mostren i alhora oculten el present. :::   Com comença... Aquella nit vaig somiar que m’havia d’orientar. Em vaig ...

  "(...) Rasgar a los hombres cual papeles de seda.Que las piedras golpeen las piedras como la lluvia el vientre de las mujeres." Levallois, Stephane. Noé Les humanoïdes Associés, 2000 Col·lecció Tohu-Bohu. ::: Com comença... :::   Moments... (Pàg. 6) El desierto es como una página en blanco marcada con líneas, puntos y arañazos, con trazados interrumpidos, sinuosos o rotos y ello siendo la obra de los hombres o del capricho de los vientos... ... estos trazados en sus perpetuos derroteros ¿forman las letras de un mensaje límpido sólo desvelado a la comprensión del cielo? ... pero los vientos borran los pasos y la arena bebe la sangre de los hombres como el papel, la tinta negra de la pluma.  (Pàg. 23) (Pàg. 31) (Pàg. 40) (Pàg. 49) (Pàg. 50) (...) Confió estas páginas alos grandes vientos del desierto para estar seguro de que un día le llegarán.  (Pàg. 69) El cuero de sus botas venía del norte, de más allá del mar.... de la España de Franco. Para ellos el desierto no...

  "(...) no ha conegut mai ningú amb tant de talent per a no destacar, per a, sense ocultar-se, passar desapercebut." Baixauli, Manuel. Ignot. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2020 Col.lecció Escafandre, 12   ::: Que en diu la contraportada... Quan Mateu, un pintor en hores baixes, rep l’encàrrec d’il·lustrar els textos d’un escriptor anomenat Crisòstom, accepta sense pensar-s’ho dues vegades. Però qui és, realment, Crisòstom? Per què no ha transcendit, la seva obra? A poc a poc, Mateu descobrirà un personatge humil però fascinant, un geni desconegut, i se submergirà en un món insòlit, ple de miralls i poblat per individus solitaris i esquius. Imaginativa, enginyosa i enlluernadora, Ignot és una novel·la que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració. Manuel Baixauli, un dels autors més singulars de les nostres lletres, ens ofereix una veu literària única i una demostració de capacitat narrativa de primer ordre. :::   Com comença....

  "(...) tenia fam de venjança i l’exercia contra mi mateixa. Desitjava sentir el turment del desig, rebolcar-me entre cards." Vicens, Antònia. 39º a l’ombra. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2019 Col.lecció Artificium, 7 ::: Que en diu la contraportada... Quan escrivia 39º a l’ombra Antònia Vicens feia feina de secretària a l’Ariel, un dels flamants hotels de la costa de Cala d’Or, i el director, en saber que escrivia a les nits, li va prohibir tenir els llums de l’oficina encesos. Gastava massa. És per això que l’autora va decidir recloure’s en la intimitat sòrdida del lavabo d’un bungalou per a treballadores per a redactar 39º a l’ombra , guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la de l’any 1967 i considerada per molts la seva òpera prima, el seu primer gran llibre després de l’aparició dels contes de Banc de fusta . Amb la recuperació d’aquesta obra, Lleonard Muntaner, Editor proposa no només la relectura d’un dels textos fundacionals de la literatura catalana del da...

"Solo al principio, cuando todo es nuevo en una relación, hay aire que respirar. Luego es imposible." Montesol, Javier. Idilio. Apuntes de Fortuny. Madrid: Museo Nacional del Prado Difusión, 2017 ::: Què en diu la contraportada... «En el año 1986 se expuso en la Sala Nonell de Barcelona un álbum inédito de Mariano Fortuny (1838- 1874) con aguadas y apuntes a la acuarela. Era un Fortuny básico y desnudo, lejos del estilo teatral, escénico y goyesco que le daría el éxito. Para mí, que venía de la modernidad y de las vanguardias, significó un punto de conexión con el conocimiento clásico. La viveza de su trazo era educadora, comprensible, y otorgaba al arte esa capacidad de captar con intensidad el instante y la anécdota que le sería arrebatada por la fotografía y el cine. Unos años antes, en noviembre de 1974, en el Museo de Arte Moderno de Barcelona, por primera vez quedé deslumbrado por una panorámica pre-cinematográfica de 3 x 9 metros de Mariano Fortuny que representaba un...

"(...) Nascuda per destruir reis, nascuda per donar nova forma al món, nascuda per horroritzar i per rompre i per refer, nascuda per resistir i perquè no l’esborri ningú mai." Vann, David. Negra la brisa lluent. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2019 Bright Air Black . Traducció de Yannick Garcia. Col.lecció Antípoda, 37 ::: Què en diu la portada... Negra la brisa lluent ens transporta a bord del vaixell Argo en una travessia brutal pel mar Negre per oferir-nos una oda lírica a la ràbia i a la llibertat d’una de les figures més dures i monstruoses que ens ha arribat del món clàssic, Medea que viatja amb Jàson , els argonautes i el velló d’or. Amb una prosa poètica i elèctrica, Vann ens mostra el costat més íntim i visceral d’aquesta princesa i sacerdotessa ferotge perseguida per la tragèdia.  Aquesta és una novel·la que explora el desig de llibertat, la lleialtat i la immortalitat. David Vann ens ofereix l’oportunitat de descobrir les emocions que s’amaguen darrere dels act...