Lleixes

"(...) mai no havia aconseguit fer que ella se sentís de cap manera, tret d’una mena de pacient etern (...)" Dahl, Roahl. Històries imprevistes.  Barcelona: Empúries, 2010 Tales of the unexpected . Traducció de Rosa Borràs Col·lecció La Butxaca ⇲  Que en diu la contraportada... Històries imprevistes són setze relats àcids i macabres plens d’humor negre, sorpreses esgarrifoses i girs inesperats. Un home que aposta la mà de la seva filla amb un expert enòleg, un viatger que es llança per la borda d’un transatlàntic per guanyar una aposta o un gat misteriós que amenaça la vida domèstica són alguns dels extravagants personatges que protagonitzen aquestes històries imprevistes. Amb els elements extraordinaris, el sentit de l’humor de sempre i l’ingeni que el caracteritza, Roald Dhal ens mostra, una vegada més, el seu domini del sobrenatural, el terror i l’humor alhora que supera, com sempre, les expectatives de tots els lectors, ja siguin grans o petits. ⇲ ...

" ABEL : (...) Foll! Si el pare et sentís! CAÏM : Algun dia em sentirà. Ara ja sé on vaig. Prepareu-vos a veure coses desacostumades (...)". Oliver, Joan. Allò que tal vegada s’esdevingué. Barcelona: Proa Ed.62, 2010 Col.lecció Les Eines ⇲   Què en diu la contraportada... Podríem considerar Adam i Eva com els fundadors de la família burgesa? Podrien ser Caïm i Abel, els fills d’Adam i Eva, els primers a transgredir la moral? Allò que tal vegada s’esdevingué , un dels textos més irreverents del teatre de preguerra de Joan Oliver, proposa una inversió paròdica del relat bíblic per revisitar el moment fundacional de la família burgesa. Oliver es remunta als orígens mítics de la humanitat per demostrar que la crisi de la institució matrimonial es troba en els fonaments. Amb una mirada crítica, distanciada i humorística, el tractament irònic del mite bíblic que emprèn Oliver no tan sols posa en escac el caire convencional de la institució del matrimo...

"...la distancia entre lo horrible y lo vulgar es muy pequeña." Kipling, Rudyard. La litera fantástica y otras narraciones.  Madrid: Aguilar, 1977 The phantom rickshaw . Traducció de Carlos Pereyra. ⇲  Com comença... Una de las pocas ventajas que tiene la India comparada con Inglaterra, es la gran facilidad para conocer a las gentes. Después de cinco años de servicio, el hombre menos sociable tiene relaciones directas o indirectas con doscientos o trescientos empleados civiles de su provincia, con la oficialidad de diez o doce regimientos y baterías y con mil quinientos individuos extraños a la casta de los que cobran sueldo del Estado. La litera fantástica. ⇲  Moments... (Pàg. 32) Sabréis por vosotros mismos la naturaleza precisa de mi enfermedad, y juzgareis, de acuerdo con vuestro propio criterio, si es posible concebir tormentos iguales a los que yo he sufrido en este triste mundo. La litera fantástica. (Pàg. 34) Supo, en agosto de 1882, p...

"(...) només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls." De Saint-Exupéry, Antoine. El Petit Príncep. Barcelona: Laia, 1981 Le Petit Prince . Traducció de Joan Xancó. Il·lustracions de l’autor. Col.lecció El Nus, 35 ⇲   Com comença... Quan tenia sis anys, vaig veure una vegada un magnífic dibuix en un llibre sobre la Selva Verge que es deia Històries viscudes. El dibuix representava una serp boa empassant-se una salvatgina. ⇲  Moments... (Pàg. 10) Sempre necessiten explicacions, la gent gran. (Pàg. 24) La gent gran volen xifres. Quan els parleu d’un nou amic, mai no us pregunten res del que és essencial. Mai no us diuen: “Quin so de veu té? Quins jocs li agraden? Que potser fa col•lecció de papallones?” El que us pregunten és: “Quants anys té? Quant pesa? Quant guanya el seu pare?” Solament així creuen tenir-ne una idea. Si dieu a la gent gran: “He vist una casa bonica de maons de color rosa, amb geranis a les fines...

"Ya que hay que morir, que sea en primavera." Turguenev, Iván. Diario de un hombre superfluo.  Madrid: Nórdica libros, 2016 Dnevnik líshnego cheloveka . Traducció de Marta Sánchez-Nieves. Il·lustracions Juan Berrio Col.lecció Ilustrados   ⇲   Què en diu la contraportada... Poco antes de morir, Chulkaturin decide iniciar un diario con el que se despedirá de este mundo. No sabe qué puede contar, pues se considera, simplemente, un hombre superfluo, prescindible por completo. Su infancia fue normal y no ha hecho nada reseñable en toda su vida. Tampoco se ha preocupado por sus relaciones con los demás. Ni siquiera cuando conoció a Yelizaveta... El concepto de hombre superfluo, como hombre inteligente, sensible e idealista pero nihilista e indeciso, se hizo popular gracias a la publicación de esta obra de Iván Turguénev en 1850. Este es un personaje tipo en la literatura rusa del siglo XIX y su recurrente presencia en poemas, novelas y teatro acabó con...

" - (...) Estimada, la vida és feta per... córrer riscos." Somerset Maugham, W. Una casa a Florència. Barcelona: Viena Edicions, 2010 Up at the Villa . Traducció de Julià de Jòdar Col.lecció El cercle de Viena,   ⇲   Què en diu la contraportada... Des del balcó de l’espectacular vil·la florentina on passa les vacances, Mary Panton fa balanç de la seva situació: essent una vídua encara jove i bonica, són moltes les ofertes de matrimoni que, sens dubte, li poden arribar, per bé que el més assenyat, sens dubte, seria triar l’afectuós i honorable Edgar Swift, destinat a un càrrec de notorietat a l’ambaixada de l’Índia. Mentre espera que ell es decideixi a fer el pas, una circumstància imprevista amenaça de trastocar de sobte el brillant futur de la noia.  Un simple acte de compassió, del tot irreflexiu, se li gira en contra fins a convertir-se per a ella en un malson summament comprometedor, que posa en perill tots els seus plans. En un intent desesperat pe...

Presl, Nicolas. Fabrica.  Saint-Etienne: Atrabile, 2009 Col.lecció Flegme   ⇲     Que en diu la contraportada... Sous un régime totalitaire, dans une usine qui produit des bombes, un homme, pour sauver une vie, fait acte de résistance. Alors que le régime veut éradiquer la culture, cet ouvrier va se faire un devoir de la transmettre. Convoquant visuellement aussi bien les Temps modernes de Chaplin que les dessins de George Grosz, Fabrica présente un monde imaginaire en prise avec une dictature impitoyable, qui rappelle à notre mémoire les pires moments de notre Histoire, de l’Allemagne nazie à l’Afghanistan des Talibans, en passant par la Russie stalinienne. Après Priape et Divine Colonie , et toujours fidèle à sa narration dénuée de texte et à son intérêt pour l’Histoire avec une grande hache (comme le disait Georges Perec), Nicolas Presl signe une fable humaniste dans laquelle l’espoir ne surgira qu’à travers la désobéissance individue...