Lleixes

  "(...) La gent no gosa ser feliç per por dels esnobs." Thackeray, William. El llibre dels esnobs. Martorell, 2009 – Adesiara Editorial The Book of Snobs . Traducció de Xavier Pàmies. Col.lecció vagueries, 5 ::: Què en diu la contraportada... Virus que es propaga a passes de gegant, l’esnobisme, dissimulat sovint sota la capa de la ignorància, afecta una bona part de la població. «Una societat que dóna preeminència a la cortesia i menysprea les arts i les lletres, jo la tinc per una societat esnob», diu l’autor. I és que hi ha esnobs entre la reialesa i l’aristocràcia, n’hi ha a les ciutats i als pobles, n’hi ha a l’exèrcit i a la cúria, i tots ells, sense excepció, bé que no solen ser conscients de la seva xacra, fan mans i mànigues per surar en el gran món. En aquest llibre singular i ben vigent, Thackeray ens ofereix, amb ploma hàbil, una radiografia implacable de la societat occidental. :::   Com comença... Tots hem tingut ocasió de llegir l’afirmació (l’auten...

"(...) En los pueblos pequeños el infierno es siempre grande." Menéndez Salmón, Ricardo. La noche feroz Oviedo: KRK Ediciones, 2006 Col·lecció Valkenburg :::   Què en diu l’editorial... Una niña asesinada, un maestro rural a quien el pasado atormenta y la caza del hombre por el hombre. Estos son los cimientos sobre los que se levanta el edificio de La noche feroz , una novela tribal y gótica, clausurada en su unidad de espacio y tiempo, que se insinúa como un thriller metafísico con resonancias de la tragedia griega clásica y de Dostoievski. Sobre el telón de fondo de una guerra fratricida, Ricardo Menéndez Salmón propone el retorno a Promenadia –territorio que alumbró en Los arrebatados , su anterior novela- a través de un texto que recoge tres de sus obsesiones más queridas: la presencia del mal en el mundo, la subordinación del ser humano a sus apetitos y la asfixia de un paisaje que es antes amenaza que refugio. :::   Com comença... Al despertar, Labeche siente e...

  "(...) Després del descobriment de l’amor, de la importància de la cacera i de la constància del sistema solar, hi havia l’olor del menjar fregit." Cheever, John. Això sembla el paradís! Barcelona: Viena Editorial, 2009. Oh What a Paradise It Seems . Traducció de Jordi Martín. Col·lecció El cercle de Viena, 13 ::: Què en diu la contraportada... El relat de la sorprenent batalla que lliura el protagonista per recuperar un paradís perdut de la seva joventut, esdevé en aquesta novel·la una lúcida metàfora sobre la condició humana. I és que, des de la mirada càustica i alhora tendra de l’autor, l’ésser humà és una espècie capaç d’aconseguir el millor sense proposar-s’ho, o fins i tot com a conseqüència d’un pla que s’encaminava en una direcció ben diferent... Un magnífic colofó a una de les carreres literàries més brillants del segle XX. :::   Com comença... Aquesta història s’ha de llegir al llit, una nit de pluja en una casa vella. Els gossos dormen i els cavalls, en ...