Lleixes

  "Festina lente." Erasme, Desideri.  No puc no parlar. Antologia dels Adagis . Girona: Edicions de la ela geminada, 2018 Introducció i traducció de Joan Tello. Col·lecció Quadrivium, 17 ::: Que en diu la contraportada... “Malgastem el temps amb foteses. I mentrestant els coneixements honorables i els seus autors són negligits, i s’esfondra l’autoritat dels òrgans legislatius, dels consells, de les escoles, dels experts en dret i dels teòlegs. Si la situació continua tal com ha començat, ocorrerà que el govern de totes les coses serà sotmès a l’interès d’uns pocs, i hi haurà entre nosaltres una mena de tirania bàrbara. Tot estarà subjecte al caprici d’una persona o d’unes quantes. No romandrà cap rastre de l’administració civil, ans tot sense excepció serà governat per la força militar. Tots els coneixements honorables seran abandonats, i una sola llei serà vigent: “Així ho vol qui domina el món”».   :::   Com comença... 1 Amicorum communia omnia...

"(...) en tota aquesta història hi ha alguna cosa més forta que el fàstic." Manzoni, Alessandro. Història de la columna infame. Girona: CCG Edicions, 2007 Storia della colonna infame . Traducció de Isabel Cervelló. Col.lecció Liberalia. ::: Què en diu la contraportada... La Història de la columna infame neix tècnicament d’ Els promesos . En el transcurs de l’acurada preparació del material històric de la novel·la, amb una atenció especial a l’episodi de la pesta, Manzoni descobreix les actes d’un procés ocorregut a Milà el 1630. Els imputats eren un grup de ciutadans acusats de ser uns “untadors”, és a dir, responsables de difondre la pesta mitjançant un ungüent de fabricació pròpia, i després ajusticiats. L’escriptor “reobre”, per dir - ho d’alguna manera, el procés per descobrir si, tot i les pressions exercides per la fúria popular que exigia un boc expiatori al qual atribuir la responsabilitat de la pesta, i malgrat l’obscurantisme d’una època que creia en les bruixes, ...

  "(...)  el meu relat ha de causar un efecte desagradable perquè tots nosaltres hem perdut el costum de viure (...) " Dostoievski, Fiodor. Memòries del subsòl. Barcelona: Universitat Pompeu Frabra / Destino, 2004 Записки из подполья . Traducció de Raquel Ribó. Col.lecció Biblioteca Pompeu Fabra, 9 :::   Què en diu la contraportada... Memòries del subsòl és l’obra que marca el punt d’inflexió en la trajectòria literària de Fiòdor Dostoievski, el pas d’una literatura més lligada a la tradició, especialment la del seu compatriota Gògol, a un estil i una temàtica molt més introspectiva i original. Abismal i subterrània, Memòries del subsòl ens introdueix en el món d’un narrador anònim, que es despulla amb arrogància davant d’ell mateix i del lector per mostrar-nos la seva vessant més instintiva i radical. Aquest text enigmàtic i fascinant il·lumina les altres grans novel·les de Dostoievski, i posa al descobert, per primera vegada en la nostra tradició literària, els racons ...

"Actriu: Parles com un idiota... Escriptor: (Dolorosament.) Hi ha dones que potser dirien que parlo... com un poeta (...). " Schnitzler, Arthur. La ronda.  Barcelona: Edicions del Mall, 1987 Der Reigen.  Traducció de Carme Serrallonga.  Adaptació de Feliu Formosa. Col·lecció Biblioteca teatral, 57 :::  Què en diu la contraportada... A La ronda ( Der Reigen ), el text que els presentem i que confirma les raons del prestigi de Schnitzler (el qual arribà a ser processat a causa d'aquesta obra), hi apareixen les diverses classes socials, totes vistes al mateix nivell per la forma d'arribar a l'acte sexual. Tant l'amor elevat com l'amor sexual i instintiu queden desmitificats. Després del coit, als personatges només els resta «un gust de cendra, de buit» i l'egoisme que provoca una certa solitud. Ben mirat, a La ronda , Schnitzler parla de l'amor i de la mort. No obstant, més enllà de les aparences, de les primeres intencions, podem entendre que l'...

  "Els nostres dies eren perduts, i també ho estava ella. I egoistament, també ho estava jo." Sparks, Nicholas. El quadern de Noah. Barcelona: Edicions 62, 1999 The notebook. Traducció de Jordi Arbonés Montull | Isabel Villaverde Acinas Col.lecció Butxaca, 25 ::: Què en diu la contraportada... El quadern de Noah és un llibre, tendre i dolorós, sobre la força perdurable de l’amor. Ambientada en els anys austers de la segona postguerra, la novel·la comença amb la historia de Noah Clahoum, que torna a la hisenda familiar per restaurar-la en la seva antiga esplendor. El temps transcorregut no ha aconseguit esborrar el record d’Allie, la jove amb qui va passar un estiu catorze anys enrere. Com un puzle dins un altre puzle, la historia de Noah i Allie es desplega en una trama intensa, en la qual les apostes vitals són vertiginoses. El resultat és un relat commovedor de l’amor en la seva completa nuditat.   :::   Com comença... Qui sóc jo? I com, em demano, acabarà aquesta his...

  "El lugar del reposo se consume, ni tan siquiera las voces sobreviven a tanta noche, este lugar, lo reconozco, es el infierno (...)". Manganelli, Giorgio. Amore. Madrid: Siruela, 2009 Amore . Traducció de Carlos Gumperi. Col.lecció Libros del Tiempo ::: Que en diu la contraportada... El amor, para Manganelli, más que un sentimiento, es un continente de ausencias, de lejanías, de despedidas, de desolación. Como él mismo dice: «No negaremos que esta jamás historia de amarnos, perseguirnos, negarnos, no pudiendo en modo alguno conseguirnos, es cuita, tormento, postración. […] En este bosque de amor tu ausencia ecuánimemente distribuida desata el furor, la postrada devoción, el llanto». :::   Com comença... Amor, creo necesario nombrarte, más exactamente pronunciar tu definición, tu cometido, puesto que de ti ignoro nombre y existencia. Así pues, yo te nombro: un dedo fónico te señala en el centro de la noche. No rememoro tiempos en que no fuera de noche, de manera que no he t...

  "(...) Sintió que había vivido lo suficiente, porque durante un instante (aquel instante) había sido eterna."     Pirandello, Luigi. El viaje. Madrid: Nórdica Libros, 2012 Il viaggio . Traducció de Marilena de Chiara. Col.lecció Minilecturas, 9 ::: Què en diu la contraportada... Adriana Braggi no ha salido de su casa en Sicilia en los últimos trece años. Viuda desde los veintidós, vive en el luto y la reclusión. Una repentina enfermedad hará posible el viaje en el que descubrirá la vida y el amor. Este relato forma parte de los Cuentos para un año , que, como señalaba Josep Pla, «son decisivos porque de ellos ha salido casi todo el teatro del autor, por no decir todo». Además, es un magnífico acceso a la prosa de Pirandello, pues en él están presentes muchos de los temas de toda su obra: la vida y la muerte, el papel de las mujeres en Sicilia y la belleza de los paisajes italianos. :::   Com comença... Hacía trece años que Adriana Braggi no salía de l...