Lleixes

"(...)  per mi no hi ha lleis d'ací baix ni res que m'aturi, que els llamps i les mestralades m'han fet lliure." Guimerà, Angel. Terra baixa.  Barcelona: Selecta, 1985 (7ª ed.) Biblioteca Popular Teatral, 11 è  Com comença... ACTE PRIMER ESCENA PRIMERA Xeixa garbellant blat. Després Pepa i Antònia. XEIXA . - Tant se me'n dóna que quedi net com brut, aquest blat. (Buida el garbell i torna a omplir-ho) Té: i que li amargui a l'amo. PEPA , ve de fora ambun cabàs de mongetes per esclofollar.- Deu vos guard. XEIXA .- Bo! Les d'aquí al costat! ANTONIA , entrant.- Hola Xeixa! XEIXA , indiferent.- Hola PEPA .- Venim a fer companyia a la Marta. Sembla mentida! Lo molí tocant a casa, i si nosaltres no vinguéssim... Oi, Xeixa? è  Moments... (Pàg. 13) JOSEP .- (...) Afigureu's-e si és rucàs el Manelic! Li diuen Manelic, sabeu? Doncs afigureu's-e si ho és, de rucàs, que amb prou feines ha vist quatre persones en sa vida, i enc...

"(...)   És curiosa, la manera com certs detalls de la teva vida, que en el moment et passen desapercebuts, se't revelen al cap de vint anys." Modiano, Patrick. L'herba de les nits.  Barcelona: Proa, 2014 L'herbe des nuits . Traducció de Mercè Ubach Col·lecció A Tot Vent, 614    i è  Què en diu la contraportada... La Dannie desapareix sense deixar rastre. Cinquanta anys més tard, un escriptor que la va estimar d’una manera estranya i breu intenta reconstruir l’afer tèrbol en què ella va estar implicada. A partir dels apunts presos a l’època en una vella llibreta negra, l’escriptor practica una exploració que és obsessivament topogràfica (en Modiano, la ciutat de París és un personatge), però també moral i sentimental. A partir de les claus de la novel·la negra (un peculiar inspector, bars dubtosos, un hotel on es reuneixen uns personatges sinistres), L’herba de les nits busca, més que respostes, indagar proustianament en el passat. Tant se val, s...

"(...) desde que había ganado la guerra, tenía la impresión de perderla un poco más cada día. " Lemaitre, Pierre. Nos vemos allá arriba.  Barcelona: Ediciones Salamandra, 2014 Au revoir là-haut . Traducció de José A. Soriano Col·lecció Narrativa   i è  Què en diu la contraportada... Galardonada con el Premio Goncourt, ensalzada por los críticos y convertida en un auténtico fenómeno editorial en Francia —donde ya ha superado el medio millón de ejemplares vendidos—, esta novela es un emocionante canto a la capacidad de superación del ser humano y, a la vez, un fresco y atrevido retrato de una sociedad descompuesta por uno de los más crueles inventos del hombre: la guerra. En noviembre de 1918, tan sólo unos días antes del armisticio, el teniente d’Aulnay-Pradelle ordena una absurda ofensiva que culminará con los soldados Albert Maillard y Édouard Péricourt gravemente heridos, en un confuso y dramático incidente que ligará sus destinos inexorablemente. Édo...

"(...) si la guerra es una cosa horrible, ¿acaso no es el patriotismo la idea que la sostiene?"   De Maupassant, Guy. Los domingos de un burgués en París.  Caceres: Periférica, 2014 Les Dimanches d'un bourgeois de Paris . Traducció de Manuel Arraiz Col·lecció Largo Recorrido, 62    i è  Què en diu la contraportada... El señor Patissot, memorable protagonista de esta historia, es, valga el juego de palabras, todo un personaje. Preocupado por su salud después de un ligero malestar, y siguiendo las recomendaciones de su médico, se propone recobrarla organizando cada domingo, metódica y minuciosamente, grandes y «deportivos» paseos por los alrededores de París. Cada uno de ellos dará pretexto a situaciones tan ridículas como desternillantes. Figura caricaturesca del perfecto burócrata, funcionario amante del gobierno, camaleón político y «amical» cuando hace falta, Patissot tiene, sin embargo, algo que nos lo hace también entrañable. Quizá las b...

"- (...) Porque tu raza, en su pobreza, cuenta -sin duda- con un arma realmente efectiva: la risa." Twain, Mark. El forastero misterioso.  Madrid: Rey Lear, 2011 The Mysterious Stranger. Traducció de Susana Carral    i è  Què en diu la contraportada... Un invierno de 1590 un extraño personaje llega por sorpresa a Eseldorf, una aldea de Austria. Se llama Satán y es capaz de hacer cosas prodigiosas. El forastero misterioso no tardará en poner patas arriba a toda la vecindad, y no sólo por sus espectaculares obras sino también por su empeño en ridiculizar la condición humana, para él mucho más salvaje que el mundo de los animales. Con un derroche de imaginación que traspasa la frontera de la literatura fantástica, Mark Twain se ríe de los ritos religiosos y de la crueldad social. Para ello emplea un humor ácido y provocador, que resulta más amargo que el utilizado en la mayoría de las obras que lo han hecho famoso. Considerado uno de los títulos...

"Però si s'atrevia a trencar el jurament i revelava les seves sospites, qui se'l creuria?" Polidori, John William. El vampir.  Barcelona: Angle Editorial, 2013 The Vampyre . Traducció de Marina Espasa Col·lecció El Far, 22   i è  Què en diu la contraportada... Juny de 1816 a Villa Diodati, una mansió vora el llac Leman (Suïssa). Quan lord Byron va proposar als seus convidats que cadascú escrivís una història de terror per matar l'avorriment -el mal temps els impedia sortir de la mansió-, ningú no podia imaginar que dos d'aquells relats passarien a la història de la literatura universal: Frankenstein , de Mary Shelley, i El vampir , de John William Polidori, aleshores metge personal de Byron. A El vampir Polidori transfoma una figura del folklore europeu en el vampir lord Ruthven, un personatge aristocràtic, sofisticat, seductor i amb poders sobrenaturals que passarà a l'imaginari col·lectiu de tota la humanitat. Al llarg del segle XIX ...