La Fam - Joan Oliver

" (...) sou un primari,... No, no és cap insult! Sou un primari i tot ho judiqueu d'acord amb les vostres sensacions. I els homes no ens en podem refiar, dels sentits ." Oliver, Joan. La Fam Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938 è Com comença... EPISODI PRIMER Un recó de jardí públic. Al mig de l'escena , un banc esmaltat de blanc. Al seu costat, un fanal. Es veu un caminal vorejat d'arbres, i al fons, lluny, els pisos superiors d'unes cases altes. En començar l'escena és deserta. Un capvespre d'abril. Cel rogenc de posta. Es senten, afeblits per la distància, botzines, campanes de tram, crits de venedors de diaris. Passen uns quants segons, i apareix LUPA. è Moments... (Pàg. 12) SAMSÓ Ah, el marit! Encara n'hi ha, d'això? LUPA Jo en tinc un. No teniu dona, vós? SAMSÓ Alguna vegada. No em prova. Em desvetlla la gana. LUPA Fa temps que passeu gana? SAMSÓ Fa temps... Costa molt morir-se de fam. Co...