Lleixes

"Y entonces, de algún modo supo que Dios no era la luz y que Dios no era la oscuridad, y que no era absolutamente nadie. Quizá, Dios no era..." Katin, Miriam. Por nuestra cuenta Tarragona: Ponent Mon, 2007 We Are on Our Own.  Traducció de Andrés Moon >> Què en diu la contraportada... Por nuestra cuenta es el intento de una mujer de recrear el trauma de su primera infancia para poder llegar a entender su cuestionamiento de la fe. La fe de Katin se ve derrumbada mientras se pregunta cómo Dios pudo crear y tolerar un mundo tan miserable, un mundo de miedo y de escondites, de estraperlo y robos, traiciones y abusos. Las experiencias complejas y terroríficas son difíciles de entender para una niña, y como niña que fue, Katin las vivió con la tristeza, curiosidad y melancolía que uno siente cuando desaparece su perro o un extraño hace llorar a su madre. >> Com comença... >> Moments... (Pàg. 4) (Pàg.5) (Pàg. 50) (Pàg. 51) (Pàg...

"Una notícia és el que vol llegir l’home del carrer, que no té gaire interès per res. I només és notícia fins que ho ha llegit. Després, el tema està mort." Waugh, Evelyn. Últimes noticies! Barcelona: A Contra Vent Editors, 2010 Sccop.  Traducció de Ferran Ràfols. Col·lecció Latitud Nord, 3 >> Què en diu la contraportada... A causa d’un absurd malentès, Lord Cooper, magnat de la premsa de Fleet Street, envia a cobrir la guerra civil d’una remota república africana a un obscur i gris redactor de notícies de jardineria, plantes i flors. I així, sense cap experiència prèvia, William Boot, de la nit al dia, es converteix en un intrèpid corresponsal de guerra. Últimes notícies! És una de les primeres obres de Evelyn Waugh, i una de les més divertides. Una novel·la satírica i despietada contra el món del periodisme o, millor dit, contra la desinformació i la confusió, escrita a un ritme que talla l’alè. >> Com comença... Tot i la seva joventut, en ...

"(...)  ¿Has estimat de debò algú?, va murmurar Pessoa. He estimat de debò algú, va contestar Campos en veu baixa. Llavors t’absolc, va dir Pessoa, t’absolc, em pensava que en tota la vida només havies estimat la teoria.(...)" Tabucchi, Antonio. Somnis de somnis / Els tres últims dies de Fernando Pessoa. Barcelona: Edicions 62, 1996 Sogni di sogni / I Tre ultimi giorni di Fernando Pessoa.  Traducció de Jordi Cornudella Col·lecció El Balancí, 290 >> Què en diu la contraportada... Els vint personatges que somien a Somnis de somnis, de Dèdal, Ovidi i Apoleu a Pessoa, Maiakovski i Garcia Lorca, passant per Rabelais, Goya o Debussy, són tots ells artistes, amb l’excepció de Sigmunt Freud. A diferència d’aquest últim, Antonio Tabucchi no interpreta els somnis dels altres, sinó que exposa en un seguit de narracions concises i reveladores els hipotètics recorreguts nocturns dels seus esperits. Així, l’obra, la vida i la imaginació de cadascun dels pe...

 "¿(...) no son las páginas verdadera y valientemente tristes las que mejor nos consuelan?". Rilke, Rainer M. Cartas a una amiga veneciana. Madrid: Ediciones Hiperión, 1993 Letrres à unes amie venitienne.  Traducció de Jorge Gimeno. Col·lecció libros Hiperión, 142 >> Què en diu la contraportada... Se tiene a Rilke por un epistológrafo notable, acaso uno de los mayores. Sin embargo, su fama como tal se limita con frecuencia a una sola colección de cartas: las remitidas al joven poeta Franz Xaver Kappus. Estas otras Letrres à unes amie venitienne abarcan el intervalo 1907-1913. Desde París o Capri, Oberneuland o Duino, desde Venecia incluso, Rilke dirige a la joven Adelmina Romanelli 31 cartas. Efusividad inicial, mantenimiento cordial y gustoso de la relación y distanciamiento último sugerido por el poeta, son las estaciones del amor que se adivinan en estos textos. Entreverado todo ello con los temas en Rilke de recibo: la pasión por la...

" (...) Octavi no era pas cap d’aquells esperits selectes que deixen al món una estela de llur pas. Ànima obscurament sublim, només savia estimar i morir." Gautier, Théophile. Avatar  Barcelona: Edicions de la Magrana, 1997 Avatar . Traducció de Josep Carbonell Colecció Els llibres de butxaca, 32 >> Com comença... Ningú no sabia explicar-se la malaltia que minava lentament Octavi de Saville. No feia llit, portava el seu tren de vida habitual, mai no eixia un plany dels seus llavis i, no obstant això, la seva vida es pansia dia a dia. Interrogat pels metges que la sol·licitud familiar i dels amics el forçava a consultar, no es dolia de cap patiment precís, i la ciència tampoc no descobria en ell cap símptoma alarmant. El pit, auscultat, sonava favorablement, i amb prou feines si en posar l’orella a l’indret del cor se sorprenia un batec massa lent o un de massa precipitat. No tossia, no tenia febre, però la vida se li esmunyia i li fugia per una d’aq...