diumenge, 2 d’octubre de 2011

L'acrobàcia aèria de Confuci - Dai Sijie


Sijie, Dai. L’acrobàcia aèria de Confuci.
Barcelona:  Edicions 62, 2011






L’acrobatie aérienne de Confucius
Traducció de Anna Casassas
Col.lecció El Balancí, 647


>> Què en diu la contraportada...
La por obsessiva de la mort condueix l’emperador xinès a aparèixer acompanyat per quatre dobles tant en públic com en privat. Quatre dobles que no només són idèntics, sinó tan plenament mimètics que ni l’emperadriu ni les concubines i ni tant sols els ministres poden dir quin d’ells é el de debò. Així, no és estrany que Sa Majestat sigui coneguda amb el sobrenom de la Quinta Sobirana.

L’any 1521 l’emperador rep quatre animals exòtics com a trofeus per la victòria del seu exèrcit: una parella de rinoceronts, un elefant i una criatura muda i negra de cap a peus, excepte el blanc dels ulls. Aquest peculiar onsequi provoca una crisi imprevista en l’imperi xinès.


 >> Com comença...
PRÒLEG
- El dia que els meus dobles aconsegueixin imitar-me el pensament –va preguntar un dia l’emperador a un endeví-, finalment podré conèixer la pua?
L’endeví:
- Majestat, no ho crec. El dia que això passi, us convertireu en un doble dels vostres dobles.

>> Moments...
(Pàg. 30)
Una llunyana tarda d’estiu. A la porta d’un pavelló, un nen de tres o quatre anys mira com la pluja pica les teules envernissades del teulat de la muralla, que brillen com l’or. Al pati es formen llacs i, a les escales, cascades. Tot d’un plegat, el xàfec passa. El nen surt del pavelló, baixa els graons, travessa el pati, entra per una porta, i de cop dues masses gegantines sorgeixen de la boira. La pell rugosa els resplendeix. En la gràcia pura de la llum s’aturen, sacsegen el cap feixuc i de les orelles els cauen gotes d’aigua, mentre es piquen suaument les espatlles amb la trompa, abans de desaparèixer en la blancor de l’atmosfera.

(Pàg. 34)
Quan tenia dotze anys, havia arribat davant la porta del palau. Després d’haver dit adéu als seus pares, sense vessar cap llàgrima, havia pujat en un palanquí portat per quatre dones, que havia entrat dins del clos majestuós d’una profunditat insondable, i hi havia desaparegut per sempre. A partir d’aquell moment, havia entrat a forma part de les Dones del Palau, que aquell any van arribar a ser tres mil. Aquell mateix any van necessitar dos-cents cinquanta taüts.

(Pàg. 66)
El jove emperador havia reconegut l’au a l’acte, un ocell del paradís maragda, que als artesans els servia per realitzar els plomells que a la seva mare li agradava tant posar-se al cap. La malaurada víctima, que jeia a terra, s’havia debatut una bona estona entre les urpes del grifó, davant els ulls meravellats de Sa Majestat: havia començat a sortir-li sang de la cresta groga, després se li havia tacat la gola ataronjada, amb vores negres, li havien caigut unes quantes plomes d’un verd metàl·lic, la llarga cua rogenca amb ratlles negres i reflexos vermells havia estat arrossegada per la pols. Assegut al llit, a la seva habitació encimbellada, havia assaborit amb una crueltat innocent cada cop de bec i cada esquinç, que li havien proporcionat un plaer i una diversió que cap home no coneixia.

(Pàg. 75)
Per a la majoria de mortals, homes o dones, soldats d’ofici o amazones de peus embenats, matar és un acte expeditiu, a penes uns segons, de vegades menys, d’una pura brutalitat, sense matisos, que no mereix cap mena de preparació, ni instructors especials. Si sabem viure, també sabem matar. No serveix de res voler saber-ho tot de la víctima.

(Pàg. 78)
Tot d’una va experimentar un plaer tan vell com el món, el de ser un altre.

(Pàg. 118)
LA TIGRESSA: Tu no contemples mai res a part de tu mateix, Narcís de Vida?
 EL TIGRE: No. Quan un estima la vida, quan és la vida mateixa, acciona i reacciona, però no contempla res, llevat del seu propi reflex.
 
(Pàg. 177)
Jo vull ser venerat de viu, encara que només sigui per les prostitutes, igual que el déu protector del seu ofici, i que el meu culte es perpetuï després de mort.

>> Altres n'han dit...
Nosaltres llegim, Ensenyar llengua a l'alumnat no romànic,

>> Enllaços: 

2 comentaris:

  1. Ho sent, però aquest no el llegiré. Normalment recomanes coses molt interessants, però aquest no m'acaba d'atreure.

    ResponElimina