Lleixes

Ishiguro, Kazuo. Nocturns. Barcelona: Empúries, 2010 Nocturnes Traducció d’Albert Torrescasana Col·lecció Anagrama-Empúries, 76 >> Què en diu la contraportada... Un dels escriptors més cèlebres dels nostres temps ens presenta el seu primer cicle de novel·les breus: cinc històries que es poden llegir com a estudis i variacions sobre uns quants temes, o com un concert que els esposa en el primer moviment, els combina en els següents i els resol en l’últim. Totes cinc utilitzen elements que són habituals en l’autor: la confrontació de les promeses de la joventut i els desenganys del temps, el meravellós i decebedor misteri de l’altre, els finals ambigus i sense catarsi. I la música, que sempre ha estat íntimament relacionada amb la vida i obra de l’autor. I per damunt de tot percebem un fort sentit del desarrelament en els personatges, que sempre estan de pas. Kazuo Ishiguro, japonès nacionalitzat britànic i vinculat generacionalment per la crítica amb Ian McEwan, Ma...

Roth, Philip. La humiliació. Barcelona: La Magrana, 2010 The Humbling Traducció de Xavier Pàmies Col·lecció Les ales esteses, 283 >> Què en diu la contraportada... Per a Simon Axler, tot s'ha acabat. El protagonista de la nova novel·la de Philip Roth és un dels actors més respectats d'Estats Units. Ha arribat a la seixantena i ha perdut la màgia, el talent, la seguretat en si mateix. Els seus Falstaff, Peer Gynt i Vània, els seus grans papers, «s'han convertit en fum». Quan torna a l'escenari se sent com un foll, com un idiota. La confiança en la seva força ha desaparegut; s'imagina que la gent es riu d'ell; ja no pot simular ser una altra persona. «Alguna cosa de fonamental s'ha evaporat.» La seva dona se n'ha anat, el públic l'ha abandonat, l'agent no el pot convèncer de tornar als teatres. En aquest recompte corprenedor d'una fugida inexplicable i terrorífica, hi crema una segona trama sobre un desig sexual poc habitual,...

Amat, Kiko. L’home intranquil. Barcelona: Columna, 2010  Col·lecció Clàssica, 851 >> Què en diu la contraportada... A l’estiu tota cuca viu; menys una. N’hi ha una que no viu, a l’estiu, i passa les hores mossegant-se els punys i pregant perquè arribi l’apocalipsi termonuclear: el protagonista d’aquest llibre, Kiko Amat (que també n’és l’autor). Un neuròtic melancòlic, maníac, histèric i ictèric a qui sorprenem en trenta-cinc dies d’agost en família amb els patidors de la seva demència: la seva dona, Taronja, i el seu fill de deu mesos. L’home intranquil gira entorn dels odis ferotges i els amors gegants d’un adult, pare per sorpresa i misantrop vocacional, atrapat en entre la resignació davant la seva imparable decadència física i la convicció absoluta que la raça humana va de mal en pitjor. A mig camí entre la crònica i la ficció, L’home intranquil ens presenta un protagonista indignat amb raó –com un Bill Hicks en banyador– que no pot evitar renegar de...