Lleixes

Rilke, Rainer Maria. Els quaderns de Malte. Barcelona: El cercle de Viena, 2010  Die Aufzeichnungen des Malte Laurids Brigge  Traducció de Jordi Llovet >> Què en diu la contraportada...  El jove Malte Laurids Brigge, últim representant d’una noble nissaga danesa, arriba al París dels primers anys XX amb la intenció de guanyar-se la vida com a poeta. Un cop a la gran ciutat, però, Malte no pot evitar de veure com desfilen davant dels seus ulls les diverses cares de la misèria i la malaltia i, en l’exercici de traslladar aquestes vivències als seus quaderns, descobreix que escriure és l’única manera de transcendir la mort, que, com una llavor, s’amaga sigil·losament al cor de tot allò que és viu. Escrita entre els anys 1904 i 1910, Els quaderns de Malte és l’obra en prosa més important de Rilke i la primera novel·la que trenca definitivament les convencions de la narració realista del segle XIX i obre la porta a l’experiència de crisi existencial i creativ...

Walser, Robert. El bandido Madrid: Siruela, 2004  Der Räuber  Traducció de Juan de Sola Llovet Libros del Tiempo, 176 >> Què en diu la contraportada...  Escrito en el verano de 1925, poco antes de que Walser abandonara para siempre la escritura, El bandido cierra el ciclo novelístico del escritor suizo y constituye la prueba irrefutable de la modernidad de su obra. Concebido como experimento literario –Walser jamás previó publicarlo–, El bandido es la historia de un pobre diablo enamorado de una camarera, de sus trifulcas, sus desplantes y todos los intentos que emprende con el fin de atraer para sí la belleza de su amor. Hasta aquí nada nuevo. Sin embargo, el genio de Walser va más allá y pone en tela de juicio buena parte de las convenciones de la novela tradicional. La distancia entre el narrador y el personaje se va diluyendo conforme avanza el relato, se nos prometen datos que no se nos darán y escenas que quedarán en el aire, se nos pide que colaboremos y...

Gibbons, Stella. La hija de Robert Poste. Madrid: Impedimenta, 2010 Cold Comfort Farm Traducció de José C. Vales >> Què en diu la contraportada... Ganadora del   Prix Femina-Vie Hereuse   en 1933, y mítico   long-seller ,   La hija de Robert Poste   está considerada la novela cómica más perfecta de la literatura inglesa del XX. Brutalmente divertida, dotada de un ingenio irreverente, narra la historia de Flora Poste, una joven que, tras haber recibido una educación «cara, deportiva y larga», se queda huérfana y acaba siendo acogida por sus parientes, los rústicos y asilvestrados Starkadder, en la bucólica granja de Cold Comfort Farm, en plena Inglaterra profunda. Una vez allí, Flora tendrá ocasión de intimar con toda una galería de extraños y taciturnos personajes: Amos, llamado por Dios; Seth, dominado por el despertar de su prominente sexualidad; Meriam, la chica que se queda preñada cada año «cuando florece la parravirgen»; o la tía A...

Duran, Cristina i Giner Bou, Miguel A. Una posibilidad entre mil. Ediciones Sinsentido, 2009  >> Què en diu la contraportada... Cristina y Miguel Ángel son padres por primera vez, pero el futuro de la pequeña Laia está en peligro desde los primeros instantes. Hospitales, centros de rehabilitación y médicos se convierten entonces en su rutina diaria. Hay una posibilidad entre mil de que Laia salga adelante. Y se agarra a ella con una fuerza tremenda, una alegría desbordante, arrastrando a todos por el camino de la vida. >> Com comença... >> Moments... (Pàg. 25)  (Pàg. 27) (Pàg. 82-83) (Pàg. 109) (Pàg. 120) (Pàg. 126) >> Altres n'han dit... Diario de lectura de cómics Jiro Taniguchi , El ojo divertido , Entre lectores , Lecturas recomicdadas ,  Tadega , Para que veas >> Enllaços: Durán/Giner , l'exemple de superació ,  el procés de creació... , ...d'una obra autobiogràfica , maleïda trombosis ,...

Giordano, Paolo. La solitud dels nombres primers. Barcelona: Edicions 62, Ponent Mon, 2009 La solitudine dei numeri primi Traducció de Anna Casassas Col·lecció El Balancí, 603 >> Què en diu la contraportada... En Mattia havia après que entre els nombres primers n’hi ha alguns que són especials. Els matemàtics els anomenen primers bessons: són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment. En Mattia pensava que ell i l’Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l’hi havia dit mai. >> Com comença... L’Alice Della Rocca odiava l’escola d’esquí. Odiava el despertador a dos quarts de vuit del matí fins i tot durant les vacances de Nadal i el seu pare, que l’observava mentre ella esmorzava i feia ballar nerviosament la cama sota la taula, com si digués vinga, afanya’t. Odiava ...