Lleixes

. Page, Martin. Com em vaig convertir en un estúpid Barcelona: La Campana, 2002 Comment je suis devenu stupide Traducció de Josep M. Espinàs Colecció Humor i sàtira, 29 >> Què en diu la contraportada... ¿És possible, i desitjable, adormir la intel·ligència per integrar-se millor en una societat on els estúpids són feliços? Antoine, el jove i lúcid protagonista d’aquesta novel·la, cansat de ser desgraciat i de sentir-se sol, decideix cretinitzar-se. Martin Page narra amb una irresistible eficàcia satírica aquest procés, que comença per estovar-se el cervell amb l’alcohol. Fracàs: a la primera cervesa, Antoine cau en un coma etílic. Ni un curset d’aspirants al suïcidi, ni la immobilització davant el televisor menjant hamburgueses resolen el problema. Antoine troba feina en una financera, pensant que fent-se ric potser s’estupiditzarà, i gràcies a cometre un error informàtic és considerat un geni de les inversions. Es compra un loft, un porsche vermell. Però... No és pas estúpid qu...

Dinesen, Isak. La història immortal. Barcelona: Viena Edicions, 2009 Den uødelige historie / Ringen Traducció de Maria Rossich Colecció El cercle de Viena >> Què en diu la contraportada... En el Canton de final del segle XIX, el senyor Clay, un vell comerciant de te que ha aconseguit aplegar una enorme fortuna, vol fer alguna cosa que li permeti exhibir al món que encara pot aconseguir tot allò que es proposi. L’heroïcitat que vol dur a terme per demostrar el seu poder és convertir en realitat una història que va sentir explicar en un vaixell mercant i que, segons sembla, per força ha de ser inventada. La historia és la següent: una nit, un ancià s’apropa a un jove mariner que acaba de desembarcar i li demana si vol guanyar-se unes guinees; en respondre ell que n’estaria encantat, el vell el convida a casa seva, li ofereix un esplèndid sopar i li diu que, per guanyar-se el sou promès, ha de passar la nit amb la seva jove i bonica esposa, de la qual ell no ha pogut aconseguir u...

. Shakespeare, William. Juli Cèsar. Barcelona: Bruguera, 1981 Julius Caesar Traducció de Josep M. de Sagarra Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal, 11 >> Què en diu la contraportada... Juli Cèsar , escrita i estrenada el 1599, és una de les tragèdies més complexes de William Shakespeare; el pensament de l’autor s’amaga darrera l’actitud de cada personatge. I encara aquest es disfressa quan l’ambició ho aconsella, a fi de convèncer els altres a través d’uns raonaments lògics, però interessats i inautèntics. Juli Cèsar és un personatge que enlluerna, i més d’un reformador renaixentista degué emmirallar-s’hi secretament. Shakespeare ho sap, i infla el personatge com ho fa l’aire calent amb una bomba de paper, enlairant-lo, proposant-lo com un exemplar humà que neda amb decisió desesperada entre les onades de la història. Juli Cèsar és la tragèdia d’una república que acaba, mossegada per l’ambició dels clans, estripada per una crisi d’envelliment –i d’enviliment- que la dei...

. Tabucchi, Antonio. Piazza d’Italia. Barcelona: Anagrama, 1998 Piazza d’Italia. Favola popolare in tre tempi, un epilogo e un’appendice Traducció de Carlos Gumpert i Xavier González Rovira Colecció Panorama de Narrativa, 397 >> Què en diu la contraportada... «Un pueblo toscano rodeado por los pantanos, cerca del mar; tres generaciones de rebeldes, por tradición familiar y por instinto, que atravesando la historia de Italia desde la unidad hasta la liberación, dan a la camisa roja garibaldina los reflejos negros de la anarquía para sacar después una bandera comunista; personajes con nombres tan sintomáticos como Garibaldo, Quarto, Volturno, que desde su pequeño pueblo se lanzan, o son empujados, a viajes de fortuna y guerras en Europa, en África, en las dos Américas, del mismo modo que su vida frugal se abre a fuertes actos y empresas, hasta su muerte en la lucha contra los patronos (representados sucesivamente por los guardias reales, por los guardias forestales, por los fascis...