Lleixes

  "(...)  I viure sense déus va ser considerat no només admissible, sinó fàcil."     Calasso, Roberto. La Tauleta dels Destins. Pollença: QuidProQuo Edicions /El Gall Editor, 2021 La Tavoletta dei Destini. Traducció de Carme Arenas Col·lecció de Narrativa, 23 ::: Què en diu la contraportada… Hi va haver una època remota en la qual el son dels déus es va veure pertorbat pels humans. Com a càstig, les divinitats van desencadenar el Diluvi per eliminar-los. Tots hi estaven d’acord, tret d’un, Ea, que va aconsellar a Utnapixtim, protegit seu, la construcció d’una arca perquè s’hi arrecerés amb altres homes i animals. Però els déus són inescrutables, i el més sobirà, Enlil, davant d’aquesta desobediència, va decidir premiar-lo amb la vida eterna a l’illa de Dilmun. La Tauleta dels Destins és el que Utnapitxtim explica al nàufrag Sindbad quan aquest darrer arriba a l’illa alguns mil·lennis més tard. ::: Com comença... Era una tempesta diferent de totes...

     "- (...) És un problema- i potser es referia al crim, potser a la vida."       Sciascia, Leonardo. A cadascú el que és seu. Barcelona: Edicions 62, 2009 A ciascuno il suo. Traducció de Francesc Parcerisas. Col·lecció Les millors obres de la literatura universal, 181   ::: Què en diu la contraportada… Ens trobem en un poble de l'interior de Sicília. Una carta anònima amenaça de mort el farmacèutic Manno, un home que fins aquell dia vivia tranquil, no havia fet mai cap mal a ningú, i no es ficava en assumptes de política. Però Manno no en fa cap cas i l'amenaça s'acompleix puntualment durant una cacera. Laurana, un jove professor d'institut, intentarà desvelar l'assassí enmig d'una xarxa de silenci i complicitat formada per la màfia, l'església i un grup de policies corruptes. Amb A cadascú el que és seu (1966), Leonardo Sciascia ens retrata el poble sicilià amb les subtils imbricacions polítiques de la màfia. Una novel·la negra amarg...

  "(...) va dominar els anhels del cor, i ni tan sols va gosar inclinar-se a favor de la pietat. La transició següent de la seva ànima va ser cap a la refinada maldat."   Walpole, Horace. El castell d’Òtranto. Barcelona:Laertes, 2022 The Castel of Otranto . Traducció d’Emili Olcina. Col·lecció   L’Arcà,99. ::: Què en diu la contraportada… El castell d’Òtranto narra la història del tirà Manfred, l’estirp arrossega una maledicció des que el seu avi usurpà el castell als seus legítims posseïdors. Manfred tracta de perpetuar la seva herència casant al seu feble fill Conrad amb la princesa Isabella, però poc abans del casament, un accident fatal, d’origen aparentment màgic, frustra els seus designis. A partir d’aquest succés, es desencadenaran una sèrie de misteriosos fenòmens sobrenaturals i passions enceses que tindran com a escenari l’asfixiant i sinistre decorat del castell, un dels principals personatges del relat: portes estridents, passadissos foscos i cript...