Lleixes

" - (...) Estimada, la vida és feta per... córrer riscos." Somerset Maugham, W. Una casa a Florència. Barcelona: Viena Edicions, 2010 Up at the Villa . Traducció de Julià de Jòdar Col.lecció El cercle de Viena,   ⇲   Què en diu la contraportada... Des del balcó de l’espectacular vil·la florentina on passa les vacances, Mary Panton fa balanç de la seva situació: essent una vídua encara jove i bonica, són moltes les ofertes de matrimoni que, sens dubte, li poden arribar, per bé que el més assenyat, sens dubte, seria triar l’afectuós i honorable Edgar Swift, destinat a un càrrec de notorietat a l’ambaixada de l’Índia. Mentre espera que ell es decideixi a fer el pas, una circumstància imprevista amenaça de trastocar de sobte el brillant futur de la noia.  Un simple acte de compassió, del tot irreflexiu, se li gira en contra fins a convertir-se per a ella en un malson summament comprometedor, que posa en perill tots els seus plans. En un intent desesperat pe...

Presl, Nicolas. Fabrica.  Saint-Etienne: Atrabile, 2009 Col.lecció Flegme   ⇲     Que en diu la contraportada... Sous un régime totalitaire, dans une usine qui produit des bombes, un homme, pour sauver une vie, fait acte de résistance. Alors que le régime veut éradiquer la culture, cet ouvrier va se faire un devoir de la transmettre. Convoquant visuellement aussi bien les Temps modernes de Chaplin que les dessins de George Grosz, Fabrica présente un monde imaginaire en prise avec une dictature impitoyable, qui rappelle à notre mémoire les pires moments de notre Histoire, de l’Allemagne nazie à l’Afghanistan des Talibans, en passant par la Russie stalinienne. Après Priape et Divine Colonie , et toujours fidèle à sa narration dénuée de texte et à son intérêt pour l’Histoire avec une grande hache (comme le disait Georges Perec), Nicolas Presl signe une fable humaniste dans laquelle l’espoir ne surgira qu’à travers la désobéissance individue...

"(...)   recuperar un recuerdo casi olvidado, prescindible, banal, común, si no para todos, al menos para muchos. " Perec, Georges. Me acuerdo.  Madrid: Impedimenta, 2017 Je me souviens. Traducció de Mercedes Cebrián Col·lecció Largo Recorrido, 76   ⇲   Què en diu la contraportada... «Estos “me acuerdo” no son exactamente recuerdos, ni son, desde luego, evocaciones personales, sino pequeños fragmentos de cotidianidad, cosas que, tal o cual año, toda la gente de la misma edad ha visto, ha vivido, ha compartido, y que más adelante desaparecieron, fueron olvidadas; no valía la pena que se memorizasen, no merecían formar parte de la Historia, ni figurar en las Memorias de estadistas, alpinistas y monstruos sagrados.» Georges Perec Publicado en 1978, cuando su autor, Georges Perec, trabajaba de bibliotecario en el Hospital de Saint-Antoine, de París, Me acuerdo se ha convertido, con el paso de los años, en un viaje a la memoria colectiva de un pa...

"(...) l’odi a l’Estranger inspira sempre alguns Intrèpids disposats a morir per una Idea." De Maupassant, Guy. Bola de Greix i altres relats.  Barcelona: Edicions de 1984, 1997 Boule de suif, Mademoiselle Fifi, Deux amis. Traducció de Maria Rosa Vallribera. Col.lecció Butxaca, 16   ⇲  Què en diu la contraportada... Haubert i Zola, i d’altres com Conrad o James, varen admirar-ne l’obra; entre 1880 i 1890 publicà més de tres cents contes en diaris com Gil Blas i Le Gaulois, va poder vanagloriar-se de guanyar més de quaranta mil francs anyals amb les seves obres, reeditades en nombroses ocasions; en el seu moment va ser un dels escriptors més llegits i venerats pel públic; i fins i tot, Nietzsche enaltí la seva penetració psicològica, molt lluny de la mera observació recol·lectora de la realitat. Realista tardà o naturalista pur per a uns, escriptor fantàstic obert al món de l’inconscient per a d’altres; precursor del conductisme i també de la psicoa...

" Los libros yacen sepultados, por así decir, esperando el día de la resurrección en que serán llamados por su dueño." Vincent, Leon H. El bibliótafo.  Cáceres: Periférica, 2015 The Bibliotaph. Traducció de Ángeles de los Santos Col·lecció Largo Recorrido, 76   ⇲   Què en diu la contraportada... Este pequeño gran clásico de las letras norteamericanas, publicado en 1898 e inédito hasta ahora en español, cuenta las divertidas aventuras y anécdotas, de viaje en viaje, de un peculiar coleccionista de libros. Un bibliótafo entierra libros; no literalmente, pero a veces con el mismo efecto que si los hubiera metido bajo tierra. Uno de ellos, el más simpático que ha pisado las calles durante mucho tiempo, es el protagonista de esta historia. Acumuló sus libros durante años en el enorme desván de una granja del condado de Westchester. Cuando aquella biblioteca ya no cupo en el desván la trasladó a un gran almacén del pueblo. Era la atracción del lugar. Lo...

"Mai no havia entès la vida (...)." Miller, Arthur. Una noia qualsevol  Barcelona: Edicions de 1984, 2010 Homely Girl . Traducció de Maria Iniesta. Col.lecció Butxaca, 12 ⇲   Què en diu la contraportada... Durant la seva llarga i prolífica carrera, Arthur Miller ha descrit alguns dels aspectes més obscurs del caràcter nord-americà i ens ha fet reconèixer a nosaltres mateixos. Amb Una noia qualsevol pinta un llenç més petit, més íntim, però amb una delicadesa enganyosa que engloba tot un ventall de pors, ambicions i desitjos humans. La Janice ha odiat la seva cara des que era petita i la seva mare li planta davant dels nassos un anunci de la revista Cosmopolitan tot dient-li: «Això sí que és bellesa!». ⇲   Com comença... Va ser com si un aire fred la toqués mentre sortia del seu son profund. El dia abans havia fet calor al Central Park; era juny. En obrir els ulls i mirar cap a ell com sempre, es va adonar que tenia la cara estranyament blanca. ⇲...