Lleixes

"Cuanto más mayor me hago, menos sé." McGuire, Richard. Aquí. Barcelona: Salamandra, 2015 Here . Traducció d'Esther Cruz Col.lecció Salamandra Graphic   ⇲   Què en diu la contraportada... Aquí, de Richard McGuire, cuenta la historia de todo lo que ha ocurrido en el rincón de una habitación a lo largo de cientos de miles de años. Supone la tan esperada materialización de una visión pionera en el mundo del cómic a cargo de uno de los más grandes innovadores del género. ⇲   Com comença... ⇲   Moments... (Pàg.  38) (Pàg. 40) (Pàg. 44) (Pàg. 58) (Pàg. 62) (Pàg. 78) (Pàg. 80) (Pàg. 136) (Pàg. 152) (Pàg. 156) (Pàg. 208) (Pàg. 230) (Pàg. 2...

"(...) Porque quererse es un castigo  y es un abismo vivir juntos." Gil de Biedma, Jaime. Las personas del verbo.  Barcelona: Seix Barral, 1997.  Col·lecció Biblioteca Breve,   ⇲   Com comença... Ser escritor lento sin duda que tiene sus inconvenientes. Y no sólo porque contraría esa legítima impaciencia humana por dar remate a cualquier empresa antes que del todo olvidemos el afán y las ilusiones que ene ella pusimos, sino también porque imposibilita, o al menos dificulta, la composición de cierto género de obras, de aquellas concebidas en torno a una primera intuición a la que el escritor tozudamente supedita el mundo de sus solicitudes diarias: semejante sacrificio resulta soportable por una temporada más o menos larga, pero habitualmente más corta que la que nosotros, los escritores lentos, nos tima el escribir un número de versos suficiente. Prefacio. ⇲  Moments... (Pàg. 18) Al fin y al cabo, un libro de poemas no viene a ser otra c...

"(...) l’amor no és un bé escàs, i el desig encara menys, però el temps sí." Olid, Bel. Una terra solitària. Barcelona: Empúries, 2011. Col·lecció Empúries Narrativa, 388   ⇲  Com comença... Aquesta que hi ha aquí asseguda, amb un remolí enorme i un dit més curt del normal, sóc jo. Tinc gairebé sis anys i acostumo a cantar pel carrer. No entenc gairebé res del que passa al meu voltant però per fi sé llegir i estic fascinada. Hi ha lletres pertot arreu i això és la constant que dóna coherència a un univers una mica més caòtic del compte. ⇲  Moments... (Pàg. 10) Si vull que m’estimis he de ser una versió més dòcil, més suau, més sofisticada i alhora més simple de mi. Cal esborrar les arrugues del sarcasme i suavitzar les arestes de la gelosia. Cal, sobretot, eliminar tots els rastres d’un desig massa salvatge. Si vull que m’estimis, necessito una versió civilitzada i una sang que bulli menys. A estones m’agrada aquest jo se...

"(...) un hombre sin deseo por el cuerpo de una mujer es una de las cosas más tristes de este mundo." Saikaku, Ihara. Vida de una mujer amorosa.  México: Sexto Piso, 2013.  Koshoku Ichi daionna . Traducció de Daniel Santillana. ⇲  Que en diu la contraportada... «Por poco que se piense, qué difícil es abandonar la vida», le dice con dolor y resignación una vieja mujer, recluida en una ermita, a dos jóvenes que buscan su consejo para entender los misterios del amor. Corrompida por el tiempo inmisericorde, aquél que según la narradora extingue todo excepto los nombres, la mujer recuerda los miles de lechos que compartió, el sinfín de corazones que encendió y cuenta, sin ahorrar detalle alguno, cómo su vida sucumbió desde que su cuerpo era como el retoño más hermoso de la flor del cerezo, hasta los círculos más siniestros de loas que comercian con su cuerpo. Víctima de su propia virtud, nuestra protagonista entiende desde muy joven que su cuerpo pu...

"(...) la matèria és pura passió (...)" Llull, Ramon. Libre de Meravelles: volum II Barcelona: Barcino, 1982.  Col·lecció Els nostres clàssics, 38 ⇲  Com comença... Comença lo quart libra, qui és dels alamens. Cant Fèlix hac estat logament ab lo pastor, e dels corsos celestials lo pastor li hac donade conexença, Fèlix pres comiat del pastor, lo qual acompanyà Fèlix longament per una gran afforest. [LLIBRE IV. DELS ELEMENTS] ⇲  Moments... (Pàg. 8) - (...) Dels ·IIII· elaments, lo foch és simple elament en quant ha pròpria forma e pròpria matèria, la qual forma e matèria ha apetit la ·I· a ésser en altre, sens mesclament de negun elament; e açò mateix se segueix de la simplicitat que és en los altres elaments, ço és saber, aer, ayga e terra; car tots els elements són mesclats, e cascun està en l’altre. [LLIBRE IV.  DELS ELEMENTS] [XIX] DE LA SIMPLICITAT E COMPOSICIÓ DELS ELEMENTS (Pàg. 14) Lo phisoloff legí, e dic que Déus creà ·IIII· es...