Lleixes

Mattotti, Lorenzo. Fuegos.  Barcelona: La Cúpula, 1988 Fuochi . Traducció de Narcís Fradera. ►  Què en diu la contraportada... "No había sido capaz de atrapar la Naturaleza en mis trabajos anteriores... He querido comunicar mi fascinación por la naturaleza. Cuando ves una película de Tarkowsky o Herzog –el verde, el follaje, las nubes-, es increíble. ¿Cómo se pueden expresar estas cosas en un cómic? ¿Es posible? Este fue el desafio." Lorenzo Mattotti Fuegos es un triunfo. Cuenta la historia de un joven oficial de la marina, el teniente Absinthe, hechizado por una isla mágica y sus extraños habitantes. Deserta de su barco y tripulación para salvar su paraíso de la destrucción. La historia llega a su climax en un furioso infierno expresionista. ► Com comença ► Moments... (Pàg. 16) (Pàg. 17) (...

"- (...) No sé mai què diràs. - Però és que no se sap, oi? –diu ella. - Et sorprendria veure com n’és de previsible, la majoria de gent (...)"  Josipovici, Gabriel. Era broma. Barcelona: Raig verd, 2014 Only joking . Traducció de Ferran Ràfols Col·lecció Raigs globulars, 11 ►    Què en diu la contraportada... Gabriel Josipovici, un dels més prestigiosos escriptors anglesos, ens proposa en aquesta ocasió que llegim només per diversió. Com si juguéssim a una mena de Cluedo. Trobarem al baró, un home d’edat avançada amb una gran fortuna, a la seva esposa Espelth, una nerviosa dona que vol seguir sent rica, a Alphonse, un antic pallasso reconvertit en investigador privat que s’involucra en una trama d’espionatges creuats, a Isabelle, estudiant d’art que, gràcies als seus encants, s’aprofita de tots els homes amb qui es creua, i una intricada xarxa d’enganys, xantatges, robatoris i plans d’assassinat. Amb aquests elements i la qualitat literà...

"(...) sou folls, oh, homes; sou folls per deixar-vos conduir així i per creure tan cegament en tantes bestieses."   Meslier, Jean. Memòries d’un capellà que no creia en Déu.  Barcelona: Viena Edicions, 2015 Mémoire des pensées et des sentiments de Jean Meslier . Traducció i selecció de Lluís-Anton Baulenas. ►  Què en diu la contraportada... L’autor d’aquest llibre explosiu és Jean Meslier (Mazerny, França, 1664 – Étrépigny, 1729), fill d’un venedor de teixits, format al seminari, i que va acabar exercint de rector en un poblet de les Ardenes. Incapaç de callar davant els abusos dels senyors i de l’Església sobre la població, fou amonestat incomptables vegades, fins que finalment va decidir escriure de nit i en secret el que no podia dir obertament al púlpit, amb la certeza que, un cop mort, quan trobessin el seu llibre, ja no li podrien aplicar cap càstig. Perquè Meslier defensa que totes les religions són una farsa inventada per aconseguir una su...

"(...) no soy más que un individuo corriente, y no me interesa ser mucho más." Wilson, Sloan. El hombre del traje gris.  Barcelona: Bruguera, 1978 The man in the grey flannel suit. Traducció de Baldomero Porta. ►  Què en diu la contraportada... Tom Roth es uno de los muchos americanos cuya vida transcurre entre el trabajo y el hogar. Uno de tantos en la inmensa legión de los hombres vestidos de gris. Como a todos sucede, no puede escapar al remordimiento, a la alegría, al cansancio, a la angustia y al amor. Pero su historia, que obtuvo en el cine un éxito inolvidable, se ha convertido en una de las grandes novelas de nuestros tiempos. ►   Com comença... Cuando llevaban siete años viviendo en su casita de Greentree Avenue, en Wesport, Connecticut, ambos la detestaban. Y ello por varias razones, ninguna de ellas lógica, pero todas apremiantes. ►   Moments... (Pàg. 19) Mientras curzaba la Rockefeller Plaza, se acordaba con sorna d elos días e...

"(...) Què era el que aquell home havia tingut i que el feia, en perdre-ho, sagnar tant i tot i així vivia?" James, Henry. La bèstia en la jungla. Barcelona: Laertes, 1996 The Beast in the Jungle. Traducció d’Eduard Castaño. Col·lecció L’Arca, 70 ►   Què en diu la contraportada... La bèstia en la jungla és un conte de malenconia i soledat. El transcurs de tota una vida és narrat en sis parts perfectament equilibrades. John Marcher, el seu protagonista, se sent “perdut enmig de la multitud” al començament del relat, i aquest anonimat li resulta insuportable. En una casa anomenada Weatherend, trova una dona que es diu May Bartram. S’havien conegut abans, deu anys enrere, i un dia a Sorrento, ell li havia confiat el seu secret: es creia reservat per una experiència no gens corrent. Quina serà l’experiència, bella o horrible, ell no ho sap pas. L’assumpte, “la cosa” és imaginada com una bèstia que el persegueix en la selva, que espera el moment...