Lleixes

"(...) el món és ingrat i la gent és de naturalesa diversa, l’un és doctor, i l’altre jardiner o neteja les comunes (...)" Hrabal, Bohumil. Els sofriments del vell Werther.  Barcelona: Edicions 62, 1993 Utrpení starého Werthera. Traducció de Maria García. Col·lecció El confident, 20 ►   Què en diu la contraportada... Els sofriments del vell Werther, un text escrit el 1947 que no es va editar a Txecoslovàquia fins a l’any passat, és un homenatge ple d’afecte i tendresa que l’escriptor dedica al seu oncle Pep.  Gran bevedor, gran seductor, fanfarró genial i mestre en l’art d’esquivar responsabilitats, l’oncle narra en set “processos-verbals” dictats al seu nebot Bohumil, la seva joventut i els seus amors en l’època dels Habsburg. A les places de mercat de les ciutats guarnició de l’Imperi Austro-hongarès, als carrerons foscos de la vella Praga, tot un món que avui ha desaparegut i que ell fa reviure en un torrent de paraules on frases i imatges xoquen...

"(...) avui és un dia molt estrany, somio però sembla que tot sigui realitat." Tabucchi, Antonio. Rèquiem.  Barcelona: Edicions 62, 2001 Requiem . Traducció de Núria Prats. Col·lecció El Balancí, 411   ►  Què en diu la contraportada... Un diumenge d’estiu, un home llegeix el Llibre del desassossec sota una morera en una masia d’Azeitao i, de cop i volta –per un sortilegi, per una al·lucinació- es troba a Lisboa. És un dia calorós, la ciutat està quasi deserta. L’home comença a recórrer la ciutat a la recerca de persones i coses que han desaparegut de la seva vida (un amic, una dona, el pare, un poeta, una casa, una pintura), dels quals pren comiat per última vegada. Aquesta novel·la, que parla de la mort gairebé com una cosa alegre, és un rèquiem i, al mateix temps, un viatge errant, un somni. Però sense oblidar que és, també, un homenatge a Portugal, un recorregut extraordinari per la ciutat de Lisboa. ►  Com comença... Vaig pensar: aquest paio...

"(...) Cada vez que yo cantaba mi juego, le agregaba una posdata; cada vez que ella cantaba su juego me acusaba recibo." Twain, Mark. El billete de 1.000.000 de libras. Palencia: Menoscuarto Ediciones, 2009 The £ 1.000.0000 bank-note . Traducció de Amando Lázaro Col•lecció entretanto, 6   ►   Què en diu la contraportada... Considerado por William Faulkner «el padre de la literatura americana», Mark Twain (1835-1910) cuenta con el creciente favor de los lectores un siglo después de su muerte. El billete de 1.000.000 de libras , uno de sus mejores relatos tardíos, es buena prueba de la vigencia de su obra. Twain despliega aquí su magistral amenidad para narrar una curiosa apuesta que encierra una alegoría sobre el valor del talento y su azarosa traducción en dinero, uno de los grandes temas del autor y de la sociedad contemporánea.   ►  Com comença... Cuando yo tenía veintisiete años, estaba empleado de escribiente de un corredor de minas en San ...

"Se esperaba más del sueño que de las noticias siempre contradictorias y desmentidas." Cortázar, Julio. La autopista del Sur.  Madrid: Nórdica Libros, 2010 Col•lecció Minilecturas, 1   ►   Que en diu la contraportada... En este relato, escrito en 1964, Julio Cortázar narra un fabuloso atasco en la autopista entre Fontainebleau y París un domingo por la tarde. En realidad se trata de una metáfora de nuestras propias vidas: vivimos atrapados en una rutina. Cada persona en su automóvil, identificada por su marca o modelo, tiene como objetivo llegar a París para realizar una determinada tarea. Un accidente hará que compartan un mismo tiempo y lugar, la autopista, durante varios días. Aunque se irán generando grupos para poder subsistir, cada protagonista vive su propia soledad. Como señala Ariel Dorfman, La autopista del sur constituyó una advertencia acerca del despeñadero hacia el que nos dirigíamos, y esa crítica a la tecnología se vuelve hoy aún más v...

"- (...) ¿Para el caballero? - Eh... es que todavía no se....Bueno... Tomaré un poco de compasión, por favor. - Lo siento, pero ya no nos queda." Vivès, Bastien. La carnicería Madrid: Diábolo  Ediciones, 2011 La Boucherie.      ►  Que en diu la contraportada... La Canirceria es la autopsia de una relación amorosa que retrata la vida y miserias de una pareja anínima. En ella, Bastien VIvès punta el paisaje de muchas relaciones sentimentales... de las que acaban mal. ► Com comença... ► Moments... (Pàg. 14) (Pàg. 51-52) (Pàg. 59-66) (Pàg. 75-78) ► ...