Lleixes

"Sabem reconèixer els peixos del mar, els estels del cel, ¿i hem d’ignorar les persones de la terra?." De Luca, Erri. Tu, meu. Barcelona: Editorial Empúries, 2000 Tu, mio.  Traducció de Jordi Gàlvez Col·lecció Narrativa, 122 >> Què en diu la contraportada... Un estiu dels anys cinquanta, en una illa italiana de la mar Tirrena, un adolescent coneix el Nicola, un jove pescador que li parla de la guerra que encara recorda amb sofriment, i la Caia, una noa jueva que acaba d’arribar a l’illa per passar les vacances. Tots dos li fan descobrir el món a marxes forçades. A Tu, meu , una història plena de tendresa, l’autor descriu l’anhel adolescent de buscar respostes, i l’abandó, amb patiments i desenganys, de la infantesa. >> Com comença...  El peix és peix quan és a la barca. No es pot cridar que l’has agafat quan només ha picat l’ham i sents com s’agita el seu pes a la mà que sosté la llinya. El peix només és peix quan és a bord. >> Moments...  ...

"¿Quina mena de Déu ets Tu? Si la teva crueltat és saviesa que nosaltres no entenem, què imperfectes que ens has creat!(...)” Roth, Joseph. La rebel.lió Barcelona:  Ensiola Editorial, 2008 Die Rebellion.  Traducció de Judith Vilar Col·lecció Ensiola Narrativa, 11 >> Què en diu la contraportada... Amb la llicència corresponent a la butxaca, una condecoració al pit i un orgue de maneta, l’Andreas Pum finalment ha pogut deixar el barracó número 24 de l’hospital militar, el dels mutilats, i ha sortit al carrer disposat a guanyar-se la vida honradament com a músic ambulant. És una persona d'ordre  un patriota. No com aquests altres desesperats, ganduls, malfactors o borratxos que no fan altra cosa que propiciar la maleïda subversió. A ell, des de la seva cantonada preferida, el que més li agrada de tocar són, òbviament, l’himne nacional i les marxes militars. Són temps d'imminència però encara no ho sap. Com no ha entès tampoc que ell, i...

"Ara, aniria bé un programa de televisió. El més idiota farà el fet. ¡Ah, mirar per mirar; sense altra intenció, sense desig, sense excusa! (...)" Delerm, Philippe. El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs. Barcelona:  Editorial Empúries, 1999 Le première gorgée de bière et autres plaisirs minuscules.  Traducció de Jordi Llavina Col·lecció Narrativa, 87 >> Què en diu la contraportada... La sorpresa literària de l’any té nom: es titula El primer glop de cervesa . Aquest llibre, editat a França de forma modesta i gairebé anònima, va vendre, en pocs dies i davant la sorpresa de tothom, més de 350.000 exemplars. Aviar es va passar de la sorpresa a l’admiració, i ja ningú dubta que ens trobem davant d'un dels llibres més fins i originals que s’han publicat últimament. El primer glop de cervesa descriu, amb tendresa i ironia, els petits plaers de la vida, des del primer glop de versa fins al diari de l’esmorzar, passant per l...

"Tampoc jo no hauria sospitat mai amb quin ardor, amb quina desesperació, amb quina indomable avidesa, un home que se sap perdut xucla encara una vegada les gotes roges de la vida." Zweig, Stefan. Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona. Barcelona:  Quaderns Crema, 1996 Vierundzwanzing Stunden aus dem Leben einer Frau . Traducció de Jaume Vallcorba.  Col·lecció Biblioteca mínima, 47 >> Què en diu la contraportada... “- No troba doncs odiós o menyspreable que una dona abandoni el seu marit i les seves dues filles per seguir un home qualsevol del qual no en sap res, ni tan sols si és digne del seu amor? ¿Pot realment excusar una conducta tan irreflexiva i lleu en una dona que ja és cap joveneta i que tan sols per amor a les seves filles s’hauria d’haver preocupat de la pròpia dignitat?”   >> Com comença... A la petita pensió de la Riviera on m’estava llavors, deu anys abans de la guerra, va esclatar una forta discussió a la nostra ta...