Lleixes

"Les injustícies de la Natura, rai: no hi podem fer res. Ara bé, les de la societat i les de les seves convencions, aquestes ¿per què no evitar-les?"   Pessoa, Fernando. El banquer anarquista. Barcelona: Quaderns Crema, 2002 O Banqueiro Anarquista.  Traducció de Manuel Guerrero Col.lecció Biblioteca Mínima, 118 >> Què en diu la contraportada... El present relat, «faula dialèctica» -en paraules del mateix Pessoa- on un banquer anarquista per convicció construeix discursivament un pamflet irònic i incendiari contra la societat burgesa i la divinització dels diners, és un dels textos més populars i brillants de l'autor. Traduït a les més diverses llengües, continua sorprenent i fascinant els lectors per l'enginy paradoxal i el cinisme d'insuperable actualitat que traspuen els mots del cèlebre banquer. «Hi ha, doncs, una cosa evident…... En l'estat social present no és possible un grup d'homes, per ben intencionats que siguin, per preocu...

"Y nadie supo nunca que había sido un genio."  Fermine, Maxence. El violín negro. Barcelona: Anagrama, 2002 Le violon noir.  Traducció de Javier Albiñana Col.lecció Panorama de Narrativas, 495 >> Què en diu la contraportada... Venecia está invadida por las tropas napoleónicas. Johannes Karelsky, violinista cuyo talento ha causado admiración desde su infancia, enrolado en la armada francesa y herido en combate, encuentra albergue en casa de un enigmático luthier. La complicidad que los une desde el principio se convertirá rápidamente en una firme amistad; y la simple evocación de una voz femenina los arrastrará a territorios insospechados para ellos, uniéndolos hasta la muerte. El violín negro, la dolorosa obra maestra del luthier, ¿será en definitiva el instrumento de su pérdida o el de su redención? En un lenguaje sobrio y poético, y con su reconocida sensibilidad para la belleza, Maxence Fermine, el autor de la celebrada Nieve, nos revela los secretos de...

"Sí, germà, l’art és una gran cosa, i plena de dolçor, però és difícil com un dimoni. Si ja n´hi hagués prou amb tot allò que t’imagines que és, podries dominar-la amb calma i comoditat. Ah, però hi ha l’habilitat manual, l’ofici, que, entaforat entre la idea de l’art i la seva realització, hi fa nosa."   Walser, Robert. El quadern de Fritz Kocher. Barcelona: Quaderns Crema, 2000 Fritz Kocher Ausfsätze.  Traducció de Teresa Vinardell Col·lecció Mínima Minor, 87 >> Què en diu la contraportada... «Si tots plegats fóssim tal com hauríem de ser, és a dir, tal com Déu mana, seríem infinitament feliços. Per desgràcia, ens entretenim amb passions inútils, que massa aviat ens minen el benestar i posen fi a la nostra felicitat.» Fritz Kocher, el noi que diu aquestes paraules, mor al cap de poc temps d'haver deixat l'escola. Des de la perspectiva de la infantesa, se'ns presenta una visió aparentment ingènua de la vida i de les experièncie...