Lleixes

"(...) Estaba atrapada entre dos fidelidades diferentes y aún así idénticas. Ella misma y su raza. ¡La raza! Vínculo y opresión. Diera el paso que diera, y aun no dando ninguno, algo se destruiría. El individuo o la raza."  Larsen, Nella. Claroscuro Zaragoza: Contraseña, 2011 Passing.  Traducció de Pepa Linares >> Què en diu la contraportada... Claroscuro, un soberbio drama sobre la identidad y el deseo traducido por primera vez al castellano, narra la relación de amistad entre dos mujeres de color en la Nueva York de los años veinte. Irene Redfield se reencuentra por casualidad con una amiga de la infancia, Clare Kendry, quien comparte con ella el hecho de que, a pesar de ser negra, su piel es lo suficientemente clara para que pueda pasar por blanca. Irene ha permanecido en la comunidad negra y está casada con un médico afroamericano. Clare, sin embargo, oculta su identidad racial y está casada con un blanco que goza de una desahogada posición económica y ...

( ...) l’odi i la por que ens desperta l’home i el que ha fet l’home, es troba l’endemà al matí en un centenar de cossos bruts de sang, més salvatges en la mort del que mai no van ser en vida. Smith, Joseph. El llop. Barcelona: Amsterdam Llibres, 2009 The Wolf.  Traducció d’Ernest Riera Il·lustracions de John Spencer >> Què en diu la contraportada... Agosarada. Elegant. Salvatge. Una novel·la que defuig qualsevol intent de descripció convencional. "Sóc el llop, el que pren vides: el predador. Ataco amb els ulls oberts i veig com salta la mort, brillant i ferotge, a la mirada de la meva presa. Sóc el llop, l'ombra que porta la llum de la mort, la vida que dóna llibertat als ramats temorosos i cansats, i que posa fi al patiment dels seus febles. He estat amb molts per sentir les seves últimes alenades, per retenir-los, per abatre'ls, per esventrar-los mentre gemeguen i.... ...Lluiten per la vida que havien bandejat i oblidat de viure, per escalfar-los...

(...) encara que el món no sigui perfecte, un món millor és una impossibilitat perquè Déu va crear el millor món que va poder. Si ni tan sols Déu pot fer-ho, ¿com voleu que ho faci la Xina?  Koonchung, Chan. Anys de prosperitat. Barcelona:  La Campana, 2011 The fat years.  Traducció de Xavier Pàmies Col·lecció Tocs, 81 >> Què en diu la contraportada... Som a Pequín el 2013: un mes sencer s’ha esborrat estranyament del calendari. Ha desaparegut tota la informació, ningú en recorda res i a ningú li importa gens. Excepte a un petit cercle d’amics que no s’aturaran fins a descobrir el motiu d’aquesta amnèsia inquietant i de la felicitat general que s’ha apoderat de la societat xinesa. Quan segresten un alt funcionari i l’obliguen a revelar-ho tot, el que descobreixen —no només sobre els seus dirigents, sinó també sobre el seu propi país— els afecta profundament. És una notícia que sacsejarà el món. Aquesta novel·la, que la crítica ha emparentat amb ...