Lleixes

Shakespeare, William. Nit de Reis. Barcelona: Vicens Vives, 2006 Twelfth Nigh Traducció de Salvador Oliva >> Com comença... ACTE I ESCENA I El palau del duc Entren Orsino, duc d’Il·liria, i altres nobles. Uns músics toquen. DUC Si la música és l’aliment de l’amor, continueu tocant, doneu-me’n un excés, de forma que l’afany, assadollat, caigui malalt i mori. Repetiu la tonada... Tenia una cadència que s’anava morint. Ah, venia a l’oïda com aquell so tan dolç de l’aire en un voral de violetes, que va robant i regalant olor. Ja n’hi ha prou. No toqueu més; Ara no és pas tan dolça com abans. Esperit de l’amor, que intens i assedegat! Tot i que el teu poder és ample com el mar, a dintre el teu abast no hi entra res -per excel·lent i valuós que sigui- que als pocs minuts no minvi en força i en valor. Són tantes les figures que el desig sap crear, que ell sol és la suprema fantasia. >> Moments... (Pàg. 19) MARIA No! O em diu...

DeLillo, Don. Punt Omega. Barcelona:  Ámsterdam Llibres, 2010 Point Omega Traducció de Ainara Munt >> Què en diu la contraportada... Richard Elster, un ideòleg de la maquinària de guerra nord-americana, passa els dies de retir sol, “en algun indret al sud d’enlloc”. El director de cinema Jim Finley el va a veure per rodar un documental sobre la seva experiència. Pretén rodar un únic pla en què Elster, recolzat en una paret, parli. Però l’arribada de la filla d’Elster, provinent d’un món totalment diferent, canvia de cop la relació entre ells. >> Com comença... 3 de setembre Hi habia un home recolzat a la paret nord, a penes se’l veia. La gent entrava en parella, en grups de tres, es quedava plantada en la foscor, mirava la pantalla i marxava. De vegades tot just travessaven el llindar de la porta, els grups més nombrosos que hi arribaven per casualitat, els turistes aturdits. Miraven, canviaven el pes del cos d’una cama a l’altra i se n’an...

Egan, Jennifer. El temps és un cabró. Barcelona:  Edicions de 1984, 2011 A visit from the Goon Squad Traducció de Carles Miró Col·lecció Mirmanda, 86 >> Què en diu la contraportada... Benni Salazar, un antic rocker punk, s'ha convertit en un magnat de la indústria discogràfica, però la seva noblesa entra en contradicció amb el mercantilisme i el tracte comercial del seu art. Fins al punt que el despatxen de la seva pròpia discogràfica, L'Orella de la Truja, per servir als seus interventors corporatius un plat de tifa de vaca tot dient-los: «¿M'esteu demanant que a la gent els doni merda per menjar?». El temps és un cabró és el relat d'una generació gloriosa de músics, però també d'homes valents que trien una manera de viure lliure encara que els camins siguin torts, difícils i, de vegades, equivocats i autodestructius. Perquè el temps els va fent savis per molt que a voltes ja sigui massa tard, per molt que vagin «amb aquell aire demacrat ...