Lleixes

Burroughs, William S., Kerouac, Jack. I els hipopòtams es van escaldar vius Barcelona:   La Magrana, 2010 And the Hippos Were Boiled in Their Tanks Traducció d’Ernest Riera Colecció Les ales esteses, 288 >> Què en diu la contraportada... El 14 d’agost de 1944, Lucien Carr, un amic de William S. Burroughs, va assassinar David Kammerer clavant-li una navalla i va llençar-ne el cos al riu Hudson. Kammerer pretenia Carr des de feia temps, tot fent avenços que no semblaven molestar el jove. Però al cap dels anys, o bé en Carr ja n’estava tip o bé es va veure obligat a actuar en defensa pròpia. El mateix dia, abans d’entregar-se, Carr va veure’s amb Burroughs i Kerouak. La història, que els recordava Verlaine i Rimbaud, va fascinar els beats . Burroughs i Kerouac van decidir novel.lar els fets. En capítols alternats, Burroughs escrivia sota el nom de Will Dennison, un cambrer amb connexions amb el submón criminal, i Kerouac, sota el de Mike Ryko, un mariner bor...

Calders, Pere. La revolta del terrat i altres contes. Barcelona:   Laia, 1984   Col·lecció Les eines de butxaca, 21 >> Què en diu la contraportada... ”Una eina de butxaca que oferís una selecció de contes, lleugera, refrescant i variada, sense cap pretensió «antològica»; pensada sobretot per a un públic escolar ben ampli, així com per al lector que s’acostés a l’obra caldersiana per primer cop. Calders és un mestres. Un mestre que fa costat, calladament, a William Saroyan, a Isaak Babel, a Karel Capek o a Julio Cortázar, entre els escollits, i ens hi fa quedar com uns senyors”. (De La por del porter davant l’inspector d’hisenda , nota introductòria de Miquel Desclot). >> Com comença... De bon matí, l’imprevist es presenta   a la casa número 10. Una parella de policies amb tercerola i dos agents de la brigada social, amenacen de tirar a terra la porta primera del segon pis. Un dels policies crida amb una veu que es classifica de segu...

Murakami, Haruki. 1Q84 Barcelona: Tusquets Editores, 2011 1Q84 Traducció de Gabriel Álvarez Martínez >> Què en diu la contraportada...  En japonés, la letra q y el número 9 son homófonos, los dos se pronuncian kyu , de manera que 1Q84 es, sin serlo, 1984, una fecha de ecos orwellianos. Esa variación en la grafía refleja la sutil alteración del mundo en que habitan los personajes de esta novela, que es, también sin serlo, el Japón de 1984. En ese mundo en apariencia normal y reconocible se mueven Aomame, una mujer independiente, instructora en un gimnasio, y Tengo, un profesor de matemáticas. Ambos rondan los treinta años, ambos llevan vidas solitarias y ambos perciben a su modo leves desajustes en su entorno, que los conducirán de manera inexorable a un destino común. Y ambos son más de lo que parecen: la bella Aomame es una asesina; el anodino Tengo, un aspirante a novelista al que su editor ha encargado un trabajo relacionado con La crisálida del aire...