Lleixes

Txèkhov, Anton. Una història avorrida. Barcelona: Editorial Minúscula, 2010 СКУЧНАЯ ИСТОРИЯ Traducció de Àngels Llòria Col·lecció Microclimes, 4 >> Què en diu la contraportada... Una història avorrida recull les notes d’un dels personatges més entranyables de Txékhov: el vell professor de medicina i reconegut científic Nikolai Stepànovitx, que, víctima de l’insomni, ja no és capaç de copsar el sentit de la seva via. Tot i que si mira enrere la veu “com una bella composició realitzada amb talent”, no pot evitar que una malenconia silenciosa i gairebé imperceptible s’apropiï dels seus últims dies i el faci dubtar de la seva visió del món. Relat d’humor subtil en què el distanciament irònic i el dramatisme íntim s’imposen sobre qualsevol possibilitat de rebel·lió, aquest conte del 1889, que inicia l’etapa de maduresa de l’autor, és un mirall de l’univers txekhovià i de l’època. En paraules de Thomas Mann, “ Una història avorrida , per mi la més preada d’entre l...

Nothom Amélie. El Viatge d’hivern. Barcelona: Anagrama · Empúries, 2011 Le Voyage d’hiver Traducció de Ferran Ràfols Colecció Microclimes, 4 >> Què en diu la contraportada... El dia que es proposa segrestar el seu avió i provocar un accident aeri, en Zoïle ha arribar d’hora a l’aeroport. Mentre espera que el cridin per embarcar, apunta en una llibreta els motius que l’han dut a prendre aquesta decisió tan dràstica. Perquè en Zoïle no és un terrorista, és un enamorat. I la seva recapitulació girarà sobre la seva estimada, la bella Astrolabe, i la dona que ha fe impossible aquest amor, una novel·lista estranya i pertorbadora que absorbeix completament la vida de l’Astrolabe... El Viatge d’hivern dóna curs a la passió d’Amélie Nothomb pels noms propis i per les trames extravagant i esperpèntiques, i construeix un món molt a la seva mida. >> Com comença... He triat un vol que surt de Roissy-Charles de Gaulle i no d’Orly. Tenia bons motius per prendre aqu...

Balzac, Honoré de. Ferragus. Barcelona: Edicions de 1984, 2003 Ferragus, chef des Dévorants Traducció de Ferran Esteve Colecció Mirmanda, 22 >> Què en diu la contraportada... Novel·la negra amb tots els atributs romàntics, on les passions arriben fins al paroxisme. És el primer episodi de la trilogia La història dels Tretze que, dins de la Comèdia humana, forma part de Les escenes de la vida parisenca . En aquesta narració, Balzac ens endinsa en el món de Ferragus, caps dels Devorants, una associació perversa d’obres esgarrifoses de la que en desconeixem els instruments. París, qualificada per Balzac com “el més deliciós dels monstres”, escenari escollit per aquesta narració, se’ns presenta no com la ciutat de la llum, sinó com la dels espectres, la de Père-Lachaise, la dels molls obscurs del Sena, la ciutat de la conspiració. Racó a racó ens descobreix els seus misteris, la seva magnètica atracció, la seva olor, fins la seva llum de plom. >> Com comença... HI...