Lleixes

"(...) No som res més que la projecció del que vam ser una vegada. Cossos oblidats, llançats aqui per una mà invisible, en aquest poble, sota la pluja, esperant alguna cosa, absolutament bojos i rabiosos." Besora, Max. Vulcano. Barcelona: LaBreu Edicions, 2021 (4a. ed.) Col·lecció Cicuta, 23 Il·lustracions de Nino Cabero. ::: Què en diu la contraportada... Sant Pancraci del Paradís trontolla a la falda de Vulcano i és evacuat. Un home de ment al·lucinada, elegant com un vampir i amb aires d’Errol Flynn, contempla la destrucció del poble al mateix temps que atura el tempo de la seva ànima en plena rebel·lió quasi extàtica. El deliri, la solitud, el fatalisme, l’humor, el desamor, el caos i una difusa esperança de redempció l’acompanyen en un viatge sense retorn cap a l’infern. En un món on el temps s’atura sota tota mena d’atacs —reals o imaginaris— el protagonista improvisa una vida nova, una calma estranya. En un desvari de lava que retrona amb xispa i estil s’aproxim...

"(...)  la felicitat no és sinó un record i la glòria una mentida." Balzac, Honoré de. L’obra mestra inconeguda. Barcelona: Edicions Proa, 1998 Le chef d’oeuvre Inconnu . Traducció de Josep Palau i Fabre: Col·lecció A tot vent. :::   Què en diu la contraportada... Com pot l’artista donar al seu quadre més vida que a la seva model? El vell Frenhofer parla com si en tingués el secret. Però, quin misteri preserva dins el seu taller de les mirades estranyes? François Porbus i el jove artista Nicolas Poussin assetjaran el mestre, obsessivament, fins a obtenir una alta lliçó. L’obra mestra inconeguda , novel·la breu de sorprenent profunditat, s’endinsa amb senzillesa en els misteris de l’ànima i de la creació artística. Potser per això és un dels relats més cèlebres de Balzac, del qual Césanne es va aprendre el text de memòria. També Picasso, com relata el pròleg de Josep Palau i Fabre, el va il·lustrar. :::   Com comença... Vers la fi de l’any 1612, davant d’un f...

  "(...) el combat és nul entre els homes de ciència i la gent de religió, tots prou humans per faltar a juraments hipocràtics i a vots de castració." De Pedrolo, Manuel. Crucifeminació. Tarragona:Orciny Press, 2017 Col·lecció Tar, 9 ::: Què en diu la contraportada... Una matinada de l’any 2081 apareix en una plaça pública una dona embarassada i crucificada, sense que ningú en conegui la procedència. Enmig del borrombori que causa aquest fet, infanta un nen que és immediatament anomenat Definitiu i considerat la segona encarnació de Déu a la terra. Aquests són els fets que ens narra un dels documents de diversa procedència que conformen la ficció de Crucifeminació , i que són complementats o refutats per la resta d’informes i escrits que l’acompanyen, i que han anat apareixent en diferents moments al llarg del temps. Manuel de Pedrolo construeix en aquesta obra una crítica a la creació dels mites religiosos i a la manipulació que aquests pateixen en mans de les autorit...

   "-(...)  Sí, després d’aquesta casa tindré cicatrius. M’ensenyes les teves? Hòstia puta, ensenya’m les teves. Que coi hi has posat de part teva, tu?".   Butler, Nickolas. Bona sort. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2022 Godspeed . Traducció de Marc Rubió. Col.lecció Antípoda, 62 ::: Què en diu l’editorial... El dia a dia del Cole, el Bart i el Teddy, amics de la infantesa i propietaris de la constructora True Triangle a Wyoming, fa un gir inesperat quan reben la proposta d’una advocada rica i enigmàtica que els demana acabar contra rellotge la construcció d’una casa a la muntanya. Si ho aconsegueixen, rebran una recompensa astronòmica amb què guanyaran més diners dels que mai hagin pogut imaginar. Tot i la perspectiva d’un hivern dur i gèlid, els protagonistes estaran disposats a fer qualsevol cosa per obtenir l’èxit, posant en perill, fins i tot, l’amistat i la família. Però, què s’amaga al darrere d’aquest encàrrec misteriós? Quins motius té la dona ...

   "Declaro que la nostra pàtria és un manicomi: els nostres enemics i els bojos són els que encara no han perdut el seny (...)".   Andréiev, Leonid. La rialla roja. Barcelona: Editorial Males Herbes, 2021 Красный смех . Traducció de Jaume Creus. Col·lecció Distorsins, 86. ::: Què en diu la contraportada... La rialla roja comença en el deliri del camp de batalla, i en unes poques pàgines aconsegueix que experimentem la follia i el patiment d’aquells que es veuen abocats a formar part activa d’una guerra. El protagonista, després de rebre una ferida greu, és enviat a casa, on per fi es trobarà a resguard, protegit per l’escalf de la família. Tot i així, no pot treure’s de sobre la sensació que l’horror l’ha seguit fins aquí, com si la barbàrie s’hagués escapat de les trinxeres i s’estengués per la vida quotidiana, infectant pobles i ciutats. Andréiev, mestre indiscutible de la literatura russa, presenta la guerra com un estat mental, una bogeria encomanadissa que es...