Lleixes

"Res no detura el pas feixuc del temps.      Pluja de segles que no cau enlloc." Martí i Pol, Miquel. Quadern de vacances. Barcelona: Edicions Proa, 2000 Col.lecció Els llibres de l’Óssa Menor, 88 ⇲   Com comença... Hi ha algú que vetlla quan tot dorm, i algú que fa l’amor amb una noia núbil, algú que cerca no sap ben bé que i algú que estripa fulls del calendari. (...) I ⇲  Moments... (Pàg. 20) De tant en tant la mort i jo som u: mengem el pa de la mateixa llesca, bevem el vi de la mateixa copa i compartim amicalment les hores sense dir res, llegint el mateix llibre. De tant en tant la mort, la meva mort, se’m fa present quan sóc tot sol a casa. Aleshores parlem tranquil•lament del que passa pel món i de les noies que ja no puc haver. Tranquil.lament parlem la mort i jo d’aquestes coses. De tant en tant –només de tant en tant- és la mort la que escriu els meus poemes i me’ls llegeix, mentre jo faig de mort i l’esc...

"Él consagró mil años a apagar todas y cada una de las estrellas; ella, a escapar a la última que todavía brillaba." Liu, Ken (Ed.). Planetas Invisibles.  Madrid: Alianza Editorial, 2017 Invisible Planets. Traducció de David Tejera y Manuel de los Reyes Col.lecció Runas ⇲   Què en diu la contraportada... Trece visiones del futuro. Trece historias poderosas que dan una idea de la variedad de voces, temas y técnicas de los autores chinos de ciencia ficción: las hay inquietantes, irónicas, distópicas, emotivas... Algunas han recibido premios y elogios de la crítica, otras han aparecido seleccionadas en distintas antologías y otras son simplemente favoritas de Ken Liu. Completan la colección varios ensayos de los propios autores sobre la ciencia ficción china y la introducción de Ken Liu. ⇲  Com comença... Oscurece de nuevo. Llevamos dos días en este cuchitril y no hemos visto ni un mísero pelo de rata. Mis calcetines parecen bayetas grasientas. Es t...

"Que empiece el espectáculo." Spottorno, Carlos i Abril, Guillermo. La Grieta. Bilbao: Astiberri Ediciones, 2016 Col.lecció Sillón Orejero. ⇲   Què en diu la contraportada Después de tres años de trabajo, varias portadas y decenas de páginas publicadas en revistas y un World Press Photo, el fotógrafo Carlos Spottorno y el reportero Guillermo Abril se plantean darle otra forma narrativa a las 25.000 fotos y 15 cuadernos de notas completados para contar lo que ocurre en las fronteras de la Unión Europea. Por las páginas de La Grieta toma cuerpo un encuentro con los susharianos del Gurugú. El rescate de una patera frente a las costas de Líbia, el éxodo de los refugiados de los Balcanes, los tanques de la OTAN frente a Bielorrusia y los bosques árticos, donde los reclutas finlandeses buscan sus propios límites. La Grieta es el diario de campo de dos reporteros que recorren la frontera desde África hasta el Ártico, con el fin de desentrañar las causas ...

"(...) no calen paraules per descobrir culpabilitat en un rostre ni renuncia en un gest."  Valls, Coia. Si tu m’escoltes  Barcelona: Comanegra, 2017 ⇲   Què en diu la contraportada... En John Cavage és el prototip de triomfador americà: un jove pare de família amb una feina esplèndida, que ha vençut tots els obstacles sense haver de demanar res a ningú ni empatitzar amb les petites misèries dels altres. Però la jugada bruta d'un company que vol la seva posició el deixa sense feina i l'obligarà a mirar més enllà del seu melic. ⇲   Com comença... Tulsa, Oklahoma, 1953 La ciutat de Tulsa és un dels punts neuràlgics de la producción petrolífera dels Estats Units. Molts dels seus habitants viuen d’aquesta industria i es concentren en barris benestants. La desigualtat social esdevé més acusada que en altres parts del país. Entre els afortunats hi ha en John Cavage, de trenta-set anys. ⇲   Moments... (Pàg. 35) En diferents ocasions ha es...