Lleixes

"Pots dir que oblidar és una infàmia, però la gent ho fa, pots pujar-hi de peus." Mann, Thomas. L’enganyada.  Barcelona: Viena Edicions, 2008 Die Betrogene. Traducció de Joan Fontcoberta Col·lecció El cercle de Viena, 7 ►  Què en diu la contraportada... Rosalie von Tümmler, vídua i amb dos fills, acaba de fer cinquanta anys i duu una vida tranquil•la i respectable al Düsseldorf de començament del segle XX. Però aquesta placidesa es veu de sobte alterada quan, enlluernada per la bellesa i la joventut de Ken Keaton, un nord-americà de vint-i-quatre anys que imparteix classes d’anglès al seu fill, redescobreix amb una força insòlita el desig i la passió que creia que mai no tornaria a experimentar. Desoint els consells de la seva filla, Rosalie està disposada a transgredir les normes socials i els seus principis morals per poder sentir, encara que sigui només un instant, la felicitat i la plnitud que intueix darrere aquest desig. Fins i tot li sembla que l...

"(...) la eternidad descartará todo impulso humano. La eternidad hará que la existencia te dé ganas de vomitar." Bellow, Saul. La verdadera.  Madrid: Alfaguara, 1998 The Actual. Traducció de José Luís López ►  Què en diu la contraportada... Harry Trellman salió una temporada con Amy Wustrin, cuando ambos estaban en el instituto, y desde entonces la ama incombustiblemente. Harry Trellman conoce la lengua china. Harry Trellman tiene misteriosos negocios en el Lejano Oriente. Y la madre de Harry Trellman no quiere a Harry Trellman. La verdadera transcurre casi por completo en un incierto día de marzo, con nieve y sol, en el Chicago que tan bien posee Saul Bellow. En ese día, el multimillonario Adletsky, que conoce y admira las cualidades de Harry Trellman, se considera en condiciones de proporcionarle la oportunidad que necesita para, finalmente, decirle a Amy lo que siente por ella. Y esa oportunidad es nada menos que la exhumación de su marido. De hecho...

"Passar pàgina, començar de zero, la vella i vana cantarella de tots els amargats del planeta (...)."   Carrère, Emmanuel. El bigoti.  Barcelona: LaBreu Edicions, 2014 La Moustache. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. ►  Què en diu la contraportada... Un dia decideixes afaitar-te el bigoti que has lluït durant deu anys. Vols sorprendre la dona i els amics, gaudir del joc, les reaccions i els comentaris. Però la teva dona no s’hi fixa i els teus amics no recorden haver-te vist mai amb bigoti. La realitat es deforma, la memòria flaqueja i el teu món es comença a esfondrar. La simple afaitada serà el primer pas cap a una onada de pànic que et portarà molt lluny. Potser volen fer-te creure que has perdut el cap? La broma es converteix en una perillosa falla que creix al teu voltant a una velocitat vertiginosa. S’esmicola la confiança en tots els que t’envolten i, amb un canvi brusc de perspectiva, fins i tot acabaràs dubtant de l’existència de la teva ciutat...

"Lo que sucede es que en la vida somos cobardes y poco sinceros." Aguéiev, M. Novela con cocaína. Barcelona: Alba Editorial, 2001 Roman s cocainoi . Traducció de Víctor Gallego ►  Què en diu la contraportada... «Para un hombre enamorado todas las mujeres son mujeres, a excepción de aquella a la que ama, a la que considera una persona. Para una mujer enamorada todos los hombres son personas, a excepción de aquel al que ama, al que considera un hombre.» Reflexiones como ésta, en una novela por lo demás repleta de infrecuentes revelaciones sobre sexualidad y roles de género, y de elementos ciertamente inéditos como la adicción a la cocaína, debieron llamar la atención, a comienzos de la década de 1930, del grupo de emigrados rusos que editaban en París la revista Cifras y a cuya redacción llegó, con el seudónimo de M. Aguéiev, el manuscrito de Novela con cocaína . La paternidad de la novela, que llegó a ser atribuida a Nabókov y que no sería definitivamente ...

"Cal viure sempre embriac: de vi, de poesia, de virtut; per fugir del temps, de la representació, del context." AA.VV. Un pla perfecte i altres narracions.  Lleida: Pagès Editors, 2016 Col·lecció Proses, 101 ►   Què en diu la contraportada... El recull que teniu a les mans està format pel conjunt de contes que el jurat de la vint-i-dosena edició del premi Vent de Port ha escollit com les disset millor obres presentades a la convocatòria d’enguany. El guardó és convocat des de 1994 per l’associació cultural i recreativa La Casa del Sol Naixent, de Tremp. Com cada any, la quantitat, qualitat i lloc de procedència dels originals rebuts ens demostra la vitalitat de la narrativa curta als Països Catalans. Esperem que us deixeu endur per aquest vent que ara us bufa a cau d’orella. ►  Com comença... El dia que ens vàrem plantejar deixar el padrí en una gasolinera feia una calor enganxosa. Els nens voltaven pel poble, buscant alguna piscina aliena en la qual ...