Lleixes

Nabòkov, Vladímir. L’encantador. Barcelona: Edhasa, 1987  The Enchanter  Traducció de Jordi Arbonès Col·lecció Clàssics Moderns >> Què en diu la contraportada... L’encantador (1939) és una nouvelle que l’autor escriu com l’antecedent immediat de Lolita (1955). Nabòkov donà durant algun temps per perdut el mecanoscrit d’aquesta obra, l´última que va escriure en rus, quan tenia quaranta anys, però en retrobar-lo el 1959 es decidí a favor de la seva publicació. L’encantador , però, havia romàs inèdit fins ara. ”¿Morbositat, criminalitat?”, es pregunta el narrador d’aquesta història “exemplar” davant el bategar que li inspira una noieta de dotze anys “de braços nus, amb el suau borrissol semblant als pèls d’una guineueta tot al llarg de l’avantbraç”. En qualsevol cas una mostra excepcional de l’art de Navòkov. A L’encantador el lector hi descobrirà un joiell, una filigrana amb tots els elements de la sensualitat i de la l’anàlisi intel·ligent i cruel que tan j...

Ernaux Annie. El lugar. Barcelona: Tusquets Ed, 2002  Le place  Traducció de Nahir Gutiérrez Col·lecció Andanzas,473 >> Què en diu la contraportada...  En abril de 1967, la narradora, por entonces una joven aspirante a profesora de secundaria, supera el examen de capacitación en un liceo de Lyón para mayor orgullo de su padre, propietario de un pequeño negocio. Para él, proveniente del durísimo medio rural de sus abuelos, esto significa otro paso adelante en su difícil ascenso social en una ciudad de provincias. Sin embargo, poco le dura esta satisfacción, ya que fallece dos meses después. Padre e hija polarizarán dos perfiles sociales, pues ambos han traspasado sus respectivos “lugares” dentro de la sociedad. El lugar se centra, pues, no sólo en los complejos y prejuicios, los usos y las normas de comportamiento de un segmento social de límites difusos, cuyo espejo es la culta y educada burguesía urbana, sino también en la dolorosa incapacidad de hallar el e...

Roche, Charlotte. Zones humides Barcelona: Proa, 2009  Feutchtgebiete  Traducció de Jordi Jané-Lligé Col·lecció A tot vent, 524 >> Què en diu la contraportada... Zones humide s és una novel·la revolucionària que qüestiona un dels últims tabús del nostre temps. Charlotte Roche ha venut un milió i mig d’exemplars a Alemanya, on ha encès un debat públic al voltant de la relació que mantenim amb el nostre cos. Helen, de divuit anys, ingressa en un hospital després de causar-se una fissura anal mentre es depilava l’entrecuix. Durant l’estada a la clínica, s’explora amb plaer i un interès gairebé científic les zones erògenes. Fins i tot demana a l’infermer Robin que li faci fotos de les parts més íntimes que no pot arribar a veure per ella mateixa. A Helen li agrada el sexe: sigui sola o en parella, masturbant-se amb pinyols d’alvocat o tenint relacions en plena menstruació. Tot i la morbositat amb què s’hi recrea, Helen sent pel seu cos un respecte més na...