Lleixes

Calvino, Italo. El baró rampant. Barcelona: Edicions 62, 2001 Il barone rampante Traducció de Xavier Lloveras Colecció El Cangur >> Què en diu la contraportada... Un bon dia el baró Cosimo di Rondò, tot rebel·lant-se contra un món familiar que no el comprenia, va sortir al jardí i va grimpar a un arbre. No en va baixar mai més. Allà dalt va viure la resta de la seva vida. En un primer moment, va ser per no tocar de peus a terra, en el bon sentit de l’expressió. Però de dalt estant, veient el món des d’aquella nova perspectiva, el va comprendre millor. Lliurat de ple a la lectura, a la investigació de la natura, a la confraternització amb la gent i fins i tot a l’amor –també entre les branques-, va esdevenir un gran pensador. Es cartejava amb els filòsofs Voltaire i Rousseau. Les seves idees avançades el van convertir gairebé en un líder polític del seu país. Evidentment, gaudia d’una posició molt favorable per influir en la història del seu temps. Així que el baró va adonar-se qu...

Delisle, Guy. Pyongyang Bilbao: Astiberri, 2005 Pyongyang Traducció de Laureano Domínguez Colecció Sillón Orejero >> Què en diu la contraportada... El mejor documental que se ha hecho sobre Corea del Norte es una historieta. El quebequés Guy Delisle cuenta su estancia en la capital coreana con un agudo sentido de la observación y la ironía. En el momento en que Corea del Norte está permanentemente de actualidad al formar parte del Eje del mal definido por Geoge Bus, es el momento de descubrir desde el interior y en imágenes, este misterioso país, último “paraíso del estanilismo”. Guy Delisle, flemático observador de las incoherencias de este régimen autoritario, nos conduce a un extraño universo en el que la realidad oficial desafía la lógica y dibuja, casi siempre con humor, las múltiples anécdotas que han marcado su estancia en una ciudad deshumanizada por una ideología paranoica. >> Com comença... >> Moments... (Pàg. 18) (Pàg. 25) (Pàg. 29) (Pàg. 34) (Pàg. 70-71) ...

Walser, Robert.El paseo Madrid: Siruela, 1996 Der Spaziergang Traducció de Carlos Fortea Col·lecció Libros del Tiempo, 86 >> Què en diu la contraportada... La vida de Robert Walser es una de las más apasionantes tragedias de la literatura centroeuropea de este siglo. Autodidacta, errante, finísimo estilista de la lengua alemana y provisto de una mirada capaz de destripar la realidad con la más suave ironía, Walser empleó los pocos años en que pudo escribir, entre 1904 y 1925, antes de sucumbir a una enfermedad mental de origen hereditario, en tallar exquisitas miniaturas acerca de una vida cotidiana poblada de personajes e impresiones que vienen de la noche cuando ésta es más oscura. El paseo es una de esas miniaturas. Un poeta sale a pasear y ante su mirada se alternan la belleza de la vida y el absurdo de las convenciones de la sociedad, el sonido de una voz que canta y el espectáculo del gran teatro del mundo. Entre el sabor más crítico y la más pura de las reflexiones, El pa...

. Bukowski, Charles. Factotum Barcelona: Anagrama, 2006 Factotum Traducció de Jorge Berlanga Col·lecció Compactos, 378 >> Què en diu la contraportada... En esta novela autobiográfica de sus años de juventud, el autor nos describe la vida de su alter ego Henry Chinaski -saltando de un empleo a otro, todos sórdidos, duros, sin sentido, emborrachándose a muerte, con la obsesión de follar, intentando materializar su vida de escritor- y nos ofrece una visión brutalmente divertida y melancólicamente horrorizada de la ética del trabajo, de cómo doblega el «alma» de los hombres. Se ha dicho que Bukowski -con su prosa lacónica, escueta y contundente como un uppercut- es el novelista atroz de la gran selva urbana, de los desheredados, las prostitutas, los borrachos, los desechos humanos del Sueño Americano a nivel del arroyo, y se le ha comparado con Henry Miller, Céline y Hemingway. >> Com comença... Llegué a Nueva Orleáns con lluvia a las cinco de la madrugada. Me quedé un rato sen...

Kertész, Imre. Sense destí Barcelona: Quaderns Crema, 2003 Sorstalanság Traducció de Eloi Castelló Col·lecció Biblioteca Mínima, 130 >> Què en diu la contraportada... Història de l’any i mig de la vida d’un adolescent en diversos camps de concentració nazis (experiència que l’autor va viure en pròpia carn), Sense destí , escrit el 1975, no és tanmateix cap text autobiogràfic. Amb l’objectivitat freda de l’entomòleg i des d’una distància irònica, Kerstéz ens mostra amb la seva història la realitat punyent dels camps d’extermini en els seus efecte més eficaçment perversos: els que confonen justícia i humiliació arbitrària i la quotidianitat més inhumana amb una forma aberrant de felicitat. Testimoni desapassionat, Sense destí és, sobretot, gran literatura, i una de les millors novel·les del segle XX, capaç de deixar una empremta profunda i constant en el lector. >> Com comença... Avui no he anat a escola. Sí que hi he anat, però només per demanar permís al tutor per tornar...