Lleixes

“(...) Déu meu, la vida és l’infern”. Salinger, J.D. Nou contes Barcelona: Editorial Empúries, 2001 Nine Stories . Traducció de Quim Monzó. Col·lecció Butxaca, 31 ::: Com comença... Hi havia noranta - set publicitaris novaiorquesos a l’hotel, i monopolitzaven les línies telefòniques de llarga distància de tal manera que la noia de la 507 va haver d’esperar-se des del migdia fins a gairebé dos quarts de tres perquè li passessin la trucada. Un dia esplèndid pels peixos plàtans. :::   Moments... (Pàg. 40) Eloise va alçar el cap, va aixecar el got que tenia sobre el pit i en va beure. -  Bé –va dir Mary Jane-. Això no és tot. Vull dir que això no és tot. -  El què, no es tot? -  Ja saps, riure i tot això. -  Què dius que no? – va dir Eloise-. Escolta: fora que vagis camí de fer-te monja o alguna cosa semblant, val més riure. L’oncle wiggily a Connecticut (Pàg. 42) - (...) si mai et cases, no li expliquis mai res, al teu marit. Em sents? L’oncle w...

" - (...) Estaries d’acord si et dic que totes les grans societats de la Terra estan fetes malbé? El que anomenem “civilitzacions”? Que totes elles son sistemes fracassats i terribles?" Ellis, Warren. Normal. Barcelona: Editorial Males Herbes, 2018 Normal: A Novel . Traducció de Ferran Ràfols Gesa. Col · lecció Distorsions, 54 ::: Què en diu la contraportada... Normal és en la institució psiquiàtrica on van a parar els científics i investigadors afectats per una estranya malaltia, una demència deguda a la comprensió de que el futur es presenta molt negre. Poques hores després que Adam Dearden sigui internat en el centre per motius que no aconsegueix recordar, un altre dels pacients desapareix de manera misteriosa. Això el farà a iniciar una investigació d’allò més inusual, plena de diàlegs hilarants i personatges estrambòtics, que el conduirà fins a les entranyes del mateix centre psiquiàtric.  Més que una novel.la, Normal és un viatge a la imaginació incontinent i la intel...

         "(...) la meitat de les vegades som uns ases. Quan no et cau a sobre una cosa, t’hi cau l’altra, i llavors, noi, ja és massa tard. S’ha acabat." Giono, Jean. Rebrot. Barcelona: Edicions de 1984, 2015 Regain traducció de Mia Tarradas Col·lecció Mirmanda, 136 ::: Què en diu la contraportada... Aubignane és un poble enganxat a l’espadat de la calma, com un niu de vespes. Tothom n’ha marxat menys Panturle: no pot, hi té la mare enterrada. La farga i el martell ja no canten, el cor del poble no bat. Aubignane, abans fèrtil, és ara al llindar del seu hivern, a mercè del cicle immutable de la natura. Però “per tornar a néixer necessitem morir”: la vella Mamèche i les forces de la terra –el vent, la calma- es conjuren per forçar l’arribada d’allò què l’ha de fer renéixer, tot i el passatge obligat de la mort. Tercera novel·la integrant de l’anomenada Trilogia de Pan, Rebrot és la historia d’un home que reneix, conjuntament amb una terra que re...

  "(...) en Valentino tampoc, no té cap esperança: és com jo, és igual que jo."  Ginzburg, Natalia. Valentino. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2017 Valentino . Traducció de Anna Casassas. Col·lecció Trivium, 15 ::: Què en diu la contraportada... Natalia Ginzburg és breu, molt breu. No li cal gran cosa per poder dibuixar la psicologia de tots els personatges, per trobar-ne els detalls més mínims i per establir entre ells, els protagonistes, i nosaltres, els lectors, un vincle ferm. Ho fa amb elegància i amb molta, molta subtilesa. Valentino és, i tant, una bona mostra del que representa l’obra literària de Natalia Ginzburg, del que arreplega a les seves novel·les. Molt ràpidament: brevetat, intensitat, psicologia, conflicte, tendresa... i elegància. (De l’epíleg de Jenn Díaz: Paraules de veritat) :::   Com comença... El pare, la mare, el meu germà i jo vivíem en un piset del centre. La vida era difícil i no sabíem mai com pagaríem el lloguer. El pare era mestre d’es...

  "Era una novel·la inclement, avorrida i meravellosa." Bagunyà, Borja. Els angles morts. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2021 Col·lecció Escafandra, 15 ::: Què en diu la contraportada... Quan el seu rival s’emporta la plaça de catedràtic que tant desitjava, en Morella s’adona que necessita una idea per posar-se a escriure i fer avançar la seva carrera estancada. Durant la guàrdia de la Nit de Nadal, la Sesé, la seva dona, una ginecòloga saturnina, viu una experiència per a la qual no estava preparada. I mentrestant, l’Olof, l’ultranebot, fill d’un germà genial i inaguantable, arriba a Barcelona per passar-hi uns mesos. És possible veure una realitat radicalment nova? O és la realitat, més aviat, qui ens mira? Amb una intel·ligència fora del comú i un estil únic, irònic i clarivident, Borja Bagunyà desplega una constel·lació de personatges sacsejats per una descoberta insòlita que s’enfronten a la desfeta d’un món a repèl i a una necessitat insubornable de ser escoltats...

  "(...) ojalá hubiéramos encontrado otra forma de conseguir dinero."   Ross, James. Mal dadas Barcelona: Sajalín Editores, 2013 They Don’t Dance Much . Traducció de Carlos Mayor. Col·lecció Al Margen, 20 ::: Què en diu la contraportada... Durante la Gran Depresión, en Corinth, Carolina del Norte, no hay mucho que el joven granjero Jack McDonald pueda hacer además de beber una cerveza tras otra. Sin un céntimo y con una amenaza de embargo, Jack no duda en aceptar el empleo que su viejo compañero de colegio Smut Milligan le ofrece en su recién inaugurado salón de carretera, un lugar donde se sirve alcohol de fabricación casera, se juegan partidas clandestinas de cartas y se alquilan cabañas por horas. El continuo desfile de paisanos por el salón proporciona a Milligan buenos rendimientos, a menudo en forma de dinero, otras veces en forma de averiguaciones que, llegada la hora de liquidar deudas para seguir con el negocio, podrían resultar de vital importancia. Cuando el astut...