Lleixes

"(...) embriagada por la emoción, hizo también una promesa." Juan, Ana i Matz, Mainka. Promesas. Zaragoza: Editorial Contempla Edelvives, 2016 Promesse . >> Què en diu la contraportada... Puerto de Hamburgo, 1914. Un encuentro fortuito, seis promesas de amor y una despedida: "Yo siempre velaré por ti", prometió él. "Yo esperaré por ti", respondió ella. ⇲  Com comença... ⇲  Moments... (Pàg. 16-17) (Pàg. 22) (Pàg. 24) (Pàg. 28) (Pàg. 31) (Pàg. 32-33) (Pàg. 47) ⇲   Altres n'han dit... Diario del buen Lifestyle , Libros Susther , Pep Grill . ⇲  Enllaços: Ana Juan , Matz Mainka , gènesi , la trilogia de la que forma part .

" Es mossega les ungles, és insegura i pateix massa pels altres. " Queraltó, Clara. El que pensen els altres Barcelona: Proa, 2017 Col·lecció A tot vent, 681 ⇲   Què en diu la contraportada... L’amistat entre dues nenes òrfenes que ha durat tota la vida, unes sabatetes de xarol que representen un preciós regal per una nena de sis anys, l’àvia que pren consciència de la seva malaltia, el fill que ha hagut d’aprendre a viure amb una mare addicta o el policia antidisturbis que no suporta l’enfrontament físic són alguns dels punts de partida d’aquest intens recull de contes. La debutant Clara Queraltó ens passeja per escenaris quotidians amb uns personatges que semblen els altres, els secundaris, uns magnífics perdedors que es troben amb una vida que els ve gran però que se submergeixen en situacions i emocions íntimes lligades a sentiments universals. La por, la decepció, el dubte, la solitud o la culpa assolen uns personatges que tot i marginals d’entrada...

"(...)   la culpa está en el comienzo, antes de todo..., hacer es inocente, ser es culpa... " Magris, Claudio. La exposición. Barcelona: Anagrama, 2003 La mostra.  Traducció de Juan Octavio. Col.lecció Panorama de Narrativas, 528 ⇲   Què en diu la contraportada... Cuento, pieza teatral o libreto de ópera, esta nueva obra de Claudio Magris, La exposición , pone en escena el destino minúsculo de un hombre –el pintor triestino Vito Timmel, que murió en un manicomio- y de su anárquico y regio temperamento autodestructivo. Los trazos de su vida errante se reconstruyen a través de sus propias palabras y la de sus amigos, carceleros, o voluntariosos enfermeros, camaradas de las tabernas o de los estudios de arte, personajes sanguíneos y enmascarados, mujeres amadas con pasión y perdidas con ferocidad, coros de voces y de cosas que dicen las verdades demenciales del mundo, en una forma que es al mismo tiempo triestina y universal, en la que reaparecen frag...

"És que no hi ha res més miserable que l’home entre tots els éssers que respiren i es mouen damunt la terra (...). " Homer. La Ilíada.  Barcelona: Edicions de la Magrana, 1996 Ilias . Traducció de Joan Alberich Col.lecció L’Esparver Clàssic, 19 ⇲  Què en diu la contraportada... En el darrer any de la guerra contra Troia, Aquil.les, irat contra Agamèmnon que li ha pres la captiva Briseida, es retira del combat. La seva absència ocasiona desastres terribles i provoca la desfeta de les forces aquees. Només una segona i més terrible còlera, causada per la mort del seu amic Pàtrocle, empenyerà Aquil.les de nou a la batalla. Un poema, traduït ara per primera vegada en prosa, d’una sostinguda grandesa i també ple d’una eterna veritat humana, dins una atmosfera de poderosa fantasia. ⇲  Com comença... CANT I La pesta: la còlera d’Aquil.leu Invocació Canta, deessa, la còlera funesta d’Aquil.leu el Pelida, la qual provocà innombrables sofriments a...