Lleixes

"(...) recorda’t que ets un home." Sal·lusti Crisp, Gai. La conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963. De conivratione catilinae , traducció de Joaquim Icart. Escriptors llatins, 10 ⇲   Com comença... Tots aquells que volen superar els altres éssers animats, cal que mirin amb gran afany de no passar la vida en el silenci com les bèsties, que la natura ha fet inclinades cap a terra i sotmeses a les exigències de llur ventre. Omnis homines, qui sese studen praestare ceteris animalibus, summ aope niti decet ne uitam silentio transeant ueluti pecora, quae natura prona atque ientri oboedientia finxit.  ⇲   Moments... (Pàg. 46) Per això em sembla millor cercar la glòria amb els dots de l’esperit  que no amb les forces corporals i, ja que la vida mateixa de què fruïm és breu, hem de fer que la memòria de nosaltres sigui tan duradora com es pugui. . quo mihi rectius ese uidetur ingeni quam uirium opibus gloria...

"El mundo había terminado, pero ¿cómo verlo?" Manganelli, Giorgio. La noche.  Barcelona: Muchnik Editores, 1997 . La notte. Traducció de Juan Carlos Gentile Vitale Col·lecció Biblioteca Mínima, 203 ⇲  Que en diu la contraportada... Durante muchos años, mientras en todo el mundo discurría el conclave estético que decidiría si la literatura era “fatua” o meramente “criminal”, Giorgio Manganelli exploró sin sosiego lo que en este libro se define como la “sustancia noche”. Una noche esencia que no debe confundirse con la noche accidental, que todos conocemos, porque sus naturalezas son absolutamente distintas. Una noche integra y compacta, que tiene forma de paralelepípedo y es inexpugnable; una sustancia en al que muchos creen reconocer “un muro de tinieblas” que debería abolirse sin ambages porque siempre amenaza con devorar a quienes se sienten atraídos a ella en la esperanza de modificarla. Y, lo que es peor, muchas veces terminan contaminados, hasta ...

"Cuando necesitas a los demás, es que no has hecho tu vida." Divry, Sophie. Cuando el diablo salió del baño.  Barcelona: Malpaso, 2016.  Quand le diable sortit de la salle de bain , traducció de Maria Enguix. ⇲  Que en diu la contraportada... La protagonista de esta novela (cualquier parecido con la autora es pura coincidencia) malvive con una ayuda para desempleados de larga duración. El alquiler de su minúsculo apartamento le deja apenas cien euros libres al mes. En cierto modo es una víctima de sus propias ilusiones porque ha dejado su empleo para dedicarse plenamente a la literatura: ahora debe compaginar esas quimeras con los imperativos de la supervivencia diaria.  Su vida, como la de tantos otros, se abisma poco a poco en un infierno que la indómita narradora nos relata con un humor quirúrgico: a ratos roza el sarcasmo, pero nunca excluye la ternura. Esa mujer que no pacta con el diablo, que no se rinde frente a la adversidad, que no renu...

"(...)   l’atzar té trepants de diamant, i sovint el destí, perillosament astut, sap obrir-se camí pels indrets més insospitats." Zweig, Stefan. Petita crònica Barcelona: Edicions de la ela geminada, 2015. Kleine Cronik. Vier Erzablungen. Traducció de Marc Jiménez Col·lecció Trívium, 7 ⇲   Que en diu la contraportada... L’any 1929, en ple ascens del nazisme, Stefan Zweig va publicar, sota el títol Petita crònica. Quatre narracions , un recull de relats breus que gaudirien d’un èxit extraordinari: tres edicions successives i 100.000 exemplars venuts en només dos anys. Tot i la diversitat temàtica de cadascuna de les quatre narracions, aquest llibre constitueix una crònica literària de l’Europa d’entreguerres amb un fort component autobiogràfic. Dels quatre relats —«La col·lecció invisible», «Un episodi del llac de Ginebra», «Leporella» i «El llibreter Mendel»—, aquest darrer ha gaudit d’un èxit especial i s’ha consagrat com un cant d’amor als llibres i als ...

"Estic condemnat." Cave, Nick. La mort d’en Bunny Munro.  Barcelona: Empúries, 2009.  The death of Bunny Munro . Traducció de David Fernàndez Col·lecció Narratives, 354 ⇲    Que en diu la contraportada... En una divertidíssima barreja de les millors novel·les de Bukowski, el Wilt de Tom Sharpe, les pel·lícules dels germans Coen més destraleres i les comèdies familiars agredolces de sobretaula, La mort d'en Bunny Munro és una novel·la esplèndida escrita per una de les icones de la música rock del darrer quart del segle XX. Quan la dona de Bunny Munro, venedor ambulant de cosmètics, se suïcida un vespre a casa seva davant del seu fill de nou anys, la vida d'en Bunny s'accelera en un cursa cap a l'evasió i l'autodestrucció. Deprimit per la mort de la dona i enfrontat per primera vegada a la seva condició de pare, en Bunny es precipita cap a un viatge sense retorn ple d'alcohol i de dones. Al seu costat, en Bunny Junior, fins ara...

"(...) no llegan a conocerse en la vida, pese a vivir todos en el mismo sitio..." Liao, Jimmy. Desencuentros España: Barbara Fiore Editora, 2008 Traducció de Jordi Ainaud. ⇲   Què en diu la contraportada... Ella vive en un viejo bloque de pisos de un barrio de las afueras de la ciudad. Cada vez que sale, no importa adonde vaya, se dirige siempre hacia la izquierda. Él vive en un viejo bloque de pisos de un barrio de las afueras de la ciudad. Cada vez que sale, no importa adonde vaya, se dirige siempre hacia la derecha. Esta es la historia de dos vidas paralelas que un buen día convergen y descubren fugazmente el amor, hasta que el azar vuelve a separarlas. La naturaleza y el progreso de la gran ciudad siguen su curso implacable, indiferentes al sufrimiento de los amantes desunidos. Con su talento para la descripción poética de la realidad, Jimmy Liao crea el relato dulcemente melancólico de una tragedia cotidiana. ⇲   Com comença... ...