Estiu - Ali Smith

 

 

"(...) La pandèmia fa que els murs, les fronteres i els passaports tinguin el poc sentit que la naturalesa sap que tenen."

 

Smith, Ali. Estiu
Barcelona: Raig Verd Editorial, 2021

Summer. Traducció de Dolors Udina.
Col·lecció Raigs globulars, 40


::: Què en diu la contraportada...
Estiu s’inicia al febrer del 2020, quan el virus és encara només una amenaça a l’horitzó. Ens deixem caure a la casa de la família Greenlaw i ens endinsem en vides que s’entrecreuen. Què tenen en comú les persones que pensen que no tenen res en comú? Tornarem als personatges del quartet estacional per descobrir que, malgrat les diferències, tots estem connectats.

Estiu tanca la sèrie de novel·les del quartet estacional recollint de nou la preocupació per l’emergència climàtica, els migrants, la divisió i la polarització. Als nombrosos premis guanyats per l’autora, amb Estiu hi suma l’Orwell Prize per Literatura Política, on el jurat resol: “La conclusió del quartet estacional d’Ali Smith segella la seva reputació com la gran cronista de la nostra època”.

::: Com comença...
Tothom deia: i?
Com a i què? Com a arronsament d’espatlles i que vols que hi faci? o m’importa un rave o de fet hi estic d’acord, em sembla bé.

::: Moments...
(Pàg. 49)
Ella és una persona en una vorera en una ciutat en un país d’un planeta, vista des de dalt per tants satèl·lits que no hi són perquè puguem veure que delicat i bonir és el nostre planeta des de l’espai sinó perquè la gent que contra els satèl·lits pugui observar la gent per tota mena de raons que no tenen res a veure amb el que gairebé tot i tothom del planeta necessita en realitat.

(Pàg. 69)
(...) s’ha tret el barret invisible davant de qui fos que l’estigués gravant mirant allò a través de la càmera de l’ordinador com segur que fa algú en algun lloc. Tenint en compte que ara vivim tots en una presó oberta i val més que ho admetem i deixem d’imaginar-nos que no.

(Pàg 75)
(...) no serveix de res fer llistes de les mentides que diu un primer ministre o el president dels Estats Units. Són uns temps sorprenents per estar vius. L’ordre del món ha canviat.

(Pàg. 86)
(...) Oh, m’encanta Kafka, diu la mare. Un llibre hauria de ser una destral per trencar el mar de gel de dins nostre. Penso que és una de les coses més boniques que s’han escrit mai.

(Pàg. 89)
Ara entén per què la pornografia no és el mateix que l’amor. Seria impossible fer aquelles coses tan imprevisibles, tan humiliants, a una persona tan, tan sincerament adorada.

(Pàg. 118)
(...) Espero no haver-te avorrit. Volia enviar-te un horitzó obert, que és una de les coses que m’ha fet conservar el seny en aquest temps de confinament total.

(Pàg. 150)
(...) Què diu el diari, avui?, diu ella.
Pinxos i artistes al poder, diu ell. Res de nou. Un virus intel·ligent. Això és notícia. Les accions i participacions tremolaran. Hi haurà gent que en traurà beneficis, d’això. Un vegada més descobrirem què té més valor, la gent o els diners.

(Pàg. 225)
Tinc la idea que, en el sentit modern, ser un heroi és posar llum per il·luminar coses que cal veure. Suposo que, quan algú ho fa, té conseqüències. Per exemple, si ets una llum brillant a les xarxes socials, la gent s’empipa molt i t’atacarà de la mateixa manera que les mosques se senten atretes a la teva flama.

(Pàg. 260)
(...) sens dubte l’estiu és realment sobre un final imaginat. Ens hi dirigim instintivament com si hagués de significar alguna cosa. Sempre l’estem buscant, buscant arribar-hi, dirigint-nos hi tot l’any, com l’horitzó conté la promesa d’una posta de sol. Sempre estem buscant la fulla totalment oberta.

(Pàg. 294)
(...) L’art amb minúscula, diu ella, és, és, mmm, el moment que alguna cosa que veus t’arriba i et canvia tant que, mmm, et fa entrar dins de tu mateix i a la vegada anar més enllà, et fa prendre consciència. És un, un xoc que ens fa tornar a nosaltres mateixos.
Si això fos veritat, el xoc que viu tot el món ara mateix és prou fort per convertir-lo en el projecte artístic més gran que hagi existit mai al puto món, diu ell.
Bé, diu ella, bé. Bé, l’art amb minúscula sempre ha consistit a encaixar conceptes com mortalitat i aleatorietat...
I trobes que ara en confinament hem de discutir sobre l’art? Ara mateix?, diu ell (...).

(Pàg. 307)
M’agradara que deixessin de fer servir llenguatge de guerra, imatgeria bèl·lica. Això no és una guerra. El que passa és el contrari d’una guerra. La pandèmia fa que els murs, les fronteres i els passaports tinguin el poc sentit que la naturalesa sap que tenen.

(Pàg. 325)
(...) Tens germans?
La Charlotte va riure.
Tinc l’Arthur, va dir ella.
No sou parents, per això, va dir la Sacha. No és família teva.
Et penses que s’ha de ser parent, per ser família?, va dir la Charlotte.
Em sembla que ajuda, va dir la Sacha. I dificulta. (...)

::: Què en penso...
Si amb Primavera, tot i agradar-me, ja intuïa un cert cansament, a Estiu, em sap greu dir-ho, aquest sentiment se m'ha confirmat. La novel·la se m'ha fet una mica bola.

L'experiència lectora no ha estat tant fresca con en els anteriors lliuraments del quartet estacional, i la capacitat de sorpresa que va suposar Tardor i Hivern, no és present a Estiu. 

La proposta temàtica de l'Ali Smith intenta seguir sent incordiant, crítica, àcida. A Estiu però, no només es torna reiterativa ans també complexa sense motiu. L'escocesa, qui sap si intentant fugir d'aquesta reiteració, intenta innovar barrejar trames i personatges del present i del passat. 

Tot plegat ocasiona moments de lectura molt pesats. Instants que provoquen dubtes sobre si seguir endavant amb la lectura de la novel·la. Estones on es veu clàrament que, malgrat intentar-ho, Estiu no troba sol·lucions eficients per evitar els alts i baixos que la caracteritzen com a novel·la i que l'allunyen de l'interès del lector.  

Potser també hi ajuda el fet que temàtica i argumentalment Estiu potser és la més escèptica de totes les quatre novel·les d'aquesta sèrie. I també potser és la més nostàlgica. En tot cas la lectura es fa lenta, s'allarga més del previst. 

Ara bé, Estiu brilla igual que les seves altres tres predecessores en la gestió crítica de la situació politicosocial contemporànea. També en la riquesa de matisos que ofereixen els seus personatges, o en l'estil, rupturista i més proper a l'oralitat que no pas a l'escriptura.   

En tot cas i segurament per tot això que us explico, cal llegir el quartet estacional de l'Ali Smith. Malgrat vagi de més a menys. Igual que la quantitat de ressenyes que el quartet ha generat a la xarxa.

::: Altres n'han dit...
Els llibres del Senyor Dolent, Estandarte, Anika entre libros, Libros y Literatura (L. Cura), El asombrario & CO (S. Fides), Un libro al día (M. Peig).

::: Enllaços: 
Ali Smith, l'autora parla del quartet estacional, les claus per desxifrar el quartet estacional, temes i personatges.

::: El quartet estacional d'Ali Smith: 
Tardor, Hivern, Primavera