Lleixes

" I va tornar a buscar amb els dits aquella cançó d’amor oblidada..." Zweig, Stefan. L’amor d’Erika Ewald. Barcelona: Viena Edicions, 2020 Die Liebe der Erika Ewald. Traducció de Clara Formosa. Col·lecció Petits Plaers, 13 ::: Què en diu la contraportada... Erika Ewald és una professora de piano que sempre ha viscut una existència grisa i monòtona, mancada d’amor i d’alegria. Fins que un dia coneix un dia un jove violinista amb qui comparteix vocació i interessos. Conversen sobre art i literatura, toquen Chopin plegats, passegen pel Prater de Viena... però és segur que tots dos esperen el mateix d’aquesta relació tan pura? :::   Com comença... Erika Ewald va entrar a poc a poc, amb el pas cautelós i silent de qui fa tard. El seu pare i la seva germana ja estaven asseguts a taula per sopar; amb el soroll de la porta van alçar la mirada per saludar amb un gest ràpid a qui entrava, després altre cop només es sentia la remor dels plats i la dringadissa dels ganivets

  "La computarización le retorcerá el cuello a la civilización, pero eso sí, con suavidad..."   Lem, Stanislaw. El profesor A. Dońda. Madrid: Impedimenta, 2021 Profesor A. Dońda. Traducció de Abel Murcia i Katarzyna Moloniewicz. ::: Què en diu l’editorial... El profesor A. Dónda , inédita hasta ahora en castellano, es una novela satírica de ciencia ficción apocalíptica magistral, una joya literaria, una amarga farsa sobre nuestra civilización que aparece en plena celebración del Centenario Lem. :::   Com comença... Estoy grabando estas palabras en unas tablillas de arcilla enfrente de mi cueva. Siempre me ha interesado saber cómo lo hacían los babilonios, aunque no imaginé que un día tendría que intentarlo yo también. :::   Moments... (Pàg. 27) El profesor Dońda vino al mundo gracias a una serie de errores. Su padre era una mestiza de la tribu de los indicios navajos; madres, en cambio, tuvo dos y pico, concretamente una rusa blanca, una piel roja negra y, finalmen

"(...) eliminen els que no estan d’acord amb nosaltres pel sol fet que amb les seves pròpies idees, no col·laboren a justificar-nos som així de febles com els pronoms que ens designen (...)". Company, Flavia. Ni tu, ni jo, ni ningún. Barcelona: Edicions 62, 1998 Col·lecció El Balancí, 318 ::: Què en diu la contraportada… Ni tu, ni jo, ni ningú , la història clàssica del triangle amorós, subtilment modificada, ens introdueix en els intricats laberints de la psicologia humana: l'A està casat amb la C i és amant de l'E; la C és amant del B; el B va a demanar feina a l'A; aquest ja sap que la C l'enganya amb el B (però el B no sap que l'A sap). Els personatges passen de l'amor a l'odi fins al punt que, cadascú per la seva banda, s'adreça a una assassina professional perquè elimini qui fa nosa. Tot plegat, una confusió de traïcions i fidelitats, una comèdia d'humor negre que ens dibuixa a la cara una ganyota entre el riure i el plor, i que t