Lleixes

"(...) de mica en mica, tot plegat es degrada." Echenoz, Jean. Me’n vaig. Barcelona: Proa, 2000 Je m'en vais . Traducció de Maria Ginés. Col·lecció Proa Beta, 42 ::: Que en diu la contraportada... Un diumenge a la tarda, Félix Ferrer diu a la seva dona: "Me’n vaig." Té una afecció cardíaca i el metge li ha recomanat repòs: si vol arribar a vell, ha de començar immediatament a cuidar-se. I Félix Ferrer, un galerista d’art més aviat cínic i indolent, se’n va. I se’n va ben lluny: al pol Nord, on sota la blancor geográfica d’hospital l’espera un tresor amagat des de fa mig segle. Com més dades ens dóna Jean Echenoz del galerista expedicionari, més van creixent i multiplicant-se els enigmes.  Me’n vaig ha estat considerat el llibre més divertat i alhora més trist del gran novel•lista francés. Llegir-lo és embarcar-se en una aventura inquietant i plaent, on el talent literir es disfressa de lleugeresa. Me’n vaig va rebre el premi GOncourt 1999 i ha venut, a França,

    "(...) Cuando uno contempla la vacuidad del destino propio, no resulta fácil seguir adelante."   Tulli, Magdalena. El defecto. Barcelona: Rayo Verde Editorial, 2015. Skaza . Traducció de Francisco Javier Villaverde. Col·lecció Rayos globulares, 19 ::: Què en diu la contraportada... Ante los ojos del lector, una plaza de una gran ciudad sin nombre cobra vida con su tranvía circulando alrededor. En este escenario minimalista se desarrolla una historia que circula alrededor de las  pasiones y los temores de los residentes locales. Todo su mundo está controlado por el invisible personal interesado únicamente en maximizar sus beneficios, y cuyo enfoque omnipresente, destructivo e improvisado, expresión de su arrogancia, infecta a los residentes y envenena sus emociones. El desdén pone en movimiento un mecanismo de violencia y exclusión cuando la plaza se llena de una multitud de refugiados que llegan con el tranvía, repentinamente despojados de sus hogares. La visión de los d

  "¿Què és, doncs, la vida humana si no un collaret de ferides que et poses al voltant del coll?" Claudel, Philippe. La néta del senyor Linh. Barcelona: RBA La Magrana, 2006 La petite fille de Monsieur Linh . Traducció de Lourdes Bigorra. Col·lecció Les Ales Esteses, 197 ::: Què en diu la contraportada... Aquell home vell, dret a la popa del vaixell, és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l'altre braç sosté una nena de poques setmanes que s'ha quedat sense pares i que es diu Sang Diû.  El vaixell arriba al port d'una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de refugiats. La gent i l'entorn són desoladors. Malgrat tot, el senyor Linh troba un amic, el senyor Bark, un home gros i solitari. No parlen la mateixa llengua, però tots dos entenen la música de les paraules i la timidesa dels gestos. El senyor Linh té un cor senzill. Un cor trencat per la guerra i el d