Lleixes

"(...) l’amor no és un bé escàs, i el desig encara menys, però el temps sí." Olid, Bel. Una terra solitària. Barcelona: Empúries, 2011. Col·lecció Empúries Narrativa, 388   ⇲  Com comença... Aquesta que hi ha aquí asseguda, amb un remolí enorme i un dit més curt del normal, sóc jo. Tinc gairebé sis anys i acostumo a cantar pel carrer. No entenc gairebé res del que passa al meu voltant però per fi sé llegir i estic fascinada. Hi ha lletres pertot arreu i això és la constant que dóna coherència a un univers una mica més caòtic del compte. ⇲  Moments... (Pàg. 10) Si vull que m’estimis he de ser una versió més dòcil, més suau, més sofisticada i alhora més simple de mi. Cal esborrar les arrugues del sarcasme i suavitzar les arestes de la gelosia. Cal, sobretot, eliminar tots els rastres d’un desig massa salvatge. Si vull que m’estimis, necessito una versió civilitzada i una sang que bulli menys. A estones m’agrada aquest jo se...

"(...) si encara no eren imbècils del tot, aviat ho serien sense remei." Olid, Bel. La mala reputació.  Barcelona: Proa, 2012 Col·lecció A tot vent, 577 ►  Què en diu la contraportada... Bel Olid té la màgia i la precisió d'una llançadora de ganivets. Explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb una veu neta que emmudeix, quan cal, per dir més. El tretze contes del llibre presenten personatges sovint desorientats en un món que gira aparentment impertorbable i enigmàtic. Inquietuds i secrets són revelats per una escriptura que arrossega el lector i el convida a esquinçar la capa protectora de les formes socials i la reputació. Crueltat i puresa; el sexe i la violència com dos motors vitals. Bel Olid evoca un món personal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda. ►  Com comença... Ningú no sap ben bé qui ho va decidir, ni  per què va ser aquell matí de prin...