Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Mentre la nit no arriba - Josué Guimarães

Imatges
Mentre la nit no arriba. Guimarães, Josué. Barcelona: Edicions de 1984, 2009  Enquanto a noite nao chega  Traducció de Josep Domènech Ponsatí >> Què en diu la contraportada...  Dos vellets, un enterramorts i un poble en ruïna: mentre la nit no arriba, Don Eleuterio i Donya Conceição trenen el relat de tots els gestos d’amor que han omplert la seva vida. Obra mestra de la literatura brasilera, aquest gran petit llibre de Guimarães ha estat adaptat al cinema per Beto Souza. >> Com comença... La vella va sospirar: - Si l’Adroaldo fos viu, avui faria seixanta-vuit anys. El marit va corregir sense pressa: - Seixanta-set, dona. Va néixer el 1911, un dimecres. Era un dia de festa qualsevol, no em puc recordar exactament de quin, però era un dia que no treballava ningú. Es va dirigir a la calaixera, on hi havia el retrat del fill, en sèpia, descolorit, retat. Era un jove revolucionari del 30, entre dos companys, i hi havia al fons les grans rodes, fetes d’una sola peça

El primer dia de les nostres vides - Teresa Roig

Imatges
Roig, Teresa. El primer dia de les nostres vides. Barcelona: Proa, 2010 Col·lecció Proa Beta, 213 >> Què en diu la contraportada... En Daniel és un comptable i pare de família de cinquanta anys que viu aclaparat per la rutina. Un dilluns, esperant el metro per anar a la feina, tot el pes de la seva grisa existència li cau al damunt. Ha tocat fons. Aleshores, veu una noia especial a l’andana i, sense saber per què, la segueix. Aparentment, en Daniel i ella no tenen res en comú, però junts passaran vint-i-quatre hores a la deriva per la ciutat, al marge de la resta del món. Un dia que els canviarà per sempre. Teresa Roig ha escrit una història d’amor gens convencional, que posa l’èmfasi en les segones oportunitats que ofereix la vida. Perquè tot final obre un principi. I perquè només quan t’adones que estàs perdut pots trobar el camí. >> Com comença...  Sona un telèfon que m’esquerda la son. Vull ignorar-lo, deixar que gemegui, que res ni ningú em faci sortir

Meridià de sang - Cormac Mc Carthy

Imatges
Mc Carthy, Cormac. Meridià de sang. Barcelona: Edicions 62, 2009 Blood Meridian Traducció de Esther Roig Giménez i Lluís Delgado Picó. Col·lecció El balancí, 621 >> Què en diu la contraportada...  Una faula moral impressionant i imaginativa sobre la naturalesa de la violència i la justícia. Ens trobem en ple segle XIX al bell mig de la zona fronterera que separa Mèxic dels Estats Units. Les autoritats mexicanes i de l’Estat de Texas organitzen una expedició paramilitar per eliminar el major nombre d’indis possible. És el que s’anomena El Grup Glanton, que té com a líder espiritual el jutge Holden, un home dur, violent i cruel que està convençut de la seva immortalitat. En un moment determinat els carnissers de Glanton decideixen aturar la matança per iniciar un nou extermini: la llei de la selva es comença a imposar. Enmig d’aquest malson, un noi de catorze anys es veurà obligat a enfrontar-se al món. >> Com comença...  Vet aquí el noi. És blanc i prim, porta

El rei Lear - William Shakespeare

Shakespeare, William. El rei Lear. Barcelona: Quaderns Crema, 2008 King Lear  Traducció de Joan Sellent Col·lecció Biblioteca Mínima, 11 >> Què en diu la contraportada...  Un rei decideix repartir el regne entre les seves tres filles, proporcionalment a l'amor que cadascuna declari professar-li. Així és com s'inicia El rei Lear, però el geni colossal de Shakespeare va molt més enllà d'aquest esquema de conte tradicional i ofereix una reflexió profunda sobre la condició humana, la crònica d'un viatge de l'home per les turbulències que els seus propis errors desencadenen i una incursió als territoris de la ceguesa i de la bogeria com a peatges per accedir a la lucidesa. De totes les tragèdies shakespearianes, potser cap altra no presenta uns components d'absurd i crueltat tan clarament precursors de l'avantguarda teatral dels últims cent anys, ni una vigència tan rotunda a l'hora d'exposar sense concessions les facetes més sòrdides del

Jakob von Gunten - Robert Walser

Imatges
Walser, Robert. Jakob von Gunten Madrid: Siruela, 2003  Jakob von Gunten Traducció de Juan José del Solar Libros del Tiempo, 160 >> Què en diu la contraportada...  «Aquí se aprende muy poco, falta personal docente y nosotros, los muchachos del Instituto Benjamenta, jamás llegaremos a nada, es decir que el día de mañana seremos todos gente muy modesta y subordinada. La enseñanza que nos imparten consiste básicamente en inculcarnos paciencia y obediencia, dos cualidades que prometen escaso o ningún éxito. Éxitos interiores, eso sí. Pero ¿qué ventaja se obtiene de ellos? ¿A quién dan de comer las conquistas interiores?» Así empieza Jakob von Gunten, la tercera novela de Robert Walser, la más amada por el autor, pero también la más discutida e innovadora, escrita en 1909 en Berlín, tres años después de haber dejado el Instituto donde se había educado. Y el gran protagonista de esta «historia singularmente delicada», según un juicio de Walter Benjamin, es el propio Instituto Benjame

En el café de la juventud perdida - Patrick Modiano

Imatges
Modiano, Patrick. En el café de la juventud perdida. Barcelona: Anagrama, 2008 Dans le café de la jeunesse perdue  Traducció de Maria Teresa Gallego Urrutia  Col·lecció Panorama de Narrativas, 705  >> Què en diu la contraportada...  París, años 60. En el café Condé se reúnen poetas malditos, futuros situacionistas y estudiantes. Y aunque la nostalgia de aquellos años perdidos parecería ser el tema central de la novela, Modiano le da un giro soprendente. Porque En el café de la juventud perdida es también una novela de misterio: todos los personajes y las historias confluyen en la enigmática Louki. Cuatro hombres nos cuentan sus encuentros y desencuentros con la hija de una trabajadora del Moulin-Rouge. Para casi todos ellos la chica encarna el inalcanzable objeto del deseo. Louki, como todos sus compañeros de vaga bundeo por un París espectral, es un personaje sin raíces, que se inventa identidades y lucha por construir un pre sente perpetuo. Modiano recrea alred

El temps envelleix de pressa - Antonio Tabucchi

Imatges
Tabucchi, Antonio. El temps envelleix de pressa. Barcelona: Edicions 62, 2010 Il tempo invecchia in fretta  Traducció de Teresa Muñoz Lloret Colecció El Balancí, 633 >> Què en diu la contraportada...  Un exagent de l’antiga RDA que vagareja sense rumb per Berlín, un oficial italià afectat per radiacions d’urani empobrit a Kosovo i un home que esdevé protagonista d’un fet que s’ha inventat durant una nit d’insomni. Aquests són alguns apunts de les històries que Antonio Tabucchi ha plasmat en aquest recull de contes elaborat amb una tècnica que ell mateix exemplifica amb la pintura d’Arcimboldo, en què les figures individuals formen en perspectiva una figura més gran que les inclou. Amb una acurada precisió i la sensibilitat literària que el caracteritza, Antonio Tabucchi basteix uns relats centrats en les vivències i els records d’uns personatges que han viscut la seva maduresa en les diverses Europes, però sobretot en la de l’Est, entre la Segona Guerra Mundial i e

Alta fidelitat - Nick Hornby

Imatges
Hornby, Nick. Alta fidelitat . Barcelona: Columna, 1995 High Fidelity Traducció de Dolors Udina Col·lecció Columna Jove, 155 >> Què en diu la contraportada... ¿És possible compartir la vida amb algú que té una col.lecció de discos incompatible amb la teva? ¿Es pot tenir un gust musical horrible i mantenir la bona reputació? Les cançons tendres sobre cors trencats i solitaris, ¿poden realment solucionar alguna cosa? Per a Rob Fleming, addicte a la música pop i propietari d’una botiga de discos en decadència, aquestes són la mena de preguntes que necessiten una resposta, i ben aviat. La seva nòvia l’acaba de deixar i Rob es demana si és normal que continuï vivint en un pis esquifit envaït de vinil i CDs, en lloc de tenir una casa com cal, una família com cal i una feina com cal. >> Com comença... Les cinc separacions més memorables de tots els temps, les que m’enduria a l’illa deserta, en ordre cronològic: 1) Alison Ashworth 2) Penny Hardwick 3) Jackie Allen

Els quaderns de Malte - Rainer Maria Rilke

Imatges
Rilke, Rainer Maria. Els quaderns de Malte. Barcelona: El cercle de Viena, 2010  Die Aufzeichnungen des Malte Laurids Brigge  Traducció de Jordi Llovet >> Què en diu la contraportada...  El jove Malte Laurids Brigge, últim representant d’una noble nissaga danesa, arriba al París dels primers anys XX amb la intenció de guanyar-se la vida com a poeta. Un cop a la gran ciutat, però, Malte no pot evitar de veure com desfilen davant dels seus ulls les diverses cares de la misèria i la malaltia i, en l’exercici de traslladar aquestes vivències als seus quaderns, descobreix que escriure és l’única manera de transcendir la mort, que, com una llavor, s’amaga sigil·losament al cor de tot allò que és viu. Escrita entre els anys 1904 i 1910, Els quaderns de Malte és l’obra en prosa més important de Rilke i la primera novel·la que trenca definitivament les convencions de la narració realista del segle XIX i obre la porta a l’experiència de crisi existencial i creativa característi

El bandido - Robert Walse

Imatges
Walser, Robert. El bandido Madrid: Siruela, 2004  Der Räuber  Traducció de Juan de Sola Llovet Libros del Tiempo, 176 >> Què en diu la contraportada...  Escrito en el verano de 1925, poco antes de que Walser abandonara para siempre la escritura, El bandido cierra el ciclo novelístico del escritor suizo y constituye la prueba irrefutable de la modernidad de su obra. Concebido como experimento literario –Walser jamás previó publicarlo–, El bandido es la historia de un pobre diablo enamorado de una camarera, de sus trifulcas, sus desplantes y todos los intentos que emprende con el fin de atraer para sí la belleza de su amor. Hasta aquí nada nuevo. Sin embargo, el genio de Walser va más allá y pone en tela de juicio buena parte de las convenciones de la novela tradicional. La distancia entre el narrador y el personaje se va diluyendo conforme avanza el relato, se nos prometen datos que no se nos darán y escenas que quedarán en el aire, se nos pide que colaboremos y que seamos co

La hija de Robert Poste - Stella Gibbons

Imatges
Gibbons, Stella. La hija de Robert Poste. Madrid: Impedimenta, 2010 Cold Comfort Farm Traducció de José C. Vales >> Què en diu la contraportada... Ganadora del   Prix Femina-Vie Hereuse   en 1933, y mítico   long-seller ,   La hija de Robert Poste   está considerada la novela cómica más perfecta de la literatura inglesa del XX. Brutalmente divertida, dotada de un ingenio irreverente, narra la historia de Flora Poste, una joven que, tras haber recibido una educación «cara, deportiva y larga», se queda huérfana y acaba siendo acogida por sus parientes, los rústicos y asilvestrados Starkadder, en la bucólica granja de Cold Comfort Farm, en plena Inglaterra profunda. Una vez allí, Flora tendrá ocasión de intimar con toda una galería de extraños y taciturnos personajes: Amos, llamado por Dios; Seth, dominado por el despertar de su prominente sexualidad; Meriam, la chica que se queda preñada cada año «cuando florece la parravirgen»; o la tía Ada Doom, la solitaria ma
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...