Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2018

El ferrocarril subterrani - Colson Whitehead

Imatges
"La llibertat era una cosa que variava segons com la miressis (...)." Whitehead, Colson. El ferrocarril subterrani. Barcelona: Periscopi, 2017 The Underground Railroad . Traducció d’Albert Torrescasana. Col.lecció La Butxaca ⇲  Que en diu la portada... La Cora és una jove esclava que malviu en una plantació de cotó de Geòrgia, abans de la guerra civil nord-americana. Després d’una agressió brutal decideix emprendre una fugida desesperada amb el ferrocarril subterrani un mitjà de transport clandestí que li hauria de permetre començar una nova vida. Però la seva escapada es veurà marcada per la persecució salvatge d’en Ridgeway, un caça-recompenses, que farà que la noia s’embarqui en un viatge frenètic a la recerca de la llibertat. ⇲  Com comença... La primera vegada que en Caesar va proposar a la Cora que fugissin al nord, ella va dir que no. ⇲  Moments... (Pàg. 27) Quan la Mabel va desaparèixer, la Cora es va convertir en una esgarriada. Devia te

Eneida: volum IV - Virgili

Imatges
“(...) Aprèn, fill meu, de mi la virtut i els fatics veritables; d’altres, la bona sort (...)”. Virgili, Eneida. Vol. IV (Llibres X-XII) Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1978 Aeneis . Traducció de Miquel Dolç Col.lecció Escriptors llatins ⇲  Com comença... Llibre X S’esbatana, en l’endemig, el palau de l’omnipotent Olimp i el pare dels déus i rei dels homes convoca el consell dels immortals dins l’estatge estelat des d’on copsa amb el seu esguard excels totes les terres (...) Liber X Panditur interea domus omnipotentis Olympi conciliumqe uocat d dioum p0ater atque hominum, rex sideream in sedem, terras unde arduos omnis (...) ⇲   Moments... (Pàg. 23– Llibre X) [Venus a Jupiter] (...) ¿Mai no permetràs que siguin alliberats d’un setge? (...) numquamne leuari obsidione sines? (Pàg. 27– Llibre X) Aleshores, el Pare omnipotent, que té el poder suprem de l’univers, aixeca la veu: en parlar ell, l’alta mansió dels déus enmideix, s’espaordeix la te

Eneida: volum III - Virgili

Imatges
"(...) Troia no és prou gran per a tu" Virgili, Eneida. Vol. III Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1977 Aeneis . Traducció de Miquel Dolç Col.lecció Escriptors llatins ⇲  Com comença... Llibre VII Tu també vas donar, nodrissa d’Eneas, als nostres ribatges una eterna anomenada, oh Caieta, amb la teva mort; i avui l’honor que t’és retut guarda el teu sepulcre i els teus ossos immortalitzen el teu nom, si això no és una petita glòria, dins la gran Hespèria. Liber VII Tu quoque litoribus nostris, Aeneia nutrix, aeternam moriens famam, Caieta, dedisti; et nunc seruat honos sedem tuos ossaque nomen Hesperia in magna, si qua est ea gloria, signant. ⇲  Moments... (Pàg. 43– Llibre VII) [Juno]  Vet aquí, però, que la cruel muller de Júpiter tornava de la inàquia Argos i el seu carro travessava els aires, quan albirà al lluny, de dat de l’èter, ja des del promontori sícul de Paquinos, la joia d’Eneas i la flota dardània. Veu que ja construeixen llu

Eneida: volum II - Virgili

Imatges
"(...) desfer el camí i remuntar-se fins a la llum de dalt, és aquí l’esforç, aquí el maltret (...)" Virgili, Eneida. Vol. II Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1975 Aeneis . Traducció de Miquel Dolç Col.lecció Escriptors llatins ⇲  Com comença... Llibre  IV Però la reina, ja de temps colpida pel greu neguit de l’amor, nodreix la ferida amb la sang de les seves venes i es consumeix en un foc secret. L’incessant valor de l’heroi i la noble esplendor de la seva nissaga li obsedeixen el pensament; li resten clavats al cor els seus trets i les seves paraules, i la cuita amorosa no dóna plaent repòs als seus membres. Liber IV At regina graui iamdudum saucia cura uolnus alit venis et caeco carpitur igni. multa uiri virtus animo multusque recursat gentis honos; haerent infixi pectore uoltus uerbaque, nec placidam membris dat cura quietem. ⇲   Moments... (Pàg. 29– Llibre IV) [Dido] Ah, ments ignares dels endevins! Què en treu, un

Eneida: volum I - Virgili

Imatges
"(...) Parany o valor, ¿què ens importen contra l’enemic?" Virgili, Eneida. Vol. I Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1972 Aeneis . Traducció de Miquel Dolç Col.lecció Escriptors llatins ⇲  Com comença...  Llibre I Canto les armes i l’heroi que, el primer, des de les costes de Troia, foragitat pel destí, arribà a Itàlia i als ribatges de Lavínium, després d’ésser llargament batzegat per les terres i pel mar a causa de la violència dels déus de Dalt i de la ira memoriosa de Juno, després d’haver sofert també molts destrets en la guerra, fins a tant que hagué fundat la seva ciutat i hagué transportat els seus déus al Laci, d’on sorgiren la nissaga llatina, els nostres pares albans i, a l’altura, les muralles de Roma. Liber I Arma uirumque cano, Troiae qui primus ab orisItaliam fato profugus Launiaque uenit litora, multum ille et terris iactatus et alto ui superum saeuae memorem Iunonis on iram, multa quoque et bello passus, dum conderet urbem Infer

Pétronille - Amélie Nothomb

Imatges
" ¡Escribir! No sea vulgar, por favor. No hay nada más vulgar que escribir."   Nothomb, Amélie. Pétronille Barcelona: Anagrama, 2016 Pétronille. Traducció de Sergi Pàmies. Col·lecció Panorama de Narrativas, 922 ⇲  Què en diu la contraportada... Disponer de un buen compañero de borrachera es un asunto muy serio. Aficionada al champán, Amélie Nothomb encuentra a la camarada ideal de manera imprevista en una librería donde ha sido invitada a firmar ejemplares de El sabotaje amoroso. Pétronille Fanto, un ser andrógino de veintidós años que parece que tenga quince, una especialista en Christopher Marlowe con aspecto de poligonera, se convertirá con el tiempo en una escritora prolífica y, quizás, en un álter ego maligno de la misma Nothomb. La amistad etílica entre la escritora consagrada y la novel se transforma en duelo dialéctico, diversión, compañía y contraste..., pero también en un riesgo. Novela de inspiración autobiográfica, Pétronille es una fi
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...