Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Thomas Mann

Màrio i el màgic - Thomas Mann

Imatge
  "(...)  Més val restar, observar i mirar els fets cara a cara, ja que així es pot aprendre alguna cosa."   Mann, Thomas. Mario i el màgic. Barcelona: Editorial Males Herbes., 2025 Mario und der Zauberer.   Traducció de Joan Fontcuberta. Epíleg d’Edgar Straehle. Col.lecció Distorsions, 116 ::: Què en diu la contraportada... A la Itàlia de Mussolini, una família alemanya que passa les vacances en un poblet de costa se sent discriminada per l’hostilitat dels turistes locals. Quan veuen un cartell que anuncia l’actuació del mag Cipolla, expert en hipnosi, decideixen assistir a l’espectacle. Allà coincidiran amb tota la gent del poble, en un ambient enrarit, descregut al principi però cada cop més tens, sobretot a mesura que cauen en l’influx de les capacitats manipuladores del màgic. Thomas Mann va publicar Mario i el màgic l’any 1930, quan el feixisme italià tenia bona premsa entre les elits europees i el Tercer Reich encara no era una realitat. Aquesta nouv...

La mort a Venècia - Thomas Mann

Imatge
"(...) com pot servir per a ensenyar aquell que ha nascut amb una tendència incorregible i natural a l’abisme?" Mann, Thomas. La mort a Venècia. Barcelona: Proa, 2009 Der Tod in Venedig . Traducció de Joan Fontcuberta ::: Què en diu la contraportada... La decadent bellesa de Venècia, amb la seva aparença fantasmagòrica, les gòndoles negres i el clapoteig nocturn de l'aigua pot ser un símbol de la mort. Sense saber gaire per què, un cèlebre escriptor alemany, Gustav Von Aschenbach, hi arriba tot just passada la plenitud de la vida. Se sent cansat i sense inspiració. Aviat el seu esperit vigilant i equilibrat perdrà força i caurà en un abisme del qual no es recuperarà: s'enamorarà de la bellesa angelical d'un adolescent polonès, que l'arrossegarà, amb un terrible poder d'atracció, fins a ignorar la mort. Tot i ser una novel·la aparentment senzilla, La mort a Venècia ha generat multitud d'interpretacions. Lucchino Visconti en va fer una pel·lícula qu...

L'enganyada - Thomas Mann

Imatge
"Pots dir que oblidar és una infàmia, però la gent ho fa, pots pujar-hi de peus." Mann, Thomas. L’enganyada.  Barcelona: Viena Edicions, 2008 Die Betrogene. Traducció de Joan Fontcoberta Col·lecció El cercle de Viena, 7 ►  Què en diu la contraportada... Rosalie von Tümmler, vídua i amb dos fills, acaba de fer cinquanta anys i duu una vida tranquil•la i respectable al Düsseldorf de començament del segle XX. Però aquesta placidesa es veu de sobte alterada quan, enlluernada per la bellesa i la joventut de Ken Keaton, un nord-americà de vint-i-quatre anys que imparteix classes d’anglès al seu fill, redescobreix amb una força insòlita el desig i la passió que creia que mai no tornaria a experimentar. Desoint els consells de la seva filla, Rosalie està disposada a transgredir les normes socials i els seus principis morals per poder sentir, encara que sigui només un instant, la felicitat i la plnitud que intueix darrere aquest desig. Fins i tot li sembla que l...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...