Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2008

El vizconde demediado - Italo Calvino

Imatge
Calvino, Italo. El vizconde demediado Barcelona: Bruguera, 1979 Il visconte dimezzato Traducció: Francesc Miravitlles Col.lecció: Libro amigo 1502/644 >> Què en diu la contraportada... El vizconde Medardo de Torralba viene a quedar partido en dos de resultas de un cañonazo; ambas mitades sobreviven... Pero además de este suceso, ya de por sí notabilísimo, también el espíritu del vizconde queda partido por el eje. Una de las mitades es malvada a más no poder; la otra, en cambio, es de una bondad rayana en la estupidez. Así escindido, Medardo de Torralba ya no es un hombre, aun cuando sus dos fracciones aspiran desesperadamente a unirse nuevamente para ser, como antes, persona. Con originalidad y penetración inimitables, Italo Calvino riza el rizo de un tema eterno y siempre renovado: el del Bien y el Mal, complementarios y opuestos en la naturaleza humana. Y consigue, además, narrar una espléndida fábula sin moraleja en la que la humanidad contemporánea tiene forzosamente que rec

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

Imatge
Bradbury, Ray. Les cròniques marcianes Barcelona: Bruguera, 1984 The martian chronicles Traducció: Quim Monzó Col·lecció: Els Llibres del Mirador, 3 >> Què en diu la contraportada... Com un Ramon Muntaner del futur, Ray Bradbury ha escrit aquestes cròniques -de la conquesta d'una Neopàtria marciana pels almogàvers ianquis- com una reflexió sobre la quotidianitat, l'angoixa i la patètica tristor de la condició humana, i les ha tenyides d'humor. L'aparició de Les cròniques marcianes va suposar la més gran alenada d'aire fresc que la ciència-ficció ha rebut en el darrer mig segle. "¿Què ha fet aquest home d'llinois -es demanava Jorge Luis Borges el 1954, en tancar les pàgines del llibre- perquè episodis de la conquesta d'un altre planeta m'omplin de terror i solitud?" >> Com comença... Feia un minut, a Ohio era l'hivern: les portes i les finestres eren tancades, el gebre entelava els vidres, el gel feia el serrell a les teulades,

Kafka a la platja - Haruki Mukarami

Imatge
Mukarami, Haruki.Kafka a la platja Barcelona: Empúries, 2006 Umibe no kafuka. Traducció Albert Nolla Col·lecció Narrativa, 284 >> Què en diu la contraportada... Després de l'èxit aclaparador de Tòquio blues , i amb un nombre de lectors cada dia més ampli, Haruki Murakami presenta una esplèndida nova novel.la que narra les desventures de dos carismàtics i extraordinaris personatges. Kafka Tamura és un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa empès per al convicció que si no ho fa tindrà el mateix destí tràgic d'Èdip. Agafa un autobús en direcció a Takamatsu, un poble escollit a l'atzar, i allà troba una peculiar biblioteca privada per passar les hores i completar la seva educació autodidacta. Paral.lelament, la plàcida vida del vell Nakata, un home que parla amb els gats i està marcat per un accident d'infància que el va deixar mutilat, canviarà de manera tràgica i irreversible. Les odissees personals i sempre paral.leles d'aquests

De teves a meves - Pere Calders

Imatge
Calders, Pere. De teves a meves. 32 contes que acaben més o menys bé. Barcelona: Laia, 1989 Col·lecció: El Mirall i el Temps >> Què en diu la contraportada... Fantasia, humor, cordialitat, to líric i, per damunt de tot, un coneixement exhaustiu dels mecanismes del cor i de la intel·ligència: aquestes serien algunes de les característiques dels contes de Pere Calders, surrealista i hiperrealista, bruixot dels recursos impensables, inventor de paraules. Els contes de Calders, com ha escrit Josep Faulí, sempre corren per aquests espais indefinits, entre la realitat i la irrealitat: "de la realitat a la irrealitat, Calders va i ve sense esforç, amb naturalitat. Tot es u. No hi ha diferència per a ell, ja que no es detura a la superfície". Doncs bé: heus aquí amb una mostra inèdita fins ara, nova de trinca, dels nous contes de Calders. Amb títols que segur que no suggereixen el desenllaç insòlit de situacions massa quotidianes: "De teves a meves", "Mort a data

La hojarasca - Gabriel García Márquez

Imatge
García Márquez, Gabriel. La hojarasca Madrid: Alfaguara, 1983 Col·lecció: Literatura Alfaguara, 52. Biblioteca de Gabriel García Márquez >> Què en diu la contraportada... Alrededor del cadáver de un médico, que se ha suicidado después de vivir muchos años encerrado por voluntad propia, tres personajes pertenecientes a una misma familia piensan y recuerdan. A través de sus monólogos se reconstruye un pasado que se remonta a finales del siglo XIX, cuando un grupo de familias, que huía de los azares de la guerra, fundó Macondo. Años más tarde una compañía bananera se instaló en el pueblo. Tras ella, en busca de trabajo y de dinero, llegaron los forasteros, la hojarasca , como desdeñosamente les denominaron los primeros fundadores. La compañía bananera supuso una rápida prosperidad, pero también la corrupción y el caos. El destino de Macondo quedó íntimamente unido al de la compañía, hasta el punto de que al marcharse ésta se inició la decadencia que convirtió a Macondo en un pueblec

Ejercicios de estilo - Raymond Queneau

Imatge
Queneau, Raymond.Ejercicios de estilo Madrid: Cátedra, 1989 Exercices de style Traducció: Antonio Fernández Ferrer >> Què en diu la contraportada... Ejercicios de estilo es todo un manifiesto en contra de la separación tradicional entre teoría literaria y práctica de escritura. A partir de la construcción de 99 variantes sobre la anécdota escandalosamente trivial que sirve de punto de partida, surge esta obra sorprendente que aúna ironía, ingenio u sabiduría retórica. Raymond Queneau (1903-1976) forma parte de los autores franceses contemporáneos más imaginativos y versátiles. Creador de una extensa producción y fundador, junto a otras iniciativas, del grupo OULIPO ("Taller de literatura potencial"), no es fácil encontrar en nuestro ámbito cultural escritores de talante tan sugestivo. La versión de Antonio Fernández Ferrer - autor, también, del estudio introductorio- supone un esforzado centésimo "ejercicio de estilo". >> Com comença... Notaciones. En e

Una nit que no havia sortit la lluna - Dai Sijie

Imatge
Sijie, Dai. Una nit que no havia sortit la lluna Barcelona: Edicions 62, 2008 Par une nuit où la lune ne s'est pas levée Col.leccció: El Balancí, 589 Traducció: Anna Casassas Figueras >> Què en diu la contraportada... L'any 1978, una jove francesa viatja fins a Beijing per estudiar xinès. Ben aviat coneix un noi, fill d'un sinòleg de gran prestigi, que no tardarà gens a revelar-li la seva preocupació més secreta: retrobar una de les parts desaparegudes d'un misteriós manuscrit, escrit en una llengua desconeguda, del qual fins a dia d’avui només ha pogut desxifrar la primera frase: "Una nit que no havia sortit la lluna". Segons explica la llegenda, Buda en persona hauria lliurat el manuscrit als seus deixebles. De la mà dels dos estudiants, el lector descobrirà la increïble odissea del manuscrit, des del moment que deixa de ser a les mans de Buda fins a ser confiscat pel règim maoista. Una aventura tragicòmica plena de giragonses sorprenents que confirmen
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...