Lleixes

  "- (...)    em demanes més que la vida, em demanes la felicitat." France, Anatole.Els altars de la por. Barcelona: Edicions de 1984. Les autels de la peur . Traducció d'Anna Maria Corredor. Col·lecció Butxaca 1984, 34 ::: Què en diu la contraportada....  Anatole France, fill d’un llibreter i insaciable lector, va rebre el premi Nobel de Literatura el 1921. Havia estudiat amb especial passió el període historic de la Revolució Francesa del 1789. Aquesta petita novel·la, que no va arribar a ser publicada en vida d’Anatole, sinó que ho van fer els seus amics un cop ell desaparegut, es un relat dels amors d’una vídua parisina, bella i somniadora, amb un jove burges desesperadament enamorat i sense esperança. Com a teló de fons que a poc a poc acabarà dominant l’escena, ressona a París el brogit de la Revolució. La historia s’accelera i esdeve brutal: el Terror s’acosta, la màquina infernal es posa en moviment. Els altars de la por es un cant a l’esperit de...

"Llueven ángeles sobre París (...)." France, Anatole. La Rebelión de los Ángeles.  Madrid: Valdemar, 1995 La Révolte des Anges . Traducció de Juan L. González i Agustín Izquierdo. Col·lecció El club Diógenes, 30   ►  Què en diu la contraportada... Narrada con delicioso estilo e ironía venenosa, La Rebelión de los Ángeles nos sitúa en el centro de la más audaz y quimérica de las empresas imaginables: destronar al anciano y todopoderoso soberano: el Dios de la mitología judeocristiana, el tirano del universo, el cruel Ialdabaoth. La acción comienza en la biblioteca de los Esparvieu, donde la plácida rutina diaria de su conservador se ve interrumpida por una serie de misteriosos desórdenes y extrañas desapariciones, que nos conducen hasta los ambientes revolucionarios del París de principios de siglo. Sin necesidad de recurrir a fantasmas esotéricos, Anatole France logra una espléndida y divertida metáfora sobre la eterna lucha entre el bien y el mal, ...