Lleixes

  "No vull continuar; només tinc ganes d’anar-me’n cap a l’estació, agafar un tren i fotre el camp (...).  Dos Passos, John. El Número U. Martorell: Adesiara Editorial, 2018 Number One .  Traducció de Xavier Pàmies Col·lecció d’ací i d’allà, 65 ::: Què en diu la contraportada... En Homer T. Crawford és un polític populista sense escrúpols que, servint-se d’una oratòria abrandada i unes idees radicals i demagògiques, ha aconseguit el càrrec de senador i aspira a la presidència dels Estats Units. Els periodistes que l’afalaguen, els jutges venals que l’afavoreixen, les emissores de ràdio que li retransmeten els discursos, els homes de palla que li fan la feina bruta i un estol de mercenaris de la política moguts per l’ambició personal ens mostren cruament, en aquesta gran novel·la, les interioritats més infectes del sistema. I és que la democràcia, quan està corrompuda fins al moll de l’os, ahir com avui, crea monstres perillosos. :::  Com comença... Quan busques el poble, sempre a

  "Hem perdut del tot el sentit de l’orientació. Massa de tot partint d’un codi font massa limitat (...)" DeLillo, Don. El silenci. Barcelona: Edicions 62, 2020 The silence .  Traducció de Ferran Ràfols Col·lecció El Balancí, 829 ::: Què en diu la contraportada... Any 2022: en Jim i la Tessa viatgen a casa d’uns amics a Nova York. Durant la maniobra d’aterratge, l’avió té un accident, i tot i que ningú pateix ferides greus, la parella es troba amb una escena increïble: una apagada d’energia ha deixat el mon sencer en un estat de pausa, sense telèfons, sense pantalles; on abans hi havia llum, ara hi ha foscor; on abans regnava el soroll, ara tot és silenci. Sense mitjans de transport operatius, es veuen obligats a caminar per uns carrers deserts. Un cop a casa dels amics, junts intenten entendre què ha passat i fins a quin punt el mon que tots coneixíem ha canviat, tant les certeses a les quals ens aferràvem com a societat com l’enemic, que ha passat de ser quelcom real i tan

  "He mirat de ser gran, diu. Però no puc treure’m la por, i en tinc molta (...)."  Smith, Ali. Hivern Barcelona: Raig Verd Editorial, 2020 Winter . Traducció de Dolors Udina. Col·lecció Raigs globulars, 37 ::: Què en diu la contraportada... És l’hivern. Quatre persones, desconeguts i família, convergeixen en una casa de quinze habitacions a Cornwall per passar el Nadal, però sembla que no hi ha lloc per a tothom. Una immigrant aporta la llum i l’escalfor que la família no ha sabut trobar unificant passat i present. Així és l’hivern, les coses es tornen visibles quan recordem com endurir-nos per després tornar flexiblement a la vida. Després de Tardor , amb Hivern l’autora llança una mirada sàvia, divertida i contundent sobre l’era de la postveritat, la crisi de refugiats, la crisi climàtica, i les notícies falses. Ali Smith és una de les escriptores més importants i provocadores en llengua anglesa, i ha guanyat premis tan prestigiosos com el Costa Book Award, el Folio Priz

   "(...) va beure a poc a poc i va esperar que la nit se li revelés, frase a frase, com un llibre sense llegir."   Williams, John. Només nit. Barcelona: Edicions 62, 2018. Nothing But the Night . Traducció d’Anna Llisterri. Col·lecció El Balancí, 792 ::: Què en diu la contraportada... L’Arthur Maxley és un jove tens i descuidat. Un dia rep una carta del seu pare, amb qui fa anys que no té cap mena de relació. La por i l’aversió d’Arthur cap al seu pare és molt forta, però alhora sent una necessitat compulsiva i irresistible de veure’l. Així que accepta trobar-se amb ell. Després d’un sopar anodí, l’Arthur es veu abocat a una nit intensa plena d’alcohol juntament amb una dona jove ben bonica. Però a mesura que les hores passen els records d’un trauma de la infància l’envaeixen i el desorienten.  Publicada per primera vegada el 1948, Només nit va marcar l’inici d ela carrera de John Williams; una trajectòria que inclou clàssics com Stoner i el premi National Book Award Augus

  "(...) qui forja destins cau en la culpa." Zweig, Stefan. Els ulls del germà etern. Barcelona: Quaderns Crema, 2002 Die Augen des ewiden Bruders. Traducció de Joan Fontcuberta. Col·lecció Biblioteca mínima, 119. ::: Què en diu la contraportada... Els ulls del germà etern , llibre curiosíssim dins l’obra de Stefan Zweig, està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, que després de viure voluntàriament en pròpia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anònim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la història que continua adelerada prescindint de l’home més just de tots els temps. :::   Com comença... Aquesta és la histori