Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

La institució Smithsoniana - Gore Vidal

Imatges
Vidal, Gore. La institució Smithsoniana Barcelona: Proa, 1999 The Smithsonian Institution Traducció de Cristina Mallol Col·lecció: A tot vent, 372 >> Què en diu la contraportada... L'any 1939, quan "núvols de tempesta" amenacen Europa, un adolescent superdotat en matemàtiques d'una acadèmia de Washington és citat a la misteriosa Institució Smithsoniana. Allí descobrirà que les figures de cera de l'exposició cobren vida al tancar les portes, que en el soterrani els científics acceleren les investigacions de la bomba atòmica, i que, per alguna raó, pot viatjar per la quarta dimensió gràcies a la fissió nuclear... El jove protagonista s'endinsarà en la història i mirarà d'atorgar sentit a un present amenaçador i incert. Gore Vidal (West Point 1925) a disset anys ingressà a l'exercit, on acabà exercint de capità de tripulació d'un vaixell de l'armada. Fou en les guàrdies al pont on començà a escriure el seu primer llibre: Willwaw

Si em necessites, truca’m - Raymond Carver

Imatges
Carver, Raymond. Si em necessites, truca’m Barcelona: Empúries/Anagrama, 2001 Call if you need me Traducció de Carles Miró i Jordana >> Què en diu la contraportada... Quan Raymond Carver va morir l’any 1988, ja havia entrat al parnàs, aquell estadi en el qual l’obra d’un escriptor es dóna per completa i tancada, sense cap altra modificació que les que hi vagin afegint les lectures que se’n faran al llarg dels anys. Semblava aleshores que tot el que realment importava ja havia estat publicat, però ara, anys després de la seva mort, Tess Gallagher, la vídua de Carver, ha recuperat i editat cinc relats inèdits que seran per a la legió d’admiradors de l’escriptor un regal irresistible. Relats esplèndids, precisos, estremidors, que transcorren en el territori que Carver coneix millor, el nord-est suburbial americà, amb homes que han deixat la beguda i es troben en la línia divisòria entre dues vides; amb parelles que ja no s’estimen i comencen a mirar-se com estranys; o

La senyoreta Chambon - Éric Holder

Imatges
Holder, Éric. La senyoreta Chambon Barcelona: La Campana, 1997 Mademoiselle Chambon Traducció Lourdes Bigorra Col·leció Toc de Ficció, 14 >> Què en diu la contraportada... El judici de la crítica de París ha estat rotund: una de les millors novel·les de l’any. Antonio, paleta d’origen portuguès, i Anne Marie, que treballa en un taller de marroquineria, tenen un fill, Kevin. Un dia, Antonio va a buscar Kevin a l’escola i hi troba la mestra del nen, la senyoreta Chambon. Les seves vides quedaran trastornades per aquest primer contacte entre l’home i la mestre que havia estat violinista. Jorge Semprún ha escrit: “Us ho asseguro: aquesta senzilla i bella història –trasbalsada/trasbalsadora- florirà en la vostra memòria”. Perquè La senyoreta Chambon és la recreació més penetrant dels moviments del desig, i Eric Holder “lliga tendresa i violència amb un fil màgic: l’emoció, que ens fa arribar amb infinita delicadesa” (Le Figaro Littéraire). >> Com comença... Anton

El temps de les paraules en veu baixa - Anne-Lise Grobéty

Imatges
Grobéty, Anne-Lise. El temps de les paraules en veu baixa Barcelona: Barcanova, 2005 Le Temps des mots à voix basse. Traducció de Pau Joan Hernàndez Col·lecció Antaviana Nova, 69 >> Què en diu la contraportada... L’Oskar i el protagonista d’aquesta història són molt bons companys, i també ho són els seus pares, amants de la poesia, units per una amistat profunda i autèntica, a qui agrada riure i xerrar tranquil·lament al fons del jardí, prop dels ruscos, en una atmosfera distesa i plàcida. De sobte, però, tot trontolla i la situació es capgira... El món que els envolta queda trasbalsat després de l’accés al poder d’Adolf Hitler, líder del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, més conegut com a partit nazi, que imposa unes noves regles al joc polític i social i suscita l’odi envers algunes minories, com ara els jueus, que seran objecte d’una persecució implacable i d’un extermini massiu. Aquesta nova realitat toca de molt a prop les dues famílies amigues

La gran complicación - Allen Kurzweil

Imatges
Kurzweil, Allen. La gran complicación. Barcelona: Diagonal, 2005 The grand complication Traducció de Raquel Salegre >> Com comença... La búsqueda comenzó con una ficha de préstamo de la biblioteca y la curiosa petición de un elegante caballero. - Disculpe -dijo el hombre, haciendo una ligera reverencia-, ¿podría robarle un minuto de su tiempo?Depositó la ficha en el mostrador de referencias le dio la vuelta para que las letras quedasen de cara a mí. Y como si la inusitada cortesía no fuese suficiente para atraer la atención de cualquiera, estaba también su escritura, una preciosa caligrafía antigua de seguros trazos ascendentes y afiladas ligaduras de salida, además del título del libro que solicitaba. Compartimentos secretos en los muebles del siglo XVIII se correspondía con mi fascinación por los escondrijos. >> Moments... (Pàg. 54) - (...) El único Paraíso que conozco es una sala de cine que hay a un par de manzanas de donde crecí. - Ya no existe, supong

Ulisses from Bagdad - Eric E. Schmitt

Imatges
. Schmitt, Eric-Emmanuel. Ulisses from Bagdad Barcelona: Proa, 2009 Ulysse from Bagdad Traducció de Glòria Farrés Famadas Col·lecció A tot vent, 518 >> Que en diu la contraportada... Ulisses from Bagdad és una novel·la d’aventures. El protagonista d’aquesta esplèndida narració, Saad Saad, vol fugir del caos de la ciutat de Bagdad, immersa en la guerra, i aconseguir la llibertat a Europa, on pensa començar de nou. No viatjarà sol. El seu pare, mort no fa gaire, se li apareixerà al llarg del viatge i el guiarà amb les seves converses. En el decurs d’aquest relat violent, còmic i tràgic, Saad Saad passarà tota mena de tribulacions en un viatge que no tindrà retorn. Eric-Emmanuel Schmitt reelabora en direcció inversa el viatge d’Ulisses, donant forma contemporània als grans mites de l’Odissea per crear una faula actual (aquí les sirenes són membres d’un grup de rock, Calipso és una dona siciliana…). Testimoni captivador i fraternal, Schmitt ens sedueix amb una epopei

Al sur de la frontera, al oeste del Sol - Haruki Murakami

Imatges
Murakami, Haruki. Al sur de la frontera, al oeste del Sol Barcelona: Tusquets Editores, 2007 Kokkyō no minami, taiyō no nishi Traducció de Lourdes Porta Fuentes Col·lecció Maxi, 3/2 >> Què en diu la contraportada... Al sur de la frontera, al oeste del Sol: Hajime vive una existencia relativamente feliz –se ha casado, es padre de dos niñas y dueño de un club de jazz—cuando se reencuentra con Shinamoto, su mejor amiga de la infancia y la adolescencia. Y la atracción renace. Hajime parece dispuesto a dejarlo todo por ella... Una historia sobre amores perdidos y recobrados, sobre la consumación de una promesa de plenitud, que destila la indefinible sensación de desajuste con el mundo que acucia al hombre contemporáneo. >> Com comença... Nací el 4 de enero de 1951. Es decir: la primera semana del primer mes del primer año de la segunda mitad del siglo XX. Algo, si se quiere, digno de ser conmemorado. Ésta fue la razón por la que decidieron llamarme Jaime (“Princ

Visions & Cants - Joan Maragall

Imatges
Maragall, Joan. Visions & Cants Barcelona: Edicions 62, 1984 Edició a cura d’Enric Bou Col.lecció El Garbell, 13 >> Què en diu la contraportada... Joan Maragall (1860-1911) és una de les grans figures de les lletres catalanes. La seva obra poètica és potser la més singular del moviment modernista i hi destaca especialment Visions & Cants, que publicà l’any 1900. Recordant unes paraules de Carles Riba, “diríem que necessitava un desdoblament d’ell mateix en figures de contrast o de mite i renovar-se en efectes considerats impossibles fins al moment de la sotragadora intuïció, o vibrar a l’uníson d’un afany col·lectiu, per a atènyer la seva plena mesura com a poeta”.Visions & Cants és ja un llibre de plenitud. Respon a un moment especial de puresa en què el poeta, Maragall, s’ha fet amb un art, disposa d’unes tribunes publiques –és escoltat- i està a punt de teoritzar sobre el seu art. Té coses a dir i sap com dir-les. >> Com comença... La missa

Winesburg, Ohio - Sherwood Anderson

Imatges
Anderson, Sherwood. Winesburg, Ohio Barcelona: Viena Edicions, 2009 Winesburg, Ohio Traducció de Francesc Parcerisas >> Què en diu la contraportada... Del llit estant, un escriptor vell mata les hores contemplant tot el que passa sota la finestra de la seva habitació, al carrer principal de Winesburg. I aparentment no sembla que hi passi gran cosa, perquè Winesburg no és res més que un poblet polsegós de l’Oest americà. Però, és clar, hi ha la gent, principalment grangers i botiguers, i també uns quants metges, un banquer, un vicari presbiterià i una mestra que cada nit llegeix al llit, nua, fins que agafa el són... I també hi ha els secrets confessats sota els efectes de l’alcohol, els rumors que es confirmen al cap d’uns mesos, i el que ningí no diu, però que l’escriptor sap reconèixer en un gest imperceptible... Winesburg, Ohio és tot això i molt més: és un extraordinari retaule de personatges inoblidables que fan un viatge sense retorn a l’epicentre mateix d

Club de lluita - Chuck Palahniuk

Imatges
Palahniuk, Chuck. Club de lluita. Barcelona: Empúries, 2005 Fight Club Traducció de Jordi Cussà Colecció Narrativa, 266 >> Que en diu la contraportada... Un clàssic underground des que es va publicar el 1996, Club de lluita és actualment una novel·la reconeguda com una de les més originals i provocadores de la literatura contemporània. Portaveu d’una generació inconformista que vol viure al marge, i adaptada al cinema per David Fincher amb gran èxit de taquilla, Club de lluita és una magistral novel·la que narra els avatars d’uns joves oficinistes que els caps de setmana es barallen a cops de puny i el dilluns tornen a les seves feines amb els ulls morats i una sensació embriagadora de llibertat, omnipotència i superioritat. Aquestes reunions clandestines són part del pla amb el qual Tyler Durden, cambrer, projeccionista i geni anàrquic, pretén venjar-se d’una societat malalta pel consumisme desfermat. >> Com comença... Tyler em troba feina de cambrer, i de

L'hora del diable i altres ficcions - Fernando Pessoa

Imatges
Pessoa, Fernando. L’hora del diable i altres ficcions Barcelona: Proa, 2000 Traducció d’Albert Mestres Col·lecció A tot vent, 385 >> Què en diu la contraportada... Vet aquí què passaria si el diable es decidís a donar la seva versió de l’univers; o si un gurmet extravagant es proposés fer el sopar més original del món; o si un filòsofs s’esvaís a força d’especular amb el temps i l’espai: o si un detectiu portés la lògica de Sherlock Holmes fins a fer-ne l’única aventura possible. Vet aquí una faula sense moral o la millor pintura per al cotxe. >> Com comença... Sortien del tèrminus, i, en arribar al carrer, ella va veure amb sorpresa que estava al mateix carrer on vivia, a poques passes de casa. Va aturar-se. Després va tombar-se enrere, per expressar aquesta sorpresa al company; però darrere seu no venia ningú. Hi havia el carrer, lunar i desert, i no hi havia cap edifici que pogués ser o semblar ser un tèrminus d’estació de tren. (L’hora del diab
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...