Lleixes

"- (...) Verge Maria, pregueu per la mort d’aquest peix. Tot i que és tan meravellós." Hemingway, Ernest. El vell i la mar. Barcelona: Proa – La Galera, 1997. The Old Man and the Sea . Traducció de Ferran de Pol. Col.lecció Polissons, 5 ::: Què en diu l’editorial... El vell es fa a la mar cada dia, malgrat que durant setmanes torna a port amb les mans buides. Ell sap que mar endins i espera el peix espasa més gros que mai hagi estat vist. I després d’una lluita a vida o mort, obtindrà el trofeu esperat. Però el mar és ple de taurons afamats i la costa és encara tan lluny... Al record de la lluita i la satisfacció de la victòria, cap tauró no hi clavarà les dents. :::   Com comença... Era un vell que pescava tot sol en un gussi en el Gulf Stream i ja feia vuitanta-quatre dies que no agafava cap peix. Durant els primers quaranta dies l’acompanya un vailet. Però, després de quaranta dies de tornar de buit, els pares del noi li van dir que el vell estava salao sen

   " Monòton probablement, però d’una rara perfecció (...)" Duras, Marguerite. La tarda del senyor Andesmas. Barcelona: LaBreu Edicions, 2015 L’Aprés- midi de monsieur Andesmas. Traducció de Marc Colell. Col·lecció La intrusa, 14. ::: Què en diu la contraportada... Una tarda de juny el senyor Andesmas, ja gran, visita la casa aïllada que acaba d’adquirir per a la seva filla Valérie. La casa, encerclada pel bosc, té vistes al mar i al poble, on se celebra un ball. Andesmas té una cita amb el contractista del poble, Michel Arc, per pressupostar la terrassa que vol construir, al gust de la seva filla: semicircular, a dos metres del precipici de llum. El temps se li escola entre la somnolència i les visites intercalades d’un gos que volta, una nena i una dona. Petites dosis de dramatisme esquitxen la plàcida tarda, una tarda de vent i ombres perfumades per una felicitat dolcíssima i inabastable. Un dolor antic s’esquitlla entre les capcinades d’Andesmas, assegut a la

  "(...)  Estan unides pel cap la mort i la vida, com dues bessones siameses."   Pietrelli, Lucia. Lítica. Barcelona: Editorial Males Herbes, 2019 Col·lecció Distorsions, 61. ::: Què en diu la contraportada... Tot passa —i no passa— en un poble que podria ser qualsevol poble, en un temps que podria ser qualsevol temps. La narradora d’aquesta història s’emmiralla en la seva germana gran, a qui contempla com si fos un paisatge. Creix a la seva ombra, però també dins la seva llum, perquè l’altra té un secret i un munt de paraules que només li pertanyen a ella. Això engendra tensió entre les dues, una violència silenciosa que va envaint tota la casa i s’infiltra en les relacions d’una família feta de dones. La germana gran té una parella, en Gael, amb qui tot es comença a pansir. Alhora descobreix el Noi de Marès, una escultura amagada al mig del bosc que li desperta la possibilitat d’una altra mena d’amor. Perquè la roca té el privilegi de la constància, cap consciència n

"(...) y en nuestros tiempos ya nadie escucha los gritos mudos. " Enquist, Per Olov. El libro de las parábolas. Barcelona: Ediciones Destino, 2017 Liknelseboken. Traducció de Martin Lexell i Mónica Corral. Col.lecció Áncora y Delfín, 1401 ::: Què en diu l’editorial... Prometió no contarlo nunca a nadie, era sólo un chiquillo. Sin embargo, al acercarse a la orilla del río que ya ha llamado a tantos amigos, asediado por preguntas sin respuesta, Enquist entiende que la mujer a la que conoció en el verano de 1949 es la protagonista de la novela que nunca se atrevió a escribir: una novela de amor. ¿Y qué es el amor? Un éxtasis del espíritu y del cuerpo cuyo imprevisto descubrimiento se convirtió en una experiencia mística, revolucionaria, una búsqueda mayor y atormentada de libertad que lo acompañaría durante toda su vida, entre la angustia y el pecado, y la fascinación por la rebelión absoluta. De ahí la necesidad de encontrar los modelos que marcaron a fuego su e