Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2015

Infinit, història d'un moment - Gabriel Josipovici

Imatges
"(...) Els han lobotomitzat. Castrat. Els seus pares. L'educació que van rebre. Les seves dones. Els seus amics. Els seus caps. És el món on vivim (...)" Josipovici, Gabriel. Infinit. Història d'un moment. Barcelona: Edicions Còmplices, 2014 Infinity. The Story of a Moment. Traducció de Ferran Ràfols. Col·lecció Veus, 3   ►   Què en diu la contraportada... «Sentit de la meravella, va dir, Massimo, sense sentit de la meravella la vida no és res. Sense sentit de la meravella som formigues. Tot el que ens envolta és motiu de meravella, Massimo, va dir. Una dona. El seu colze. El seu canell. Un arbre. Les fulles. L’olor. Un so. Un record. I la persona que ens pot ajudar a meravellar-nos és l’artista». Assistim al relat de la particularíssima vida de Tancredo Pavone tal com la recorda, i ens l’explica, el que va ser el seu criat, Massimo, que en l’entrevista que configura el llibre ens serveix d’intermediari per a conèixer el Pavone viatger, el noble sic

El professor de música - Yaël Asan

Imatges
"(...) a Auschwitz, a pesar de l'horror, els ocells no deixaven de cantar." Asan, Yaël. El professor de música. Barcelona: Edicions Baula, 2005 Le professeur de musique. Traducció de Jordi Vidal. Col·lecció La llum del far, 47 ►   Què en diu la contraportada... Simó, professor de música en una escola, es mou entre la desídia i la depressió en començar el curs: una altra vegada el desinterès general, els esvalotadors... La sorpresa que es trobarà es diu Malik, un nen àrab que vol aprendre a tocar el violí. Però ell l'havia abandonat, perquè li duia obscurs records del temps viscut al camp de concentració d'Auschwitz. Malik remou tantes coses en Simó que Bella, la seva esposa, tem per la seva salut. No obstant això, ell se sent més viu que mai. ►   Com comença... Cada any succeïa el mateix. Quan arribava el començament de curs, en Simó es deprimia, perdia la gana i espatllava els últims dies vacances que la Bella i ell passaven a la

Matemos al tío - Rohan O'Grady

Imatges
" Nunca pensé que llegaría el día en el que tendría que ser poco ético para mantener mis principios morales." O'Grady, Rohan. Matemos al tío. Madrid: Impedimenta, 2014 Let's Kill Uncle. Traducció de Raquel Vicedo   ►  Què en diu la contraportada... Barnaby Gaunt tiene diez años y acaba de quedarse huérfano. Solo y desamparado en la vida, ha de vivir con su tío, por lo que viaja a una preciosa isla remota de la costa de Canadá, llena de amables ancianitos y donde hay hasta un policía montado. A primera vista, todo indica que le espera un verano perfecto. Salvo por un pequeño problema: su tío está tratando de matarlo. Heredero de una fortuna de diez millones de dólares, Barnaby se cansa de decirle a todo el mundo que su tío, un hombre misterioso y aterrador, anda detrás de su herencia, pero nadie le cree. Nadie salvo Christie, una niña rara y de poco comer, que llega a la conclusión de que Barnaby solo puede detener a su demoniaco tío de

Aquí no, ahora no - Erri De Luca

Imatges
"(...) Aquello que te importa, aquello que te vaya a pasar, no llegará con una espera (...)" De Luca, Erri. Aquí no, ahora no. Madrid: Akal Ediciones, 2000 Non ora, nin qui. Traducció de César Palma. Col·lecció Akal literaria, 5 ► Què en diu la contraportada... A través de unas fotografías el protagonista va recuperando la historia de su infancia vivida en el Nápoles de la posguerra. La omnipresente figura de la madre, la ciudad, la dureza de las condiciones de vida..., se dan cita en esta novela apasionante. ►  Com comença... Mientras le quedó luz en los ojos, mi padre hizo fotografías. Había toda una estantería repleta de imágenes nuestras tomadas en las ocasiones especiales y en las corrientes. Duró diez años, más no, la recolección: los años del primer bienestar y de la pérdida de su vista. Queda así documentada hasta el detalle una sola época, quizá la única que he podido olvidar. Los álbumes, los archivos, no me sostienen la memoria, sino q

Càlcul d'estructures - Joan Margarit

Imatges
"(...) La vida és feta d'una sola por i moltes covardies." Margarit, Joan. Càlcul d'estructures.  Barcelona: Proa, 2005 Col·lecció Els llibres de l'Óssa Menor, 269 ►   Com comença... És aquell nen callat que juga sol. S'està darrera d'aquests ulls de vell, resisteix l'envestida del migdia escoltant els confusos versicles de les ones i els crits dels cossos nus i rovellats entrant en l'aigua freda i transparaent de laplatja de còdols. Té vergonya, va d'un a l'altre amagatall dels contes. (...) Autoretrat amb mar. ►   Moments... (Pàg. 13) (...) Aquest estiu d'alcohol amb gel als ulls sento la meva vida negra i groga com la polpa d'un fruit que es va podrint al voltant del pinyol de la memòria. Autoretrat amb mar (Pàg. 120)  (...) L'amor d'un vell és dur com la figureta polsegosa i feréstega, el seu cor és amagat i fosc, com el de la rosella entre les pètals vermells, grans però
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...