Lleixes

"(...) eliminen els que no estan d’acord amb nosaltres pel sol fet que amb les seves pròpies idees, no col·laboren a justificar-nos som així de febles com els pronoms que ens designen (...)". Company, Flavia. Ni tu, ni jo, ni ningún. Barcelona: Edicions 62, 1998 Col·lecció El Balancí, 318 ::: Què en diu la contraportada… Ni tu, ni jo, ni ningú , la història clàssica del triangle amorós, subtilment modificada, ens introdueix en els intricats laberints de la psicologia humana: l'A està casat amb la C i és amant de l'E; la C és amant del B; el B va a demanar feina a l'A; aquest ja sap que la C l'enganya amb el B (però el B no sap que l'A sap). Els personatges passen de l'amor a l'odi fins al punt que, cadascú per la seva banda, s'adreça a una assassina professional perquè elimini qui fa nosa. Tot plegat, una confusió de traïcions i fidelitats, una comèdia d'humor negre que ens dibuixa a la cara una ganyota entre el riure i el plor, i que t...

"Quan la gent no vol els canvis, comet barbaritats per evitar-los."   Company, Flavia. Magokoro. Carta del pare de la Haru. Barcelona: Catedral-Grup enciclopèdia, 2019 ::: Què en diu la contraportada... La vida d'Osamu, mestre cal·lígraf, va transcórrer escrivint cartes d'altres. Ell només va escriure una carta personal: per a la seva filla Haru. Una carta que ella va guardar sense obrir. No necessitava llegir-la. Ell no la va escriure perquè ella la llegís. Un magnífic exercici de transmissió del més gran dels sentiments: l'amor. :::  Com comença... Podríem deterni-nos a qualsevol lloc. Per moltes raons. Cada parada és un canvi. De ritme, d’objectiu, de rumb. Aquell vespre passejava pel camí del filòsof. Plovia una mica i em vaig aturar per aixoplugar-me. Just davant de la porta d’una sabateria minúscula. :::   Moments... (Pàg. 28)  Vaig quedar orfe de mare el mateix dia del meu naixement. És una circumstància estranya, perquè és un d...

"¿Què et penses? ¿Que només tu ets miserable? Tots ho som! I tots en tenim el dret!"   Company, Flavia. Melalcor Barcelona: Ed. 62, 2000 Col·lecció El Balancí, 386 è  Què en diu la contraportada... "La vida no és una diana perquè no encertes el blanc ni per casualitat." Així es pot resumir la filosofia que destil·len les pàgines de Melalcor , una història que explora els límits de l'amor fins a la desesperació i, sobretot, fins a l'humor més salvatge. El matemàtic, protagonista de la novel·la, cavil·la sobre l'amor, el sexe sense amor, el sentit últim de la vida i la necessitat de justificar els fracassos, fins a arribar, finalment, al sentiment ocult que es troba rere de tant pensament. Les pàgines de Melalcor ens situen en dilemes successius que es resolen amb sorprenents conclusions, i ens recorden que després de la derrota val la pena seguir endavant, encara que només sigui per riure'ns de nosaltres mateixos i trencar q...

 " En què consisteix el triomf d’un home? Sobreviure o escapar?" Company, Flavia. L’illa de l’última veritat. Barcelona:  Proa, 2010 Col·lecció A Tot Vent, 529 >> Què en diu la contraportada... Quan sap que està greument malalt, el doctor Prendel sent la necessitat de confessar un secret amb què ha pogut viure però amb què no pot morir. Explica la seva història a l’amant dels últims anys i li fa prometre que, un cop ell sigui mort, la farà pública. Víctima d'un atac pirata, Prendel havia naufragat al mig de l’Atlàntic i havia desaparegut durant cinc anys del seu cercle a Nova York. Al seu retorn, no havia volgut dir ni una sola paraula sobre aquella experiència. Circulaven tota mena d'especulacions i llegendes: on havia estat durant aquells cinc anys?, per què no en volia parlar? Després d'escoltar la història, l’amant l’explica en una narració impossible d'abandonar. >> Com comença... No recordo qui em ...