Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2014

El llop estepari - Herman Hesse

Imatges
"No haig de lamentar res del que és passat. Lamentables són l'avui i l'ara, les innombrables hores, els dies que he perdut (...)." Hesse, Herman. El llop estepari.  Barcelona: Proa, 2010 Der Steppenwolf. Traducció de Margarida Sugranyes Col·lecció La butxaca.    i è  Què en diu la contraportada... El llop estepari és una recreació turmentada, poètica, gairebé fàustica, d'una mena de misantrop que topa frontalment amb la societat burguesa. Es tracta d'un individu dolorsament escindit entre l'home lúcid, inclinat al bé, i l'ésser instintiu, salvatge i ferotge, talment un llop. "Aquest llibre", va escriure Hesse, "parla de greuges i mancances; però amb tot, no és pas el llibre d'un home desesperat. Sinó el d'un home ple de fe". è  Com comença...  Aquest llibre conté els apunts de l'home que anomenàvem el "llop estepari", nom que ell mateix sovint es donava. Si la seu manuscrit li cal cap intro

Correr - Jean Echenoz

Imatges
"Nunca, nunca nada como los demás, y eso que es un tipo como todo el mundo." Echenoz, Jean. Correr. Barcelona: Anagrama, 2010 Courir. Traducció de Javier Albiñana. Col·lecció Panorama de narrativas, 759   i è  Què en diu la contraportada...  En los Juegos Interaliados de Berlín, en 1946, al ver detrás del cartel de Checoslovaquia a un solo atleta desmañado, todo el mundo se ríe. Y cuando ese atleta, que no se ha percatado de que lo convocan para participar en su prueba, atraviesa el estadio como un loco gritando y agitando los brazos, los periodistas sacan veloces sus libretas. Pero después, cuando en los cinco mil metros y ya con una vuelta de ventaja acelera sin parar y cruza la meta en solitario, los ochenta mil espectadores estallan en un clamor. El nombre de ese muchachote rubio que siempre sonríe no lo olvidarán nunca: Emil Zátopek. Su aire dócil y amable es una trampa: desde que descubrió que correr le gusta, ya nadie ha podido pararlo. El hecho es qu

Liquidación - Imre Kertész

Imatges
"(...) todo el mundo tiene algo llamado ideal, aunque no resulte conveniente mencionarlo y todos lo nieguen." Kertész, Imre. Liquidación. Madrid: Alfaguara, 2004 Felszámolás/Liquidation . Traducció d'Adan Kovacsics Col·lecció Literaturas   i è   Què en diu la contraportada... ¿Puede resultar la muerte voluntaria el único modo de hacer el bien? Keserű trabaja en una editorial y ha recogido los papeles póstumos de B., su amigo escritor, que se ha suicidado. Busca entre ellos una novela inédita y se embarca sin esperarlo en la revisión de su propia vida. Es entonces cuando comienza a desvelarse también la historia detrás del escritor: su pasado en Auschwitz, sus historias de amor, sus obras inacabadas y la influencia que tuvieron sobre él los cambios políticos de finales de los ochenta. En la nueva novela de Imre Kertész después del Premio Nobel, los personajes, sometidos a las devastadoras consecuencias de los totalitarismos del siglo XX, se enfrentan

L'extinció - Sebastià Alzamora

Imatges
"La por és el poder, i ho és d'una forma molt més essencial que la pròpia vida." Alzamora, Sebastià. L'extinció.  Barcelona: Edicions 62, 1999 Col·lecció El Balancí, 345 è  Què en diu la contraportada... L'extinció és un joc narratiu, apassionant i cruel, on conflueixen un seguit de personatges, tant històrics com fantàstics; el científic Oppenheimer, pare de la bomba atòmica que va arrassar Hiroshima i Nagasaki, el músic Gabriel Fauré, l'anarquista Sébastien Fauré, el tenebrós Chesnutt, últim habitant d'una Mallorca devastada, configuren un món absolutament propi, existent només en les paraules i tan ple de bellesa i fascinació com d'horror i violència. Novel·la gòtica, reflexió estètica i aventura presidiària es barregen en un experiment literari que sorprendrà per la seva intensitat i el seu alt voltatge poètic. è  Com comença... Enmig de la devastació rigorosa i lunar de l'illa de Mallorca s'aixeca l'horrible comple

El caminant i el mur - Salvador Espriu

Imatges
"(...) I també hi ha la sang, la fatiga mil·lenària,  immensa, de la sang." Espriu, Salvador. El caminant i el mur.  Barcelona: Edicions 62, 1989 Col·lecció Els llibres de l'Escorpí, 12 è  Com comença... Enllà de l'odi altíssim de la presó, potser els tendres camps encara són caminats pel sol? No t'he de donar accés al meu secret è   Moments... (Pàg. 20) Ara, desvetllat serpent, anellant-me en secrets signes, em perdia pels malignes camins del meu pensament. Presoner de mancament que creix en un vell dolor, negre riu dominador, aigua de negat, t'emportes, crit avall, record de mortes esperances de claror. Petit eco en el styx (Pàg. 23) Sé com encara en el record, intacte, és el somriure. Però les mans, ja cendra o llum, on retrobar-les? Des del mateix teatre (Pàg. 28)  (...) Quan arribis, si et sento, hauré de saludar-te amb un gran crit. Car moro sense cap saviesa, però molt ric de passos de perdut vianant.

L'últim samurai - Helen De Witt

Imatges
" Mai no et fas gran si la gent t'ho serveix tot en una safata." De Witt, Helen. L'últim samurai.  Barcelona: Columna, 2001 The last samurai . Traducció de Ernest Riera Col·lecció Clàssica, 426   è   Què en diu la contraportada... Ludo és un nen  prodigi de sis anys. La seva mare, Sibylla, malda per pujar-lo tota sola i per satisfer la seva voracitat intel·lectual. Sota la seva tutela, Ludo aprèn grec tot sol per poder llegir l' Odissea , i després hebreu, àrab, inuit i japonés. Tots dos comparteixen la passió pel film d'Akira Kurosawa Els set samurais , que veuen una vegada i un altra i del qual absorbeixen les lliçons del codi virtuós del guerrer. Ben aviat Ludo s'embarca en la recerca del seu pare i s'adreça a set homes per provar-ne el valor. Cada un d'ells haurà de superar un repte únic. L'últim samurai és una de les novel·les més remarcables que han aparegut en molts anys, un tour de force intel·lectual lúcid i lúd
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...