Lleixes

     "(...)  El Poder i el Plaer, que no resumeixen tot l’ordre social?" De Balzac, Honoré. Gobseck l’usurer. Pollença: Quid Pro Quo Edicions, 2019 Gobseck . Traducció de Carme Arenas. Col.lecció de Narrativa, 14 ::: Què en diu la contraportada... Amb una estructura simple i un ritme narratiu intens i trepidant, en aquesta novel·la Balzac construeix magistralment la figura d’un usurer: Gobseck és un prestador gasiu de passat misteriós i aventures, amb una passió fora mida per l’or i les riqueses, que mou al seu aire els fils de la societat parisenca, convertint la usura en un art i en una font de plaers espirituals. La novel·la s’articula a través del fil argument de l’adulteri de la senyora de Restaud, que es contraposa al cor i noble de Fanny Derville i, sobretot, a l’amor innocent de la jove Camille de Grandlieu. :::  Com comença... Una nit d’hivern de 1829 a 1830, a la una de la matinada, al saló de la vescomtessa de Grandlieu encara hi quedaven du...

"(...) A París, la virtut més pura és objecte de les pitjors calúmnies." De Balzac, Honoré. La incapacitació. Barcelona: Editorial Alpha, 2012 L’Interdiction. Traducció de Anna Casassas Col·lecció Clàssics de Tots els Temps, 6 ::: Què en diu l’editorial... La marquesa d'Espard, una de les dames més elegants i en voga de tot París, decideix emprendre accions legals perquè el seu marit sigui declarat incapaç: sosté que el marquès ha dilapidat bona part de la seva fortuna d'una manera inexplicable, com ara en la publicació d'una magna i absurda història de la Xina. L'encarregat de dur el cas serà el jutge Jean-Jules Popinot, un magistrat estranyament íntegre en una ciutat de corrupteles i misèries. Deixant-se portar per aquest home murri i tendre, el lector s'endinsarà en un món on la caritat i la justícia prenen les formes més extravagants. :::   Com comença... El 1828, cap a la una de la matinada, dues persones sortien d’una torre situada al car...

"(...)  la felicitat no és sinó un record i la glòria una mentida." Balzac, Honoré de. L’obra mestra inconeguda. Barcelona: Edicions Proa, 1998 Le chef d’oeuvre Inconnu . Traducció de Josep Palau i Fabre: Col·lecció A tot vent. :::   Què en diu la contraportada... Com pot l’artista donar al seu quadre més vida que a la seva model? El vell Frenhofer parla com si en tingués el secret. Però, quin misteri preserva dins el seu taller de les mirades estranyes? François Porbus i el jove artista Nicolas Poussin assetjaran el mestre, obsessivament, fins a obtenir una alta lliçó. L’obra mestra inconeguda , novel·la breu de sorprenent profunditat, s’endinsa amb senzillesa en els misteris de l’ànima i de la creació artística. Potser per això és un dels relats més cèlebres de Balzac, del qual Césanne es va aprendre el text de memòria. També Picasso, com relata el pròleg de Josep Palau i Fabre, el va il·lustrar. :::   Com comença... Vers la fi de l’any 1612, davant d’un f...

"La muerte es tan repentina en sus caprichos como una cortesana en sus desdenes, aunque más fiel: nunca ha engañado a nadie." Balzac, Honoré de. Melmoth reconciliado y otros cuentos fantásticos. Madrid: Valdemar, 1997. Traducció de Mauro Armiño Col·lecció El Club Diógenes, 69   ⇲  Que en diu la contraportada... Honoré de Balzac, el padre de la novela realista, no pudo resistir a la atracción de lo fantástico y en varias etapas de su vida el autor de La Comedia humana rindió tributo al género del misterio y lo sobrenatural. Bajo el título de Melmoth reconciliado -homenaje de Balzac a Ch. R. Mathurin, autor de la consagración y cumbre de la novela gótica Melmoth el errabundo - se recogen «La obra maestra desconocida», con el tema de la pintura como eje de lo fantástico; «El elixir de larga vida», una nueva versión de la historia de Don Juan y sus infiernos; «La posada roja» y «Jesucristo en Flandes», dos muestras más del Balzac visionario. ⇲ ...

Balzac, Honoré de. Ferragus. Barcelona: Edicions de 1984, 2003 Ferragus, chef des Dévorants Traducció de Ferran Esteve Colecció Mirmanda, 22 >> Què en diu la contraportada... Novel·la negra amb tots els atributs romàntics, on les passions arriben fins al paroxisme. És el primer episodi de la trilogia La història dels Tretze que, dins de la Comèdia humana, forma part de Les escenes de la vida parisenca . En aquesta narració, Balzac ens endinsa en el món de Ferragus, caps dels Devorants, una associació perversa d’obres esgarrifoses de la que en desconeixem els instruments. París, qualificada per Balzac com “el més deliciós dels monstres”, escenari escollit per aquesta narració, se’ns presenta no com la ciutat de la llum, sinó com la dels espectres, la de Père-Lachaise, la dels molls obscurs del Sena, la ciutat de la conspiració. Racó a racó ens descobreix els seus misteris, la seva magnètica atracció, la seva olor, fins la seva llum de plom. >> Com comença... HI...