Lleixes

"(...) el temps és una catàstrofe perpètua, irreversible." Calvino, Italo. Totes les cosmicòmiques.  Barcelona: Edicions 62, 2011 Tutte le cosmicomiche . Traducció de Francesc Miravitlles i Xavier Lloveras Col·lecció El balancí, 657 ::: Què en diu la contraportada... En aquest volum recollim per fi en català tots els “cosmicòmics”, l’original variant de conte fantàstic fruit de la genial imaginació de l’escriptor italià. Un recull que conforma, entre moltes altres coses, una fabulosa historia literària sobre l’origen de l’univers. :::  Com comença... En altres temps, segons Sir George H. Darwin, la Lluna era molt a prop de la Terra. Van ser les marees que a poc a poc la van allunyar: les marees que ella, la Lluna, provoca en les aigües terrestres i en les quals la Terra perd lentament energia. La distancia de la Lluna – Les cosmicòmiques. :::  Moments... (Pàg. 37) (...) el camí era llarg però no havia de fer-lo pas a peu; a cavall de la Galàxia r

"(...) em demano per què determinats llibres o determinats objectes s’obstinen a seguir-te els passos tota la vida, sense que te n’adonis (...)". Modiano, Patrick. Records dorments Barcelona: Proa, 2017 Souvenirs dormants . Traducció de Mercè Ubach Col.lecció A tot vent, 686 ::: Què en diu la contraportada... Jean, un escriptor en l’edat madura, evoca, al cap de cinquanta anys, el París de la seva joventut, quan era un “estudiant fantasma” que es dedicava a fer vida al carrer i als bars. Un període ple de coneixences, de trobades repetides, però també de desaparicions: d’un món que s’ensorrava –amb la guerra d’Algèria de fons- i gent amb qui de cop va deixar de coincidir: noms amb prou feines recordats o que s’esforça a oblidar, cares borroses, records que es tornen foscos com determinades hores del dia, a l’hivern. En aquest context boirós, Jean (alter ego de Modiano) ens parla de les dones que el van colpir, explica les històries d’amor, en les diferents

"No creo en ninguna existencia divina, aunque la música, a veces, me hace pensar lo contrario." Berberian, Charles. Jukebox. Barcelona: La Cúpula, 2011 Jukebox . Traducció de Raúl Martínez :::   Què en diu la contraportada... Éste es un libro totalmente estereofónico, especialmente concebido para ser leído a un volumen muy elevado. Este libro le proporcionará una satisfacción auditiva excepcional. En esta obra Charles Berberian comparte con nosotros los recuerdos de todas aquellas canciones que le han acompañado a lo largo de su vida y rinde un homenaje a artistas de la talla de David Bowie, los Rolling Stones, los Beatles, Leonard Cohen, Michael Jackson, Phil Collins, Elton John y muchos otros. Jukebox no sólo nos habla de la pasión de Berberian por la música, sino que también incluye entrevistas imaginarias realizadas por él mismo a Leonard Cohen o David Bowie, entre otros. Repleto de anécdotas, en Jukebox asistiremos a los momentos más curiosos de l

"-   (...) ningún sueño –suspiró él suavemente- es totalmente un sueño." Schnitzler, Arthur. Relato soñado. Barcelona: Acantilado, 1999 Traumnovelle. Traducció de Miguel Sáenz. Col·lecció, El Acantilado, 6 ::: Què en diu la contraportada... «—No te me escaparás. Tienes que llevarme. —Pero amigo… —Déjame a mí el resto. Ya sé que es “peligroso”… quizá sea eso lo que me atrae.» Quien habla así es Fridolin, un joven médico vienés, acomodado, felizmente casado y padre de una niña, que durante unos carnavales se siente misteriosamente arrastrado hacia lo desconocido, un mundo a medio camino entre el sueño y la vigilia, en el que, atrapado por el deseo, vivirá experiencias de extraña y fascinadora intensidad. Con una sutileza fuera de lo común y unas capacidades descriptivas y psicológicas extraordinariamente modernas, Arthur Schnitzler nos sitúa en un terreno ambiguo y ambivalente, de una mágica ensoñación. :::  Com comença... “Veinticuatro esclavos m

"N omés l’abisme ens porta al somni." Mouawad, Wajdi. La sang de les promeses: Litoral – Incendis – Boscos – Cels. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2017 Le sang des promesses: Littoral –Incendies- Forêts-Ciels. Traducció de Cristina Genebat i Raimon Molins ( Litoral ). Col·lecció Antípoda, 18   ::: Què en diu la contraportada... Identitat, exili, desarrelament, memòria, recerca dels orígens, responsabilitat i violència marquen amb ferro roent l'obra de Mouawad. La sang de les promeses ens parla de l'instant en què ens adonem que aquell sentiment sobre el qual ens hem construït és una mentida. I ens demana què som, quant d'horror som capaços de patir i infligir, i si hi ha esperança malgrat el dolor. La sang de les promeses ens condueix a una catarsi a partir del mite i dels drames del nostre temps. :::   Com comença... 1.Nit Nit. Wilfrid : He vingut corrents fins aquí per veure’l, senyor jutge, com a última alte

" El tiempo y la historia vacilaron, temblaron. " Burgess, Anthony. Sinfonía napoleónica. Barcelona: Acantilado, 2014 Napoleon Symphony . Traducció d’Agustina Luengo. Col.lecció Narrativa, 247 ::: Què en diu la contraportada... He aquí a Napoleón despojado de la parafernalia oficial; un hombre visionario y delirante que ríe, vocifera y patalea, rodeado de una cohorte de personajes aborrecibles: desde los parientes corsos hasta los mariscales, los gruñones veteranos de la Vieja Guardia, o Barras, Telleyrand, madame de Stäel y muchísimos otros. ¿Y la inconstante e infiel Josefina? Paradójicamente ella es para el emperador el único remanso de paz, de eternidad y de amor verdadero. Una sinfonía tragicómica—en cuatro movimientos, con una obertura a Josefina y una coda a la Historia Universal—que toma como modelo la Heroica de Beethoven para crear una obra irreverente, divertida y brillante donde Burgess exhibe con desenfado todo su virtuosismo y erudición. E