Lleixes

"(...) Amb l’educació s’aprèn a donar les gràcies amb un somriure. Un somriu maleït." Jaeggy, Fleur. Els feliços anys del càstig. Barcelona: Editorial Les Hores, 2020 I beati anni del castigo . Traducció d’Anna Casassas ::: Què en diu la contraportada... Al Bausler Institut, un internat femení situada al cantó més retrògrad de Suïssa, l’Appenzell, s’hi respira una densa atmosfera de captiveri i sensualitat inconfessada. En aquests paratges pels quals passejava l’escriptor Robert Walser, i on  es va suïcidar   va patir un atac de cor  després d’estar-se trenta anys en un manicomi, s’hi desenvolupa la infància i l’adolescència de la protagonista pocs anys després de la Segona Guerra Mundial, que recorda aquelles etapes de la seva vida des de la maduresa. En aquest col·legi imaginari que es manté, transfigurat, en la memòria, la narradora es veurà atreta irremeiablement per la Fréderique, la “nova”: bonica, severa, perfecta, una figura enigmàtica que sembla saber-ho t...

  "En Johannes i jo som semblants. Ell està malalt. Jo encara no." Jaeggy, Fleur. Proleterka. Barcelona: Editorial Les Hores, 2018 Proleterka . Traducció d’Anna Casassas. ::: Què en diu la contraportada... Una jove adolescent de quinze anys i el seu pare, en Johannes, s’embarquen a bord del vaixell Proleterka, en un viatge de plaer que els portarà fins a Grècia. Pare i filla són dues persones completament estranyes: la noia ha viscut sempre amb la seva àvia i altres parents, i rarament ha tingut contacte amb en Johannes. Aquest viatge podria ser un bon moment per apropar-se i descobrir-se; per a la noia serà també un viatge per endinsar-se en la vida i experimentar-la en primera persona, un viatge d’iniciació cap al món adult. Una reflexió potent sobre la distància i la dificultat de relacionar-se, sobre el ressentiment inconscient i el dolor familiar. Les obres de Fleur Jaeggy, escrites en un llenguatge contingut, concís, però alhora intens i commovedor, mai no deixen indif...

"(...) No es pot jugar amb les joguines dels morts." Jaeggy, Fleur. La por del cel.  Barcelona: Editorial Les Hores, 2019 La paura del cielo . Traducció de l’Anna Cassassas. ::: Que en diu la contraportada: Set relats de complicitats fosques, ironies subtils i atmosferes aterridores que ens induiran a la malenconia i a la por del cel. Un terror subtil i silenciós planarà sobre les històries i descobrirem les motivacions, les pors i els secrets més íntims i obscurs dels seus protagonistes. Amb l’estil gèlid i concís que la caracteritza, Fleur Jaeggy ens deixa trastocats per una emoció difícil de definir, entre el desconcert, la seducció i la por. :::   Com comença... En tot cas la detestava. La Marie Anne havie passat tota la tarda podant, més del que convenia. Es deixa anar a la fúria. Primer de tot la neteja. La terra era flonja, havia plogut. I es veia bruta.  El seu jardí era un pati, el sol no aconseguia entrar a la terra. La calor, insegura...